divendres, 22 de febrer de 2019

Història dels pins del tren


Abeurador antic i fa anys inexistent, de l'avui coneguda plaça de Joan Ginard Ferrer o de S'Almudaina.

Amb permís de Polsim d’Arxiu, recercant la història dels pins del tren, el 25 de febrer de 1989 la revista Bellpuig publicava la crònica sense signatura explicant el següent.
«Dels pins del tren gairebé no es poden concretar dates exactes, perquè les sembres van des del 4 de gener de 1918 fins a la primavera del 1928. En el 1917 ja daven cebes a l'explanada durant la batlia de D. Toni Cano Garcia. El 1918 el batle Bartomeu Esteva Flaquer deia: "las obras de explanación del ferrocarril están casi terminadas y si no fuera por las críticas circunstancias actuales, pronto tendríamos la satisfacción de escuchar el silbido de las locomotoras...».
Mentres, mestre Mateu Obrador, Claret, treia el concurs per a la construcció de l'estació. (Com a curiositat, mestre Claret el 27 de desembre de 1922, sofrí una delicada operació quirúrgica). El 29 de setembre de 1918 s'acordà per unanimitat el pla d'urbanització "de los terrenos colindantes de la estación". Les cotxeres i la pròpia Estació resten a punt de cobriment i els camins laterals s'han omplit d'arbres d'ombra, sense especificar quins i que el punt perillós enfront del Quarter no s'ha defensat de possibles accidents. La teulada queda acabada a primer d'octubre de 1919. A Can Marín hi havia una voltadora ciclista, un hortet i un ametlerar on en Joan Guixó, pare d'en Caietano, s'enginyava per entrenar-s’hi. La Companyia del Ferrocarril oferí la finca al municipi per al seu enjardinament. Don Miguel Oléo féu donació dels terrenys de "Na Quatre Reials", que són els que ocupaven els solars de la Companyia. El "Jefe" que doná la primera entrada al tren, fou don Fernando Bordoy Massot, padrí matern d'en Climent i d'en Fernando Garau "de ses Coves". Aquest senyor enllestí el jardinet interior sembrant-lo de pins vers, l'araucària (arbre de pisos) i les gavetes de geranis, Fartèries i Alocs, poc abans de la vinguda del tren. Amb moltissims entrebancs, podem llegir que els mossos del tren que acompanyaven en Bordoy eren: Tomeu Guiscafré, pare d'en Serafi Guiscafré, i en Barraca casat amb una Etxava, que emigrà a Amèrica. Ho deim amb reserves perquè el document es entramaliat. Pocs dies després de l'arribada del tren, un senyor artanenc, glòria suprema de la tranquil·litat galafarnera, havia d'anar precís a Ciutat. Per por de no ésser-hi a temps passà la nit dins un vagó. A les 6'45 del sen demà el tren partí ben puntual amb el dormilega senyor dintre... però el vagó escollit havia de quedar sense enganxar i el gran “previngut” romangué amb un pam de nas veient l'escanada. Els dos mesos següents s'apilaren damunt l'andanada dues carretades de sàrries de carbó procedent del Verger. El personal del tren havia de carregar-les. Quan es disposaven a fer-ho, la pila s'enderrocà i quedaren tapats... de pastilles de contraban. Trobam que pel febrer de 1922 es replanten els pins del tren que els insectes havien mort, així com l'acabament de replanació de la plaça de l'Almudaina, i la part del pes dels porcs. Pel febrer de 1925 marquen els clots del passeig de l'estació. A més, la Companyia col·loca les barreres al mateix temps que s'aprova l'eixample dels carrers Amadeo, Son Ros i Avinguda del Ferrocarril. També en igual data es sembren els pins de Ca'n Marín i els del passeig que avui va de davant es Quarter a la cantonada de les cotxeres del tren. Tot seguit, el 6 de febrer de 1925 es sembren els pins de l'Almudaina i pel 8 d'octubre es subhasten els dos solars sobrants del carrer Amadeo, amb un sol postor, Jesús Peñuela Aguado, per un preu total de 1.801 pessetes. Els pins de l'Avinguda-passeig daren lloc a un sacríleg rosari de flastomies tan horripilants com inconscients per part del cuidador el nom del qual omitim aposta. Els pins de l'Almudaina els regaven en Pau Femenies, Gurries i en Miguel Bo, sogre d'en Pedro Rai. En Pau era el totesarts dels germans Jusepets i aquests l’enviaven a regar-los, com a prestació personal, amb un cavallet roig i una bota d'aigua dins el carro. Els mestres d'escola Andreu Melis "Mallo" i Agustí Estanyol, acompanyaren els seus deixebles a la sembrada acoblant la nomenclatura dels arbres als noms propis dels al·lots. Pareix que l'any 1928 es tornaren ressembrar.»

Toni Esteva Rosselló.
Febrer de 2019.
Foto feta l'any de la nevada de 1956. El senyor de la fotografia és en Biel Riera Ferrer; Canet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada