diumenge, 29 de març de 2015

29 de març de 2015

09.00 h d'avui (07.00 UTC)

Temperatura actual: 12.3ºC
Temperatura mínima: 7.7ºC
Temperatura màxima d'ahir: 20.2ºC
Pressió atmosfèrica: 1021hPa.
Humitat relativa: 98%
Vent de Llevant fluix.
Boires orogràfiques al quadrant de migjorn i ponent.
Cel amb núvols mitjans i alts. Ullades de sol.
No s'han enregistrat precipitacions.

dissabte, 7 de març de 2015

Sobre la nevada de dia 6 de febrer de 2015

Amb una situació clarament de nord, els llocs afectats per la neu foren la serralada d’Artà, des d’En Ferrutx fins a les muntanyes del Recó. Curiosament el Puig d’Alpara (450 m) no tingué neu.


La primera setmana de febrer el fred i la neu foren els protagonistes, tant a la península Ibèrica com a les Illes Balears. Feia dies que calia la possibilitat d’una ona de fred polar. Dies abans que l’esmentada ona de fred arribés a les illes, la serralada Cantàbrica i Pirineus ja havien rebut grans acumulacions de neu amb gruixos de 2 i 3 metres. En principi es parlava d’una ona de fred siberiana o un front de fred siberià, però els models confirmaven que no existia tal front siberià. AEMET va demostrar, una vegada més, que les informacions eren errònees i que les seves informacions tal sols destacaven una ona de fred. La veritat era que el front fred provenia de Groenlàndia i de l’Àrtic. Tal vegada, per recordar les nevades d’ara fa 3 anys, concretament pel febrer de 2012, aquella situació sí que provenia de Sibèria. Recordem que un potent anticicló centrat entre Sibèria i Escandinàvia enviava una llengo d’aire fred i sec fins a les nostres latituds, creuant així Rússia, Ucrània, Alemanya, França, fins que arribà a Espanya. En el cas de les Balears, l’esmentada llengua d’aire fred de principis de febrer de 2012 ens entraria de Gregal la qual cosa mostraria una clara situació molt semblant a l’any 1956. Però en aquesta ocasió fou molt diferent.

Les previsions dels models meteorològics de principis de febrer ens feien una predicció de que el fred i la neu serien els protagonistes en quasi tot el territori espanyol com també a les illes Balears. Precisament les majors onades de fred s’han produïdes en el mes de febrer, com per exemple les de l’any 1954 i 1956.

Tant a la Serra de Tramuntana com a les serres del Llevant mallorquí estaven expostes a rebre la neu si els temps segui tan i com indicaven els models de predicció de dias abans. Seria a partir de dia 4 quan el fred era més acusat i les nevades ja havien deixat enfarinades la Serra de Tramuntana. A la Serra de Llevant ho havia provat a partir dels 300 metres a la matinada del mateix dia, però la situació encara no havia arribat ben de ple a les nostres contrades de la Serra Artana. Dies abans, concretament dia 2 de febrer, AEMET emet un comunicat en el qual diu que la Península Ibèrica i les Illes Balears es veurien afectades per una ona de fred a partir de dia 5 de febrer.

Efectivament, la matinada de dia 5 de febrer la neu arribaria a llocs superiors a una altitud de 300 metres al Parc de Llevant i Campament dels Soldats amb temperatures mínimes d’entre 3ºC i 1ºC. A les 6 h de la matinada del mateix dia 5, la neu ja enfarinava el Campament dels Soldats i altres indrets més alts. Però de pluja també en caia, la qual cosa això feu que la neu duràs poc i tot es convertís amb aigua fent correr els Torrent dels Cocons. Cal esmentar que el matí de dia 5 al Campament dels Soldats es registraren 24,0 mm. i 36,8 mm. a Artà (dia pluviomètric), amb vent de nord i una temperatura mínima d’1ºC al Campament i 2,1ºC a Artà. 

La matinada de dia 6 de febrer al Campament dels Soldats ja hi havia una gruixa d’un o dos centímetres de neu amb una temperatura mínima de –1ºC. La precipitació era clarament de neu a partir dels 200 metres. El vent restava en calma o bufava molt fluix de nord. Durant la nit la precipitació ja fou de neu també al poble i alguns carrers i teulades es veien ben nevades. S’enregistraren 14,1 mm. al Campament dels Soldats i 13,1 mm. a Artà (dia pluviomètric), amb una temperatura mínima al poble de –0,3ºC.

A mesura que anaven passant les hores la cota de neu anava davallant. A partir de les 8 h, la neu ja aferrava a la cota de 130 metres, a l’altura de les finques de Son Fang i Sa Badeia, i el vent restava en calma del tot. Val a dir que, malgrat tot, el fred no era humit, més bé era sec.

Dels Cocons a Son Morey



 Carretera de Son Morey, a l’altura del Torrent dels Cocons.

A mesura que ens feiem més amunt, en direcció a Son Morey la gruixa de neu augmentava. Així que, quan forem a l’altura de la mateixa possessió, a uns 200 m d’altura, els gruixos de neu ja eren d’uns 3 centímetres o 5, segons la zona.


                               Zones de Son Morey Nou mirant cap a Son Puça. Direcció al nord.

Al creuer que va en direcció a l’Ermita i a l’estacionament del Parc Natural de Llevant la carretera ja era intransitable per als vehicles, fins al punt que tancaren la cerretera.

Possessió de Son Morey Vell. 200 metres d’altura.
 Fotografia de Miquel Pastor Tous



Pujant cap a l'Ermita
Juntament amb en Tomeu Carrió, àlies Cuní, membre de Protecció Civil, i un servidor, pujàrem a peu per la carretera de l’Ermita fins a arribar a dalt de tot de les costes o punt més alt, fins al km 7 i 200 metres. Durant el trajecte la precipitació de neu era continua amb uns bons flocs de neu i les acumulacions de neu es feien més evidents, les quals anaven en augment a mesura que pujàvem.


Arribant a un lloc en el qual la carretera s’estreny, cota 300 metres d’altura, i d’on hi ha un bon mirador natural, podíem observar tota la vall de Son Morey totalment nevada.



A dalt de les costes de l’Ermita de Betlem, km 7,200, i cota 375 metres d’altura, els gruixos de neu tenien una mesura d’entre 20 i 30 centímetres.

Observau el bolígraf perquè tengueu una referència de la neu acumulada.







Un Garballó literalment enterrat per la neu.




El meu amic, Tomeu Carrió, membre de Protecció Civil d’Artà. Llavors la Guàrdia Civil de Tràfic havia acabat de passar amb el seu cotxe patrulla.


En el tombant de la carretera, al fons, podeu observar la Badia d’Alcúdia i els núvols que anaven ben baixos.


Mirant a la Talaia Freda i al Campament dels Soldats des de la carretera de l’Ermita de Betlem i del Santuari de Sant Salvador. Al fons es pot observar la Talaia Freda (560 m), el Puig del Corb i més lluny En Porrassar entre els 365 i 400 metres d’altura.

Aquesta situació de nord provocà que la temperatura màxima de dia 6 de febrer fou de 4,2ºC i la mínima de –0,3ºC.  L’endemà a Artà s’enregistrà 0,2 mm i el Campament dels Soldats 15,4 mm (en dia pluviomètric), en forma de neu.

 _____*****_____


Les següents fotografies corresponen a dia 7 de febrer de 2015, el dia després, fetes des del Campament dels Soldats, Parc Natural de Llevant.

Al nord de la Serra. La Talaia Freda a 560 m. d’altura, el cim més alt del municipi, encara restava nevada.








Zona del Campament, a 365 m d’altura

 Des del Campament mirant a la banda de ponent

Campament dels Soldats

El puig d'En Porrassar (400 m)

Pluviòmetre d'AEMET, B512 Artà – Campament dels Soldats. La seva ubicació tot just al darrere el Campament, camí d’en Porrassar, a l’altura 365 m.

El Puig del Corb

 La que fou l'anomenada primera ferreria, lloc en el qual endreçaven les eines per a fer la carretera.


Arribant al Campament.





 _____*****_____


 Des de la Colònia de Sant Pere podíem gaudir d’aquestes imatges de postal.


 I per acabar, el majestuós Puig d’en Ferrutx, d’uns 530 m.
Les dues fotografia són de Miquel Pastor Tous

_____*****_____



  











Toni Esteva. Artà.