dijous, 18 de juny de 2015

Cartes des de l’exili

Benvolgut Peret;
Dimarts passat dia 16 de juny ens va caure una bona tempesta, i de les bones!
El matí, quan sortí el sol la humitat ja era prou alta i la sensació de basca es notava per tot arreu. A mesura que les hores matinals anaven passant, de mica en mica les nuvolades tapaven el cel blau i clar, amb basca que es notava de cada cop més. El vent, que bufava fluix o molt fluix, era de nortet amb baula de mestral. Les activitats diàries del poble anaven amb molta normalitat. Pensa que era un dia de mercat setmanal. La gent sortia de ca seva, com es costum, per anar al mercat municipal. A tot això hi hem d’afegir la gent que ve de fora per visitar el poble, pagesos d’altres pobles i estrangers. Dimarts fou un dia com un altre i els carrers de la vila començaven a venir bones afluències de gent. Na Pericona ja n’estava plena entre paradetes i visitants.
L’ambient climàtic, amb silenci, es carregava cada cop més i la basca era més evident. Quan tocaren les 11.30 h, aquell ventet de nord que havia bufat fins aleshores, canvià a ponent dirigint la ira dels núvols amenaçadors cap a la vila. Les nuvolades negroses carregades fins a dalt partien de Son Fortè, en Ferrutx i del Coll Faraix a manades desfetes.
Zeus, el déu suprem de l’Olimp, home i senyor de la tempesta, del llamp i del tro, llançà enfurismat amb la seva mà dreta el llamp boet cap als nostres indrets. Amb l’altra mà portava el parpal, que mostrava victoriós, i foradà i esqueixà tot núvol present fent vessar tota l’aigua de les alfàbies gegantines. Les muntanyes i reguerons de Son Fortè, Na Carro i Can Canals, foren catapultes naturals que arrossegaven amb força l’aigua de la pluja sense orde ni concert. No tingué compassió i inundà les zones baixes de la vila. Carrers i cases properes a Na Batlessa veien sense poder fer res com l’aigua entrava sense dir ni Ave Maria Puríssima, amb una altura de dos pams per banda. Articles de les botigues, taules i cadires de les tavernes nedaven sense timó ni concert a mercè de la correntia pluvial. Els claveguerams i conduccions de les aigües  no donaven abastament o simplement no servien per a res. I és que, en les noves i tan modernes construccions o infraestructures públiques les coses es fan amb els peus i amb frissor, en lloc de fer-les pensant amb el cap… I Zeus ha demostrat que existeix i es pot tornar a emprenyar, passant novament el que ja ha passat altres vegades.

Salut i bons viures.