dimecres, 9 de setembre de 2015

CARTES DES DE L’EXILI

Benvolgut Peret,

Avui en Barraca avui s’ha presentat amb un aparell radiofònic que ha replegat de per devers es carrer de la Plaça, just al costat de la Sala a la cantonada de Can Sardot. Ens ha dit que han esbucat tota l’illeta per a fer un ajuntament més gran, perquè l’antic ja havia tornat molt vell. Això vol dir que el café de Can Garreta, el magatzem de Can Oliver, Ca Na Deiana, ja no hi deuen esser, perquè tot s’ha enderrocat.

La qüestió és que en Jaumet ha vist aquest “aparato” i l’ha posat a dins el carro ben tapat amb una manta. Quan ha estat per devers es cau l’ha deixat a dins sa mata i ja ens veus a nosaltres amb quina sorpresa ens hem trobat. La veritat és que va bé aquesta ràdio i se sent molt bé. El problema està que si no anam alerta la podrien sentir des de Son Coll. Es vespre és quan fa més renou o brusqueja més, però li hem posat un fil per antena fermat a una tanca que tenim molt a prop de fil de ferro una mica dissimulat amb una llendera de càrritx. Com que ens trobam a una zona bastant alta i la senyal arriba bé, llevant dels vespres que l’hem de sintonitzar de tant en tant perquè a vegades la senyal ens fuig. Agafam les senyals de Catalunya, la Pirenàica, Burgos, Madrid, Palma, França, Itàlia i fins i tot els moros. Al manco passam el temps escoltant es “parte” de notícies i del que passa dins tot aquest redol.

He dit que agafam la Pirenàica i segons diuen hi ha molts espanyols que intenten creuar a peu o amb qualsevol vehicle i fins i tot amb carros estirats per muls o en cavalls la frontera cap a França. Pareix que així com arriben, que són molts, les tenen retinguts a la comuna francesa de Le Perthus o El Pertús, pas de frontera del nord de Catalunya. També n’hi ha que passen per Camprodon, camí de Coll d’Ares passant per Molló fugint de la guerra. Això ens fa pensar amb en Boira que no hem sabut res d’ell des de que sabérem que anava en direcció a França, no sabent per quin lloc hauria entrat si és que ja ha arribat. Esperem que s’hagi posat a cobro dels feixistes i hagi trobat la llibertat tan desitjada per tots. La seva germana ha quedat a Artà i Déu sap quan es tornaran a veure.

Per altra banda, hem sabut que en Lluís Companys ha estat capturat a França i que el volen retornar a Espanya. Són notícies molt confuses, però me pareix que si és així com diuen l’entregaran al bàndol nacional i el tancaran a la presó o el duran a un camp de concentració. De totes maneres ja tenim l’Estat Català a dins el pou negre. Llàstima!

Peret, esperem que tot això acabi ja d’una vegada i prest.


Salut i llibertat, Peret.

dimarts, 8 de setembre de 2015

Cartes des de l’exili.

Benvolgut Peret;

Avui hem trobat en Jaume Barraqueta davallant amb el carro ple de palla pel camí des Verger. Venia una mica mustiï i pareixia que xerrava tot sol. Quan hem comprovat que no hi havia fresa de res li hem sortit a camí. Quan ens ha vist ens ha escomès amb aquest advertiment:
-“Anau alerta que el sol encara no es post del tot i fa bastant de claror encara perquè sortigueu tant tant d’hora.”
-“ Jaume; que xerraves tot sol ara?”
-“Ves si hi xerrava! Les notícies són bones o són dolentes, tot depèn d’així com un pensi. Què vos pareix si vos deia que Catalunya es vol fer enfora d’Espanya?”
-“Home! I això et preocupa tant?”
-“Tu diràs! No en sortim de problemes quan encara n’entrarem dins un altre de gros amb això del nacionalisme català. Catalunya es vol independitzar d’Espanya i vol formar la República Catalana!”
-“Que no t’estranyi, Jaume, tot aquest rebombori. S’han estorbat ferm!”
-“ Ara tu me diràs que també te va bé?”
-“Però si això ja ve d’enrere.  No t’assustis. Escolta; l’independentisme català o nacionalisme català, no és més que un sector polític que defensa la independència de Catalunya respecte a Espanya per instaurar, com bé tu has dit o has sentit a dir, la República Catalana.
-“Què vols dir, què no són tots?”
-“No home, no. No és tothom que la vulgui a la independència. N’hi ha molts també que no volen sortir d’Espanya. Però totes aquestes idees s’han de respectar i s’ha d’entendre per què és vol fer.”
-“Home, ja que ho dius així, jo encara no ho entenc.”
-“Aqui ja hi ha molta d’història que la gent hauria de saber i que molts no volen entendre, però l’independentisme català es basa sobre un principi fonamental, i aquest principi és que Catalunya és una nació amb una base comuna com ara, l’autogovern, la gestió del seu finançament, la defensa de la cultura i de la llengua catalana. També hi poden afegir un model socioeconòmic i el dret civil català.”
-“Rabassó, això que dius és una mica complicat d’entendre.”
-“No ho és mal d’entendre. Aquestes fites que t’he anomenat són les estaques principals pel bon govern d’un país. Ara bé; passi el que passi a l’hora d’exercir el dret a decidir i pensi el que pensi la gent, la flama per la independència ja està encesa. Pot ser la facin bellugar i de ben segur que ho faran, però així i tot no aconseguiran apagar-la per molt que bufi la tramuntana.”
-“Parlant de tramuntana, jo de vosaltres aniria a s’amagatall que en paretjal treu el nas per devers Menorca i en Jordà remuga de llevant. Aquesta nit tendrem renou i aigua. Així que, agafau es bolic que avui vos duc un bon pa de pagès i formatge de Son Fortè. Jo passaré la nit a ses cases d’Aubarca i demà tornaré. Per cert, prest arribarà el temps d’esclata-sangs. Es Castellot és s’agre més bo que hi ha a dins Artà pels esclata-sangs.


Salut i bona nit!