diumenge, 28 de juny de 2015

Cartes des de l’exili

Benvolgut Peret;

Tan sols dues cosetes. La primera és per felicitar-te pel dia del teu sant patró. Avui, 29 de juny, és sant Pere i sant Pau. Idò, per la part que te toca te desig que passis un bon dia, molts d’anys i sobre tot salut, que lo demés són punyetes i capritxos. Lo dit; molts d’anys i moltes felicitats.

La segona cosa és que fa uns dies de massa calor. Les temperatures són altes i la cosa pot durar massa dies, perquè els entesos saben quan havia de començar aquesta ona de calor, però no li troben la fi. Uns deien que tan sols duraria uns tres dies i d’altres no ho veuen tan clar. Supòs que si hi afegim el dia del teu sant i aquests dies de tanta calor deus estar més que content. Idò, jo te dic que ja n’estic més que cansat de calor. Vaja un estiu que ens espera! No ha fet més que començar. Si això segueix així, en arribar Sant Salvador què farem?
En Jaume Barraca me va dir que en Boira, en Rumbante i en Papa dormen damunt s’era de Can Totdéu. Saps quina fresqueta que hi passa per allà dalt en mig des coll des Verger. Pensa que d’allà es veuen perfectament els llums de la costa de Menorca. Ja cercaràs un altre punt tan bo com aquest per passar les curtes nits d’estiu. Te diré més encara; des d’allà dalt amolles un pet i els ciutadallencs ja diuen que trona de llebeig, segons el vent, clar, perquè si el vent ve de gregal primer arribarà a Ciutat i es pensen que és un bram d’ase.

I de la Font del Verger, que me’n dius? Però d’això ja en parlarem un altre dia.

Aquesta carta tan sols era per felicitar-te en aquesta diada de sant Pere i per tenir-te al corrent de les novetats que d’allà hi pugui haver.

Bé, Peret, ja me diràs si el Constància ha pujat de categoria o no, o si n’Atanasio encara és el porter de l’Artà. Per cert, l’Artà encara juga a sa finca des Cós?


Salut i llibertat!

divendres, 26 de juny de 2015

Cartes des de l’exili

Benvolgut Peret;

Diumenge dia 5 de juliol, anclouat dins el programa de festes de Sant Pere de la Colònia, hi haurà la presentació del llibre de poemes Les remors exhaustes, d’en Joan Mesquida i Muntaner. Hi intervendran en Jaume Morey Sureda i Antoni Vidal Ferrando. L’acte tendrà lloc al Centre Cultural i començarà a les 8 h de s’horabaixa.

Me tem que en aquesta ocasió el lloc de la presentació del llibre serà petit. Hem de pensar que en Joan Roses no fa molt que va morir i que els seus poemes de Les remors exhaustes foren de les darreres que tal vegada va fer abans del fatal desenllaç després de molts d’anys de patir una llarga i agònica malaltia que ja no el deixaria viure amb les condicions que hauria desitjat.

Joan Mesquida fou un enamorat de la Colònia de Sant Pere ja des de molt petit del qual indret s’inspirà i colpir la seva sensibilitat de poeta entre el mar, les vinyes i les serralades artanes, així com la de la gent de la Colònia.


Salut i llibertat!


dilluns, 22 de juny de 2015

Cartes des de l’exili

Benvolgut Peret;

Divendres passat vam ser testimonis d’un esdeveniment sense precedents a Mallorca; el retorn dels tres mariandos que van ser assassinats per l’esquena pels feixistes i deixats al costat de la carretera de les costes de Puntiró a l’octubre de 1936.

La plaça de Maria de la Salut estava plena de gent de molts indrets de l’illa que tampoc es volgueren perdre dit aconteixement esperant l’arribada del cotxe amb les tres caixes que contenien les restes de Jaume Mas Gual, Miquel Salom Ribot i de Joan Gual Genovart. Ells tres foren enterrats al cementeri de Sant Joan en una fossa comuna, sense nom i amb silenci els quals hi han estat fins ara. Però gràcies a Memòria de Mallorca després de dos anys d’estudis es pogueren localitzar els tres cossos i foren exhumats per poder tornar amb els seus, al poble natal de Maria de la Salut. A la seva arribada a la plaça del poble foren rebuts amb forts aplaudiments i llargs. Molta gent es va emocionar, però sobre tot els familiars. Llavors, les portaren al cementeri de Maria on es va realitzar un acte d’homenatge molt emotiu. Tot això fou un acte de justícia i un reconeixement a tres mariandos que moriren simplement pels seus ideals i per defensar les llibertats democràtiques del país.

Dia 19 de juny de 2015 quedarà per sempre a la memòria i al cor de moltes persones i tant de bo aquest esdeveniment sigui el començ per exhumar les altres fosses que ja estan localitzades i retornar, com feren a Maria, els cossos de tanta gent represaliada, assassinada vilment durant la guerra civil els quals només lluitaven pels seus ideals democràtics. Tan de bo sigui així.


Salut, Peret, i bons viures.





dijous, 18 de juny de 2015

Cartes des de l’exili

Benvolgut Peret;
Dimarts passat dia 16 de juny ens va caure una bona tempesta, i de les bones!
El matí, quan sortí el sol la humitat ja era prou alta i la sensació de basca es notava per tot arreu. A mesura que les hores matinals anaven passant, de mica en mica les nuvolades tapaven el cel blau i clar, amb basca que es notava de cada cop més. El vent, que bufava fluix o molt fluix, era de nortet amb baula de mestral. Les activitats diàries del poble anaven amb molta normalitat. Pensa que era un dia de mercat setmanal. La gent sortia de ca seva, com es costum, per anar al mercat municipal. A tot això hi hem d’afegir la gent que ve de fora per visitar el poble, pagesos d’altres pobles i estrangers. Dimarts fou un dia com un altre i els carrers de la vila començaven a venir bones afluències de gent. Na Pericona ja n’estava plena entre paradetes i visitants.
L’ambient climàtic, amb silenci, es carregava cada cop més i la basca era més evident. Quan tocaren les 11.30 h, aquell ventet de nord que havia bufat fins aleshores, canvià a ponent dirigint la ira dels núvols amenaçadors cap a la vila. Les nuvolades negroses carregades fins a dalt partien de Son Fortè, en Ferrutx i del Coll Faraix a manades desfetes.
Zeus, el déu suprem de l’Olimp, home i senyor de la tempesta, del llamp i del tro, llançà enfurismat amb la seva mà dreta el llamp boet cap als nostres indrets. Amb l’altra mà portava el parpal, que mostrava victoriós, i foradà i esqueixà tot núvol present fent vessar tota l’aigua de les alfàbies gegantines. Les muntanyes i reguerons de Son Fortè, Na Carro i Can Canals, foren catapultes naturals que arrossegaven amb força l’aigua de la pluja sense orde ni concert. No tingué compassió i inundà les zones baixes de la vila. Carrers i cases properes a Na Batlessa veien sense poder fer res com l’aigua entrava sense dir ni Ave Maria Puríssima, amb una altura de dos pams per banda. Articles de les botigues, taules i cadires de les tavernes nedaven sense timó ni concert a mercè de la correntia pluvial. Els claveguerams i conduccions de les aigües  no donaven abastament o simplement no servien per a res. I és que, en les noves i tan modernes construccions o infraestructures públiques les coses es fan amb els peus i amb frissor, en lloc de fer-les pensant amb el cap… I Zeus ha demostrat que existeix i es pot tornar a emprenyar, passant novament el que ja ha passat altres vegades.

Salut i bons viures.

dissabte, 13 de juny de 2015

Cartes des de l'exili

Benvolgut Peret;
Avui en Boira, en Rumbante i en Papa estan trists i no s’en poden avenir.
Més tard del migdia en Jaume Barraca ha agafat el carretó i la somera i s'ha posat en camí cap a Can Monseriu, allà per devers can Totdéu. Ha donat coneixement del que ha passat a la Sala i els tres han quedat amb dos pams de boca. No s’ho creien. Han anat fins a sa Font des Verger per omplir ses gerres d’aigua fresca i han fet un viatge fins a ses cases. Quan han estat a damunt s’era des Verger s’han aturat a fer la fumedeta a s’ombra d’un petit ullastre i xerrant entre ells opinaven.
-“Com pot ser mai que s’arribi a aquest extrem?” 
“Nosaltres mai hauríem actuat d’aquesta manera perquè l’enteniment era la nostre tasca primordial, però sinó pot ser tampoc passa res i passàvem a l’oposició. Mai faltava cordialitat, perquè al cap i a la fi tots lluitàvem per un objectiu comú democràtic i de llibertat. I si des de l’oposició podíem fer feina per aportar el nostre granet i podíem aconseguir millorar l’estat social i econòmic del poble, no hi havia cap problema. Però mai haguéssim actuat d’aquesta manera. I si en democràcia te perdem el respecte, que pots esperar?
-“Ens ha de saber greu que en democràcia hi hagi gent que perdi les formes, perquè la seva impotència no les deixa veure més enllà d’un pam de la vista faltant al respecte als altres regidors que també han estat votats per gent, per persones. Aquest plenari d’avui que s’ha celebrat a la Sala passarà a la historia i serà per a molts d’anys recordat com el més vergonyós de la democràcia artanenca i mancat d’educació. Hi ha unes regles que, encara que no agradin, s’han de saber respectar i mirar entre tots els qui representen el poble, de fer-ho lo més bé possible en bé del poble amb llibertat i democràcia, amb la finalitat comuna perquè Artà sigui més progressista garantint una estabilitat social més digne per a tots. Però avui aquests conceptes s’han vists trepitjats per no saber acceptar aquestes regles democràtiques les quals són les que ens fan a tots més lliures.”

-“Peret, esperem que vagi tot bé i que el seny imperi.

Salut i bons viures.


dimarts, 2 de juny de 2015

Dia 1 de juny comença l’estiu meteorològic




El que s’anomena estiu meteorològic s’inicia a partir de dia 1 de juny i acaba el 31 d’agost. A partir d’ara ja començarem a notar les temperatures més pròpies de l’estiu que ens fan cercar les ombres i la fresca. La tendència serà més assolellada amb dies més estables on les temperatures començaran de mica en mica a enfilar-se. Això hauria de ser el més normal per aquesta època de l’any, però moltes vegades el mes de juny ha estat moltes vegades plujós i fresques, una fresca que al cap i a la fi s’agraeix.
Les temperatures rondaran, pel que fa a les màximes, els 30ºC i les mínimes entre els 18 i 20ºC. Les precipitacions seran escasses o nul·les o també molt poc probables, amb excepcions, clar està. En tal cas, aquesta pluja pot caure degut als núvols que aniran creixent durant els migdies i que sol afectar majoritàriament a les zones de l’interior de l’illa, tot i que sense arribar a tapar del tot el sol.

Les tempestes d’estiu
Les tempestes d’estiu, denominades així ja que són característiques d’aquesta estació, són episodis de precipitació de gran intensitat i de curta durada, sovint inferiors a l’hora.
Perquè aquestes tempestes es produeixin es necessari la calentor del sol que irradia de forma continuada sobre masses d’aigua, elevant-ne la temperatura i produint-ne la seva evaporació. Aquesta massa d’aigua evaporada puja de forma ràpida per l’atmosfera degut a la seva temperatura i, en el moment en que aquesta topa amb una massa d’aire fred, l’aigua es condensa ràpidament i precipita en forma de pluja o fins i tot de calabruix.

Aquest es un fenomen que es produeix a l’estiu amb molta freqüència a zones de l’interior, on durant el matí, grans masses d’aigua són evaporades degut a la irradiació solar i durant el migdia o tarda, aquestes masses precipiten de forma abundant.

L’embat
L'embat o marinada és el vent que bufa de la mar cap a terra i sol durar des que acaba el terral (cap a mitjan matí) fins que es fa fosc.
El règim d'embat s'estableix diàriament a conseqüència de la variació de la temperatura. El vent bufa de mar a terra durant les hores de màxima insolació i la seva direcció s'inverteix, amb menor intensitat, durant la nit. A l'època càlida de l'any, es desenvolupa un règim d'embats d'origen marítim convergents al centre del territori, la qual cosa afavoreix una moderació de les temperatures i determina la formació de nuvolositat i, ocasionalment, precipitacions.
Gràcies a l’embat, podríem afirmar que aquest fenomen es presenta com si fos un mena d’aire condicionat natural que afavoreix les nostres illes, ja que sense aquesta característica les temperatures serien molt més elevades i més males d’aguantar.

La Universitat de les Illes Balears recull:
“El règim d'embat s'estableix diàriament a conseqüència de la variació de la temperatura. El vent bufa de mar a terra durant les hores de màxima insolació i la seva direcció s'inverteix, amb menor intensitat, durant la nit. A Mallorca, a l'època càlida de l'any, es desenvolupa un règim d'embats d'origen marítim convergents al centre de l'illa, la qual cosa afavoreix una moderació de les temperatures i determina la formació de nuvolositat i, ocasionalment, precipitacions.”