dilluns, 28 de desembre de 2015

Passant pel Mur de la Momòria. Ciutat de Mallorca.


foto de Toni Esteva.
L'altre dia vaig voler mostrar i donar a conèixer als meus fills, Tomeu i Bernat, el Mur de la Memòria ubicat al cementeri municipal de Ciutat de Mallorca. De les meves humils explicacions del que allà va succeir no podien entendre el per què hagueren de matar a tanta gent innocent per defensar uns ideals, conclusions que encara ara, en general, no s'entenen.
Vull que coneguin la història negre d'aquella Espanya de la guerra civil, perquè no voldria que en un futur es tornàs a repetir. L'oblit no duu en lloc; tan sols porta al desconeixement del que va passar i perquè. Coneixent la nostra història ens ajuda a entendre el nostre present per a lluitar a millorar el futur.

Emili Darder i Cànaves. (Palma, 20 de juny de 1895 - 24 de febrer de 1937) fou el darrer batle republicà de Palma. Metge i polític, fou afusellat el24 de febrer de 1937 per les tropes franquistes durant la guerra civil. Metge de professió, progressista, mallorquinista i catòlic, fou un dels intel•lectuals mallorquins més compromesos en la modernització i recuperació nacional de l'illa.
Quan esclatà la Guerra Civil, va ésser detingut el 20 de juliol del 1936 i tancat al Castell de Bellver. El desembre del 1936 se li embargaren béns per valor de dos milions de pessetes. Sotmès a consell de guerra, fou condemnat a mort encara que el fiscal només n'havia demanat 20 anys de presó. El 24 de febrer del 1937, tot i trobar-se greument malalt, fou afusellat al cementeri de Palma, assegut a una cadira, perquè no podia mantenir-se dret, juntament amb Antoni Maria Ques Ventanyol, Alexandre Jaume Rosselló i Antoni Mateu Ferrer.

Antoni Maria Ques Ventayol, Torró, (Alcúdia 1889 - Palma 1937) fou un polític republicà i empresari mallorquí. Posseïa una important fortuna i va ser accionista de la Companyia Transmediterrània i apoderat de la Banca March. Tengué negocis a mitges amb Joan March, el pare del qual ja estava associat al seu pare. Pregonà el pacifisme i fou capdavanter del Rotary Club que comprà la casa de Juníper Serra a Petra (Mallorca). Milità en el Partit Liberal de Joan March i Ordinas, però evolucionà cap al republicanisme. El 1934, fou un dels fundadors d'Esquerra Republicana Balear i ocupà el càrrec de comptador en el comitè executiu d'aquest partit. A més, lliurà importants quantitats de doblers a ERB. Fou detengut quan s'inicià la Guerra Civil i va ser condemnat a mort per un Consell de Guerra. Va ser afusellat amb Emili Darder, Alexandre Jaume Rosselló i Antoni Mateu el 24 de febrer de 1937 en el cementeri de Palma. 

Alexandre Jaume Rosselló, (Montevideo 1879 - Palma, 24 de febrer de 1937) fou un polític socialista mallorquí, nebot del polític liberal Alexandre Rosselló Pastor.
Pertanyia a una família acomodada, va estudiar dret a les Universitats de Barcelona, València, Madrid i París, El 1904 fou nomenat cònsol d'Uruguai a Palma i milità en el Partit Liberal, amb el qual fou escollit regidor de l'ajuntament de Palma, però poc després renuncià en protesta pels caciquisme polític. Molt amic de Gabriel Alomar i Villalonga i de Llorenç Bisbal i Barceló, s'apropà al PSOE, partit al que s'afilià el 1919.
Mantingué una notable activitat periodística, col•laborant a El Socialista, Última Hora i El Obrero Balear però es mantingué vinculat a Joan March Ordinas i el 1923 es va veure implicat en la lluita entre vergueristes i antivergueristes, raó per la qual s'hagué de donar de baixa temporalment del partit. Quan s'instaurà la dictadura de Primo de Rivera s'oposà a col•laborar-hi com Indalecio Prieto. El dia de la proclamació de la Segona República E
spanyola, fou alcalde interí de Palma per malaltia de Llorenç Bisbal. A les eleccions generals espanyoles de 1931 i a les de 1933 fou elegit diputat per la conjunció republicano-socialista. Malgrat la seva actitud pancatalanista, mantengué reticències quant a la concessió d'un estatut d'autonomia per a les Illes Balears.
A les eleccions generals espanyoles del 1936 fou candidat del Front Popular però no aconseguí escó. El 19 de juliol de 1936 fou detengut al port de Pollença i empresonat al castell de Bellver per les autoritats sublevades. Acusat falsament de participar en la preparació d'un inexistent moviment soviètic, el 16 de febrer de 1937 fou condemnat a mort i afusellat el dia 24 amb Antoni Maria Ques Ventanyol, Emili Darder i Antoni Mateu Ferrer. 

Antoni Mateu Ferrer (Inca, 1901 - Palma, 1937) fou un polític mallorquí. Militant republicà, fou batle d'Inca el 1932-1933. Durant la seva administració es crearen la banda municipal, la biblioteca municipal i el laboratori de la casa Bressol, es construïren l'Escola Graduada, l'Escola d'Arts i Oficis i el dispensari de la Casa de Socors. També es va comprar un solar en el camí vell de Llubí per construir-hi una altra escola i es va fer un projecte de conservació dels molins d'Inca.
El 1934, fou un dels fundadors d'Esquerra Republicana Balear i en féu part del comitè executiu. En esclatar la guerra civil espanyola, fou detengut, sotmès a un consell de guerra i executat el 24 de febrer de 1937 a una tàpia del cementiri de Palma amb Emili Darder, Alexandre Jaume Rosselló i Antoni Maria Ques Ventanyol.