dissabte, 13 de juny de 2015

Cartes des de l'exili

Benvolgut Peret;
Avui en Boira, en Rumbante i en Papa estan trists i no s’en poden avenir.
Més tard del migdia en Jaume Barraca ha agafat el carretó i la somera i s'ha posat en camí cap a Can Monseriu, allà per devers can Totdéu. Ha donat coneixement del que ha passat a la Sala i els tres han quedat amb dos pams de boca. No s’ho creien. Han anat fins a sa Font des Verger per omplir ses gerres d’aigua fresca i han fet un viatge fins a ses cases. Quan han estat a damunt s’era des Verger s’han aturat a fer la fumedeta a s’ombra d’un petit ullastre i xerrant entre ells opinaven.
-“Com pot ser mai que s’arribi a aquest extrem?” 
“Nosaltres mai hauríem actuat d’aquesta manera perquè l’enteniment era la nostre tasca primordial, però sinó pot ser tampoc passa res i passàvem a l’oposició. Mai faltava cordialitat, perquè al cap i a la fi tots lluitàvem per un objectiu comú democràtic i de llibertat. I si des de l’oposició podíem fer feina per aportar el nostre granet i podíem aconseguir millorar l’estat social i econòmic del poble, no hi havia cap problema. Però mai haguéssim actuat d’aquesta manera. I si en democràcia te perdem el respecte, que pots esperar?
-“Ens ha de saber greu que en democràcia hi hagi gent que perdi les formes, perquè la seva impotència no les deixa veure més enllà d’un pam de la vista faltant al respecte als altres regidors que també han estat votats per gent, per persones. Aquest plenari d’avui que s’ha celebrat a la Sala passarà a la historia i serà per a molts d’anys recordat com el més vergonyós de la democràcia artanenca i mancat d’educació. Hi ha unes regles que, encara que no agradin, s’han de saber respectar i mirar entre tots els qui representen el poble, de fer-ho lo més bé possible en bé del poble amb llibertat i democràcia, amb la finalitat comuna perquè Artà sigui més progressista garantint una estabilitat social més digne per a tots. Però avui aquests conceptes s’han vists trepitjats per no saber acceptar aquestes regles democràtiques les quals són les que ens fan a tots més lliures.”

-“Peret, esperem que vagi tot bé i que el seny imperi.

Salut i bons viures.