diumenge, 17 d’agost de 2014

Apareixen documents inèdits sobre Lluís Companys

Cinc cartes, 15 dietaris i 40 fotografies surten a la llum en 48 hores

Carla Galisteo Divendres, 14 d'octubre de 2011
Lluís Companys 2
Retrat de Lluís Companys
L’historiador i col·laborador de SÀPIENS Joaquim Aloy ha donat a conèixer cinc cartes escrites per Lluís Companys i trobades per un drapaire fa uns anys en un pis de Barcelona. Les cartes, dirigides al seu amic Jaume Creus i Ventura, reconegut polític i industrial català, les va escriure des de la presó de Madrid el març de 1935, on va ser empresonat pels fets del 6 d’octubre de 1934 en què va proclamar l’Estat Català.

En les cartes, Companys explica a Creus que espera impacient el judici, “no per la sentència, sinó perquè vegin com es comporta un català”. En una altra de les cartes el president es presentava ferm respecte a les accions que l’havien portat a la presó, i afirmava que “la línia del 6 d’octubre no s’ha d’entelar ni enterbolir”.

Hores abans s’havia fet pública la cessió del fons documental de Pedro Urraca, l’agent de la policia franquista que va arrestar i deportar el president el 1940, a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Els documents, propietat de la família d’Urraca, consisteixen en 15 dietaris escrits entre 1922 i 1948 —amb una pàgina dedicada al president—, 40 fotografies —inclosa la que li va fer al pas fronterer d’Hendaia després de detenir-lo—, fitxes policials i documentació personal. 

El fill d’Urraca, Juan Luís, desconeixia les verdaderes activitats que va dur a terme el seu pare, mort el 1989, fins que va trobar els documents al pis de la seva mare a Madrid. Ara, ha donat la documentació a l’ANC i n’ha cedit els drets a la Generalitat, com a reparació moral a Catalunya i pel seu valor històric.

SÀPIENS ja havia destapat, el juny de 2007, la verdadera història de l’agent Urraca. En el número 56 va publicar el treball d’investigació de l’historiador Jordí Guixé que reconstruïa els fets, i feia públics els documents que aquest va recopilar de diversos arxius europeus. 

Aquest dissabte, amb motiu de la commemoració dels 71 anys de l’afusellament de Companys, es farà oficial la donació i tota la documentació estarà disponible per a consulta a l’ANC. No serà fins al setembre de 2014, però, que es tindrà accés a la totalitat dels arxius professionals de l’agent, ja que la llei impedeix consultar-los fins que no passin 25 anys de la seva mort.

Lluís Companys, President de la Generalitat de Catalunya.

Lluís Companys i Jover

Avui fa 74 anys, la Gestapo va detenir el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, per ordre de les autoritats espanyoles amb col·laboració dels membres de l'ambaixada espanyola a França. Va ser portat primer a Madrid, on se li van obrir diligències per "ésser el president de la Generalitat, el ministre de la República i el responsable dels fets realitzats a Catalunya". Després de diversos interrogatoris, va ser traslladat el 3 d'octubre al castell de Montjuïc, a Barcelona, per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals. Fou afusellat el 15 d'octubre.
        
El 13 d'agost del 1940 els agents alemanys van irrompre en el domicili del matrimoni Companys a la localitat bretona de La Baule, a la costa atlàntica. L'historiador Joaquim Aloy ha localitzat, a l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam, un manuscrit escrit per Carme Ballester, l'esposa de Companys. Es tracta d'un document de vuit pàgines a través del qual es poden reconstruir els fets que van succeir entre la detenció del president i el seu afusellament per ordre de Franco. 

El manuscrit va ser escrit l'any 1969, 29 anys després de l'afusellament de Companys, i Ballester el va haver d'escriure perquè les autoritats alemanyes li concedissin una pensió com a familiar d'una víctima del nazisme. La narració de Ballester s'inicia el 13 d'agost del 1940 quan, a dos quarts de set de la tarda, "dos homes vestits de civil i quatre amb uniforme de soldats alemanys entraren a casa amb la metralleta i apuntant el meu marit i a mi mateixa". 

Les autoritats alemanyes van acceptar la sol·licitud de Ballester el 27 d'agost del 1970. Segons la llei alemanya, l'esposa de Companys tenia dret a una pensió de viduïtat de 1.000 marcs mensuals, més 168.060 marcs en concepte d'endarreriments des del 1949. Va ser una victòria moral per a una dona que va morir un any i mig després, als 72 anys. Avui però, el govern espanyol encara no ha instat les autoritats judicials a revisar aquell consell de guerra que va fer de Companys l'únic president europeu elegit democràticament que va morir afusellat durant el segle XX. Recuperem el reportatge 'La detenció de Companys' http://ow.ly/AgKFu