dimarts, 20 de juny de 2017

Prohibir perquè sí?



Ara que a Catalunya han posat dia i hora al referèndum històric, convocant de paraula a totes les catalanes i catalans pel dia 1 d’octubre, encara que el govern espanyol digui que l’esmentat referèndum és anticonstitucional i pot esdevenir, malgrat tot, a la desobediència més absoluta, tal i com estableix la Constitució Espanyola. En una paraula; «prohibit», a no sé que el govern espanyol ho permeti i el Congrés dels Diputats donin el vist i plau, encara que sempre he pensat, de manera harmònica, amb orde i disciplina, amb la llibertat dels pobles per a decidir la seva condició de vida en el present i en el futur.

Mirau; tota llei que està feta per a l’home, sols l’home la pot canviar, modificar. Però mentre, ens agradi o no, l’hem d'acatar i complir el que està escrit a la Constitució amb respecte, si bé amb la bona voluntat i la bona predisposició per ambdues parts no hi hauria d’haver cap problema per arribar a un enteniment per a realitzar el procés. Crec que la democràcia en sortiria més enfortida i per tant amb clars signes de consolidació. Per una altra part, tot i que hagi encetat aquest article amb el tema de Catalunya, vull aclarir que no és aquest el traçat principal que em preocupa per discernir aquesta rúbrica o secció. Diguem que el cas de Catalunya m’ha servit com exemple d’un breu apunt, com a punt de partida. El tema pensat és un altre.

Si hem de fer cas d’alguna de les històries que ens van explicar quan érem infants, això de prohibir ja ve de lluny doncs, si no ho tenc malentès, de quan n’Adan i Eva encara eren al paradís terrenal ja se’ls prohibí que mengessin els fruits de l’arbre de la vida i del coneixement del bé i del mal sota l’amenaça que moririen si no en feien cas. De tots els altres arbres que hi havia a l’Edèn sí que en podien menjar el fruits, però d’aquest no. Vet aquí la primera prohibició de la història. ¿No podien haver-los deixat tranquils a ells dos i de retruc a tots nosaltres, la seva descendència? ¿Pensau que per menjar una poma és fa un pecat i que aquest fou la causa per la qual Déu canvià el curs de la vida que havia projectat per a tota la humanitat?

Van desobeir la prohibició i per tant, com ja se’ls havia advertir, foren castigats i expulsats del paradís. Bé, si deixem de banda la fantasia que traspua aquesta història i ens centram en el cor de la qüestió, veurem que una de les lliçons morals que ens vol transmetre de fet, és la d’atemorir i sotmetre a l’ésser humà. El motiu és clar, obeir i no apartar-se del camí que el que mana ha traçat. Prohibir és manar que no es faci una cosa. No permetre-la. Però, és lícita la prohibició?

Des del meu convenciment, crec que prohibir, per regla general, no és una bona solució. De fet, sovint no és ni una solució. Pot ser és, fins i tot, un estímul per a fer just allò que està prohibit pels homes. És propi de la condició humana tant la temptació de prohibir com la de desobeir. Una altra cosa és saber aconsellar, o prohibir si s’escau, en el moment de l’educació dels nostres fills, explicant-los, evidentment, el perquè sí o el perquè no de les coses. S’ha de reconèixer que cada família és única i, per tant, té unes normes de convivència concretes. Però sempre cal intentar que aquestes normes siguin flexibles i adaptades a les necessitats dels fills. Són ben clares: joc, respecte, llibertat i amor. Ningú és perfecte, tots ens equivoquem i tots, perquè no dir-ho també, perdem la paciència en algun moment, però de mica en mica els hem de saber donar més autonomia, perquè puguin pensar i reflexionar per si mateixos sense sortir dels patrons ètics i morals abans esmentats quan ja comencen a ser més grans: respecte, llibertat i amor; saber el que està bé o el que està malament.

Quan es prohibeix, és ni més ni manco per l’absoluta incapacitat dels que manen de respectar i de no fer que el respecte sigui un valor essencial i prioritari, un patró de conducta sòlidament assumit per la societat. És possible que algunes prohibicions siguin necessàries i justificades, molt poques, i que moltes altres siguin innecessàries i absolutament arbitraries.

Crec que, si tots fóssim escrupolosament respectuosos amb les persones i les coses, amb els animals i amb la natura que ens envolta, caldrien tantes prohibicions? Segur que no, però malauradament el respecte no és un valor preuat i assumit per la nostra societat. Prohibir és més fàcil que respectar. Si fóssim sincers i haguéssim pogut manar, no hauríem tingut també, en algun moment o altre, la temptació de prohibir?