dilluns, 13 de juliol de 2015

Cartes des de l’Exili

Benvolgut Peret:

Què ja no estàs cansat de tanta calor?
Amb lo guapo que és l’hivern!

A l’hivern, Peret, tot és molt més verd i més hermós. A l’estiu no hi ha qui es passegi pel carrer i la gent està més mal sofrida. Tot és sec i els torrents van lletjos, perquè no plou. Vas pel sol i només cerques les ombres. Si fa un temps de xaloc, t’ofegues perquè l’humitat no et deixa alenar així com toca i tot s’aferra. No dorms bé quan hi ha molta basca i al se’n demà estàs malsofrit tot el sant dia.

Apa, Peret; deixa’t anar! A l’hivern, encara que faci molt de fred, et tapes una mica més i ja està.  Fas un bon foc a la xemeneia i les converses i tertúlies amb en Gurries tornen més agradables. Saps que ho és de guapo! Quan ets a can Guidet i poder sentir el vent quan regolfa i bufa de tramuntana, o sentir les tronades de per devers Aubarca o ses muntanyes de Sa Talaia Freda o per Sa Talaia Moreia acompanyat d’una bona pluja, hi afegeixes dos rabassers d’ullastre perquè la casa sigui més calenta. I si a més, et prepares dues bones tallades de llonganissa i botifarra des porc que matares l’any passat amb un o dos tassons de vi negre per a sopar, no me diguis que no és lo més gran que una persona pugui desitjar després una feixuga jornada laboral. Aquest és el moment on tots els problemes es tornen no res i l’hom experimenta la tranquil·litat i la pau sempre desitjada. I si encara, per afegitor, després de la panxada de porquim, aconsegueixes poder escoltar i sentir tres motets d’en Bach o els Adagis de n’Albinoni o una missa d’en Mozart, tanques els ulls i sents que ets transportat per sobre dels núvols que porten la tempesta d’aquell moment, però d’una manera relaxada, única i desitjada. Què més vols, Peret? Llavors et sents atuït per la Nirvana que el teu esperit experimenta, amb un bon dormir i un bon despertar un poc abans de trec d’alba o quan el dia comença de bell nou per devers S’Heretat.


Salut i llibertat!