dimarts, 21 de juliol de 2015

Cartes des de l’Exili

Benvolgut Peret:

Tenia entès que Santa Margalida encenia el foc, però me tem que algú més espavilat l'hi ha passat a davant. De calor ja en duim tres quarteres cada  un i vint-i-set almuds a s’esquena des de que vàrem començar l’estiu.

Si havia de triar entre sant Joan i sant Pere no sabria ben bé a quin dels dos escabetxar. El primer, jove ell i puta; el segon, vell i més caparrut que un aragonès. Per a fer una bona entremaliada tots dos són bons.

La qüestió, Peret, és que aquesta calor ha aferrat de veres i me pareix que en tendrem per estona, a no ser que la primera setmana agostenca li pegui per ploure la qual cosa no és descartable i pareix que els pronòstics inverteixen ses formes, és a dir; la calor vol avançar cap al nord d’Europa i al mediterrani ens quedaríem amb les pluges. Per tant, Peret, serà lo que Déu voldrà.

Gaudeix d’aquest estiu ara que et toca.


Salut i llibertat!


dilluns, 13 de juliol de 2015

Cartes des de l’Exili

Benvolgut Peret:

Què ja no estàs cansat de tanta calor?
Amb lo guapo que és l’hivern!

A l’hivern, Peret, tot és molt més verd i més hermós. A l’estiu no hi ha qui es passegi pel carrer i la gent està més mal sofrida. Tot és sec i els torrents van lletjos, perquè no plou. Vas pel sol i només cerques les ombres. Si fa un temps de xaloc, t’ofegues perquè l’humitat no et deixa alenar així com toca i tot s’aferra. No dorms bé quan hi ha molta basca i al se’n demà estàs malsofrit tot el sant dia.

Apa, Peret; deixa’t anar! A l’hivern, encara que faci molt de fred, et tapes una mica més i ja està.  Fas un bon foc a la xemeneia i les converses i tertúlies amb en Gurries tornen més agradables. Saps que ho és de guapo! Quan ets a can Guidet i poder sentir el vent quan regolfa i bufa de tramuntana, o sentir les tronades de per devers Aubarca o ses muntanyes de Sa Talaia Freda o per Sa Talaia Moreia acompanyat d’una bona pluja, hi afegeixes dos rabassers d’ullastre perquè la casa sigui més calenta. I si a més, et prepares dues bones tallades de llonganissa i botifarra des porc que matares l’any passat amb un o dos tassons de vi negre per a sopar, no me diguis que no és lo més gran que una persona pugui desitjar després una feixuga jornada laboral. Aquest és el moment on tots els problemes es tornen no res i l’hom experimenta la tranquil·litat i la pau sempre desitjada. I si encara, per afegitor, després de la panxada de porquim, aconsegueixes poder escoltar i sentir tres motets d’en Bach o els Adagis de n’Albinoni o una missa d’en Mozart, tanques els ulls i sents que ets transportat per sobre dels núvols que porten la tempesta d’aquell moment, però d’una manera relaxada, única i desitjada. Què més vols, Peret? Llavors et sents atuït per la Nirvana que el teu esperit experimenta, amb un bon dormir i un bon despertar un poc abans de trec d’alba o quan el dia comença de bell nou per devers S’Heretat.


Salut i llibertat!

divendres, 3 de juliol de 2015

Cartes des de l’exili

Benvolgut Peret;

Ben prest serem a les festes patronals de Sant Salvador. Jo només deman que hi posin molt d’esment, perquè com és ben sabut totes les activitats surten dels imposts dels contribuents i no és hora ni el moment de mal gastar doblers públics, ja que fa anys que tots ens hem d’estrenyer la corretja i les administracions ben bé també ho poden fer i anar ben prou alerta a gastar un duro de més sense importar-hi. Ten en compte, Peret, que any rere any el consistori només ens apuja el returial i tot el que li va a darrere. A posta per això, i perquè el poble està més de mig ofegat, no estaria de més que les despeses es facin amb responsabilitat, perquè les festes les pagam entre tots; és a dir, les paga el poble. I jo sempre he dit que dels doblers dels altres fa bon gastar.

Encara record quan tu eres regidor de festes, Peret. Amb uns pressuposts molt més baixos que els d’ara es feien unes bones festes de pinyol vermell. No vull dir que ara no siguin tan bones, però amb menys pressupost la gent s’ho passava igual de bé o més.


Avui dia la gent no va en darrer de festes i les de Sant Salvador són massa dies i això a la gent la cansa, perquè la majoria d’activitats sempre es fan a la banda del vespre. No tothom pot vetlar cada dia fins a les tantes de la nit, o fins que sa central comença a fer les primeres senyes. Molts no tenen vacances i el se’n demà s’ha de treballar. Pensa tú, Peret, que les festes comencen dia 30 de juliol fins dia 7 d’agost. Són o no són massa dies? Ben bé bastarien entre quatre i cinc dies, però atapeïdes d’activitats i que siguin festes populars, com les d’antany.

Peret, molts d'anys i salut tenguem per a gaudir-les.

Salut i llibertat!

dimecres, 1 de juliol de 2015

Cartes des de l’exili

Benvolgut Peret;

Ara que ja s’han constituït la majoria d’ajuntaments i governs de les comunitats autònomes esperem que el poble, els ciutadans, tenguem una mica de més de sort amb manco retallades i menys pujades d’imposts, perquè el poble n’està més que servit, ofegats fins al coll i estrets de cintura. A tot això hi hem d’afegir que els sous no pugen i les pensions davallen, lo qual fa que la resta de productes del mercat, per molt bàsics que siguin, de cada dia són més cars.

Sí, Peret, la vida s'encareix i ni tan sols ens deixen estalviar dos duros per a fer un petit raconet i molts hem de fer bravates i privar-mos de moltes coses per arribar a final de mes. Ara pensa amb aquestes famílies que no tenen cap tipus de feina o d’ajudes i s’han de cercar la vida aferrant-se qualsevol jornal temporal a qualsevol preu s'hora, sempre a la baixa, naturalment. La veritat és que, els que tenim una nòmina encara estem molt bé, fins i tot te podria dir que avui és un luxe o un privilegi gaudir d’un jornal diari.



Però mentres, i per molt que ens vulguin fer creure moltes coses, els polítics encara només procuren per a ells. S’aproven uns bons sous que estant així com està el país crec que són desorbitats. Despeses o dietes de representació, si viatgen ho fan en els llocs més cars, vehicles oficials, etc. I tot això surt dels nostres imposts. Després hi hem d’afegir les pagues vitalícies. Aquest concepte privilegiat no ho cap d’entendre. Per què un polític, per molt president que hagi estat se li ha d’assignar una paga de per vida? Diputats, senadors, directors generals, en quatre anys de legislatura poden fer un bon calaix, això sense comptar els qui fa més de vint anys que ja hi són, per dir qualca cosa.

Radell, Peret! Jo crec que ells són els primers que han de predicar amb l’exemple però clar, no ho faran, perquè no les convé. Només estan amb el poble els quinze dies de campanya i la resta sempre ens emblanquinen. Però mentres, el poble s’empobreix a costa dels rics i sistemes bancaris, que en general són els qui dominen aquestes cucanyes de canya de torrent amb un parell d'espardenyes foradades.



Trob que en els temps que estem encara hi ha un gran abús i se n’aprofiten perquè saben que la llei els empara. Idò, les lleis injustes com aquestes, segons la meva opinió, haurien de canviar o deixar d’existir. Però és ben per demés; al final tots són iguals i l’únic que fan és, primer pensar amb ells i després, si queda res, amb el poble. No dic que no facin feina, però molt sovint ens renten la cara i ens fan creure el que a ells les convé. Saps si només cobrassin un sou de mil euros cada més; és sebal·lí canviaria es cantet i de cantet.

Salut i llibertat!