dissabte, 19 d’agost de 2017

Enyorada esperança...

Enyorada esperança dels meus somnis
que per tu sempre he tengut el meu cor a l’ampla,
conforma ara i mitiga el meu turment.
Ja no tem a la mort, encara que sé que em sucreteja,
com tampoc no tem el seu bes dolç i fred.

Cansada de viure en la fosca
el nirvana m’emportarà on surt el sol,
cap a l'essència divina,
més enllà del fang d’aquesta terra
amarada de plors.

Però encara puc veure els estels
acompanyada dels qui més m’estimen,
de tots els qui em fan costat. Quin consol!
Ja no cal patir més. Què més vols?
Tenc l’ànima apaivagada i serena
per tenir un bell morir.

Us he estimat,
i això és el que perdurarà
per a sempre dins el meu cor.
Ara el meu conhort és finir
pensant amb vosaltres, amics de la vida.

No passeu ànsia
i no neguitegeu els vostres cors,
perquè no estic atemorida ni espantada,
sols cansada i abatuda,
però amb la quietud, l’esperança
i la serenor de la pau.


N
o us dic adéu;
més bé fins sempre.»

Toni Esteva
12 d’agost de 2017.


 https://www.youtube.com/watch?v=hEl4WrfX8lg