dilluns, 18 d’abril de 2016

Cartes des de l'exili.

Benvolgut Peret;
Avui hem tengut en Jaume Barraca i semblava que estava molt enfadat, perquè quan l’hem afinat que pujava cap a sa caseta d’ets Oguers ja el sentíem que xerrava tot sol. En Rabassó ja ha ben dit que li pareixia que la cosa no anava bé. Li hem demanat que punyetes tenia, i ell, baixant des carro amb un bot de cabra quan ha estat de peus a terra ha amollat un pet i s’ha concagat amb tots el polítics diputats de Madrid.
–“Sabeu que ho és de collonut! Des de desembre passat que hi hagué les eleccions generals no han tengut nassos de formar encara un govern estable entre tots. El que han fet fins ara no ha estat més que riurer-se’n del poble aquesta punyetera gent! El que han demostrat amb això és que no són capaços de fer res i que el poble no els importa el més mínim. Només les agrada una bona cadira a les Corts de Madrid amb internet, gratar-se la panxa tot el sant dia i a final de mes una bona paga amb les seves dietes. (Dame pan y dime tonto).
Al•lots, no anam de cap de ses maneres i si nosaltres encara hem de mantenir tota aquesta farrumalla indecent, de xerraires mentiders, el que haurien de fer és aplegar veles i agafar els atupinets i tothom cap a ca seva. És que no tenen vergonya!
I esperau encara, que la cosa no ha acabat. Si d’aqui a quinze dies no es posen d’acord, tornam anar a unes altres eleccions la qual cosa vol dir que durant tot aquest temps, que han estat amollant malediccions uns amb els altres i tota casta de mals noms que no duen en lloc, el poble sencer ens haurem de gratar les butxaques, primer per pagar a una gent que no han fet absolutament res, i segon bestreure tot el que ens costarà anar a unes noves eleccions. Clar, com que el poble paga, que les és a ells! I paga poble! Per a mi és igual que ens diguessin a la cara les mateixes paraules d’aquella diputada d’un partit de dretes quan digué des del seu Ascó i en castellà: "Que se jodán!" Idò, això és el mateix que ens diran; vos foteu!
Si fos per a mi, no cobrarien ni tres vellons de pesseta i de tots els qui hi ha ara no en deixaria que se’n presentàs cap, perquè entre tots han demostrat que són una pandilla d’inútils i estèrils polítics i que se n’aprofiten de la bona fe del poble que les va votar i de tots els contribuents.
Per tant, he arribat a la conclusió que cap d’ells valen la pena i que a tots només els interessa la comandera. Del poble, de la gent obrera i tot el que suposa governar un país passan tres quarts de quilo amb les seves unces.
Peret, no anam. Ara esperarem aquests quinze dies que queden de marge i a veure si d’una puta vegada se posen d’acord i comencen a governar el país, que per això la gent les hem votat.”
Peret, salutacions i bons viures.
Visca la Terra!!!

diumenge, 17 d’abril de 2016

ACTE D'HOMENATGE ALS REPRESALIATS DE MALLORCA AFUSELLATS A PORRERES

#‎Porreres‬ 16 d'abril de 2016

Aquest migdia a Porreres s'ha fet l'acte anual d'homenatge als que foren assassinats pels feixistes a l'oratori de Santa Creu, on actualment hi ha el Racó de la Memòria. Unes dues-centes persones han participat de l'acte que dignifica a tanta gent d'arreu de Mallorca que pels seus ideals democràtiques, que entenien prou bé el que significava les paraules, LLIBERTAT, PAU I PROSPERITAT, foren afusellades al costat del cementeri de #Porreres i enterrades a la fosa comuna de dit cementeri que ben aviat s'obrirà, amb el recolzament del Govern Balear, l'Ajuntament de Porreres i de l'Associació de Memòria Històrica de Mallorca, i així poder exhumar els més de docents cossos de les persones de molts indrets de l'illa que foren privades de la vida pels escamots feixistes. Entre ells hi ha també dos artanencs que foren afusellats: Vicenç Miquel Piris i Llorenç Muntaner Riera. 
Per a tots ells, REPÚBLICA I REPARACIÓ!










dilluns, 11 d’abril de 2016

Memòria Històrica d’Artà


Commemoració de la II República

 
Assistents a la Pujada al Campament dels Presos. 10 d'abril de 2016.


Pujada al Campament dels Presos

Diumenge passat dia 10 d’abril, organitzat per l’Associació dels Amics del Campament dels Soldats amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Artà i Parc Natural de la Península de Llevant, es va organitzar una pujada a peu fins al Campament dels Presos per tal d’homenatjar els represaliats republicans que foren presoners fent tasques forçades, com ara la coneguda carretera dels Soldats i les dependències de tot el recinte del campament. Per tal motiu, és de justicia que de d’una vegada per totes el topònim més encertat i just  és que es digui el Campament dels Presos i no dels Soldats com s’ha dit fins ara.


Les activitats que es dugueren a terme s’iniciaren al Centre d’Interpretació del Parc de Llevant, a les cases de la Curia Vella de baix amb una introducció explicativa per l’historiador i investigador de la guerra civil a Artà, Jaume Morey Sureda, amb unes fotografíes prou interessants sobre el campament fins ara desconegudes per a molta gent de les quals la majoria foren tretes de l’arxiu particular de Paulí Pallàs i Ferrer, presoner, i que a l’abril de 2012 en féu donació perquè quedassin dipositades al Fons Documental de l’Ajuntament d’Artà. Tant Morey com un representant de l’Associació d’Amics del Campament dels Soldats, Antoni Puig, arqueòleg, explicaren a la cinquantena d’assistents, les condicions que patiren els represaliats, marcades per la fam, la insalubritat i unes condicions de feina difícilment imaginables avui.



Presentació del llibre d’en Jaume Morey Sureda

Artà, llarg camí cap al desastre

Aprofitam l’avinentesa per dir-vos que divendres dia 15 d’abril a les 20 h, al saló d’actes del Teatre d’Artà hi haurà la presentación del llibre, amb dos volums, Artà, llarg camí cap al desastre escrit per Jaume Morey Sureda. A l’acte de presentació intervendrà Bartomeu Gili, batle d’Artà; Arnau Company Matas, historiador i coordinador de la col·lecció Guerra Civil a Mallorca, poble a poble; Maria Isabel Silva Ginard, reneta d’Antoni Ginard, Metler; i Jaume Morey, autor del llibre.




divendres, 1 d’abril de 2016

Tarda de nuvolades


 


Horabaixa de tard les nuvolades davallen, com l'ovella quan davalla de la muntanya per trobar redossa i aixopluc. Núvols que porten pluja i una mica de serenor. Observant la brusca des de l'altra banda de la finestra el temps convida a mirar fit a fit l'entorn o la contrada del paisatge. Llavors, l'hom es posa a pensar i a meditar embadalit com si d'un encant es tractés. Més amunt Es Verger espera.
Toni

Campament dels Presos. Artà.

Camp de concentració, de treballs forçats, fortalesa sinistre, de penúries, sofriment i mort. Setanta anys i busques després de la barbàrie feixista encara és absolutament necessari conèixer, pensar i no oblidar el fil històric que va dur a l’acceptació d’una funesta ideologia i una pràctica criminal (persecucions polítiques, eliminacions civils, camps de concentració i extermini, matances massives i genocides), centrant-se especialment amb la gent republicana del nostre país que van lluitar per les llibertats democràtiques i contra el franquisme durant la guerra civil.
Llibertat i reparació!