dimarts, 20 de juny de 2017

Prohibir perquè sí?



Ara que a Catalunya han posat dia i hora al referèndum històric, convocant de paraula a totes les catalanes i catalans pel dia 1 d’octubre, encara que el govern espanyol digui que l’esmentat referèndum és anticonstitucional i pot esdevenir, malgrat tot, a la desobediència més absoluta, tal i com estableix la Constitució Espanyola. En una paraula; «prohibit», a no sé que el govern espanyol ho permeti i el Congrés dels Diputats donin el vist i plau, encara que sempre he pensat, de manera harmònica, amb orde i disciplina, amb la llibertat dels pobles per a decidir la seva condició de vida en el present i en el futur.

Mirau; tota llei que està feta per a l’home, sols l’home la pot canviar, modificar. Però mentre, ens agradi o no, l’hem d'acatar i complir el que està escrit a la Constitució amb respecte, si bé amb la bona voluntat i la bona predisposició per ambdues parts no hi hauria d’haver cap problema per arribar a un enteniment per a realitzar el procés. Crec que la democràcia en sortiria més enfortida i per tant amb clars signes de consolidació. Per una altra part, tot i que hagi encetat aquest article amb el tema de Catalunya, vull aclarir que no és aquest el traçat principal que em preocupa per discernir aquesta rúbrica o secció. Diguem que el cas de Catalunya m’ha servit com exemple d’un breu apunt, com a punt de partida. El tema pensat és un altre.

Si hem de fer cas d’alguna de les històries que ens van explicar quan érem infants, això de prohibir ja ve de lluny doncs, si no ho tenc malentès, de quan n’Adan i Eva encara eren al paradís terrenal ja se’ls prohibí que mengessin els fruits de l’arbre de la vida i del coneixement del bé i del mal sota l’amenaça que moririen si no en feien cas. De tots els altres arbres que hi havia a l’Edèn sí que en podien menjar el fruits, però d’aquest no. Vet aquí la primera prohibició de la història. ¿No podien haver-los deixat tranquils a ells dos i de retruc a tots nosaltres, la seva descendència? ¿Pensau que per menjar una poma és fa un pecat i que aquest fou la causa per la qual Déu canvià el curs de la vida que havia projectat per a tota la humanitat?

Van desobeir la prohibició i per tant, com ja se’ls havia advertir, foren castigats i expulsats del paradís. Bé, si deixem de banda la fantasia que traspua aquesta història i ens centram en el cor de la qüestió, veurem que una de les lliçons morals que ens vol transmetre de fet, és la d’atemorir i sotmetre a l’ésser humà. El motiu és clar, obeir i no apartar-se del camí que el que mana ha traçat. Prohibir és manar que no es faci una cosa. No permetre-la. Però, és lícita la prohibició?

Des del meu convenciment, crec que prohibir, per regla general, no és una bona solució. De fet, sovint no és ni una solució. Pot ser és, fins i tot, un estímul per a fer just allò que està prohibit pels homes. És propi de la condició humana tant la temptació de prohibir com la de desobeir. Una altra cosa és saber aconsellar, o prohibir si s’escau, en el moment de l’educació dels nostres fills, explicant-los, evidentment, el perquè sí o el perquè no de les coses. S’ha de reconèixer que cada família és única i, per tant, té unes normes de convivència concretes. Però sempre cal intentar que aquestes normes siguin flexibles i adaptades a les necessitats dels fills. Són ben clares: joc, respecte, llibertat i amor. Ningú és perfecte, tots ens equivoquem i tots, perquè no dir-ho també, perdem la paciència en algun moment, però de mica en mica els hem de saber donar més autonomia, perquè puguin pensar i reflexionar per si mateixos sense sortir dels patrons ètics i morals abans esmentats quan ja comencen a ser més grans: respecte, llibertat i amor; saber el que està bé o el que està malament.

Quan es prohibeix, és ni més ni manco per l’absoluta incapacitat dels que manen de respectar i de no fer que el respecte sigui un valor essencial i prioritari, un patró de conducta sòlidament assumit per la societat. És possible que algunes prohibicions siguin necessàries i justificades, molt poques, i que moltes altres siguin innecessàries i absolutament arbitraries.

Crec que, si tots fóssim escrupolosament respectuosos amb les persones i les coses, amb els animals i amb la natura que ens envolta, caldrien tantes prohibicions? Segur que no, però malauradament el respecte no és un valor preuat i assumit per la nostra societat. Prohibir és més fàcil que respectar. Si fóssim sincers i haguéssim pogut manar, no hauríem tingut també, en algun moment o altre, la temptació de prohibir?

diumenge, 4 de juny de 2017

Curiositats climàtiques del mes de maig, 2017

La primavera és en si mateixa una estació climàtica de canvis en la qual, es poden observar dies de pluja i dies bons. De fet, podríem dir que és una estació que ens està adaptant de mica en mica per afrontar els dies forts de l’estiu que enguany, segons assenyalen els entesos en aquesta ciència, sembla que serà calorós i sec, tal vegada una mica més que l’any anterior. De tota manera, les prediccions a llarg plaç solen tenir un percentatge prou alt de poca fiabilitat, tot i que és vera que els estius, de tota la vida, sempre han estat calorosos.


Si ens fitxem amb les dades tèrmiques i pluviomètriques que ens ofereix cada més aquesta revista Bellpuig, podem observar en el mes de maig passat les pluges han estat molt minses, per dir alguna cosa; 2,2 mm a Artà i 1,7 mm al Campament dels Presos, plovent sols un dia en tot el mes, quan a diferència del maig de l’any passat 2016 precipità un total de sis dies enregistrant unes quantitats més que generoses de 51,9 mm a Artà i de 69,2 mm al Campament dels Presos.

En quan a les temperatures, dos reials del mateix. El maig de 2016 tinguérem una temperatura mitjana mensual de 17,3ºC, i el maig d’enguany arribàrem als 18,7ºC, la qual cosa trobam una diferència positiva d’1,4ºC amb respecte a l’any passat. La temperatura mitjana de la màxima del maig de 2017 ha estat de 24,9ºC, quan el maig de 2016 fou de 23,0ºC, quasi dos graus més que l’any passat. De les mitjanes mínimes podríem dir quasi el mateix: 12,5ºC el maig de 2017 i 11,6ºC el maig de 2016. Fins i tot l’evaporació ha estat major que l’any passat, mesura de l'evaporació potencial, és a dir, la quantitat d'aigua per unitat d'àrea i de temps que s'evapora. El procés d'evaporació està lligat essencialment al dèficit higromètric de l'aire.

L’amplitud tèrmica també s’ha fet notar ja que la diferència tèrmica diària ha estat més gran degut a que hem gaudit d’uns cels la majoria d’ells sense núvols, vent en calma i escassa humitat, ja que així a l'escalfament de dia li seguia la dispersió de calor durant la nit; dies calorosos i nits fredes.

A nivell global, l’any 2015 la temperatura mitjana mundial del mes de maig va ser la més alta registrada fins a la data. A l'Índia van morir unes 2.200 persones durant una onada de calor que va durar deu dies amb temperatures màximes de 45ºC. La ciutat d'Ahmadabad va oferir aigua potable i va habilitar instal·lacions amb aire condicionat en zones d'alt risc amb una formació complementària al personal sanitari per tractar les afeccions relacionades.

És possible que el canvi climàtic no estigui darrere d'un temporal concret, però l'augment del nivell del mar pot empitjorar les seves conseqüències.

L'any 2012 una marea d'uns 2,70 metres causada per l'huracà Sandy va arribar a Nova York coincidint amb un increment de la marea que va provocar que el nivell del mar pujàs 2,50 centímetres (el doble de ràpid que la mitja mundial), i es preveu que l'any 2050 s'haurà elevat entre 28 i 53 centímetres.

Per fer front aquests increments les autoritats de molts països ja estan adoptant compromeses mesures, perquè a finals de segle XXI l’increment tèrmic global no pugi més de dos graus a escala mundial.


Toni Esteva