dijous, 31 de març de 2016

Estic cansat i fatigat

-"Ja no ens valen les paraules."

"Estic cansat i fatigat. Ja no calen llençols ni mantes, ni tan sols un petit capçal on reposar els meus somnis i pensaments, perquè la guerra i la mentida política i social dels governants han esclafat les meves il·lusions.

Estic cansat i fatigat. Caminam quilòmetres i més quilòmetres, travessant rius i serralades sense trobar una llar que ens aculli.

Estic cansat i fatigat. Atuït per la son que m'obliga a ajaçar-me a un racó del carrer o a la vorera del camí oblidat de tothom.

Vull dormir i a la vegada somniar que la pau, la concòrdia i la fraternitat encara existeixen.

I ara, deixau-me reposar, perquè estic cansat i fatigat."

Toni Esteva

A tots els refugiats que ha deixat les seves cases, els seus pobles, els seus països a causa d'una guerra que no s'han cercada, sense tenir un lloc on anar. Malgrat tot, encara trobem fronteres tancades amb fils de pua només per aconseguir una vida més digna com es mereixen i com a persones que són.

Es Serral de Na Vergunya

El paisatge de Na Vergunya en un bell jorn d’un sol calent de principis de primavera, quan de mica en mica la verdor, càlida encara, comença a espletar i brunyeix la flora que torna a renéixer. Les ramades dels arbres i arbusts han obert els ulls dins l’arreplec natural d'aquest paisatge artanenc del qual el P. Rafel Ginard ho descriu com "un vertader jardí botànic". L’estret canal de la síquia del Molinet porta aigua perennal de S’Hort d’en Salat fins al pontarró del Serral i horts de Na Vergunya. Més endavant, però, ni un sols reguerall d’aigua, car resta eixutada i mancada d’humitat per un hivern de poca pluja. Una catifa de fullam espès despresa dels arbres que la tardor deixà caure, cobreix tot l’itinerari de la síquia i camins de Na Vergunya.
Toni Esteva

30/03/2016