dimecres, 24 de setembre de 2014

En el Pozu Funeres. Laviana. (Asturias)

El Pozu de la muerte

“Por la sima donde vuestros huesos sueñan
cien mil voces insumisas crecerán
y con el acero encarnizado de las peñas
quebrará su blindada soledad.
Enterraréis con todo vuestro pueblo
a los caínes de la luz y de la paz
y en la esperanza acuchillada a vuestro cuerpo
implacable brotará la libertad.
Se moverán todas las manos proletarias
en el verdor incesante de los prados
amanecerá el sol del ocaso
ya nadie atará el coral de vuestros brazos
y la herencia de la muerte desatada
y en la tristeza del tejo enamorado
se abrirá un amanecer en la alborada.
(Veinte años de canción en España: Fernando González Lucini)
______

"Le fueron a buscar a su casa cuando salía de la mina. Hicieron falta cinco hombres para esposarle (en realidad no hicieron falta, pero allí estaban). No les importó que estuvieran delante su mujer, su madre y sus cuatro hijos de entre 2 y 13 años. No les importó nada. Se lo llevaron a rastras por el camino que va de Tiraña a La Bahuga. Se lo llevaron con los ojos vendados y hasta le quitaron los pantalones. Muerto de miedo se agazapó junto a otros hombres cuando por fin lo dejaron en paz. Le dieron un disparo en la pierna, un golpe con la culata de la escopeta en la cara y vivo lo tiraron con otras 21 personas, también vivas, al fondo del Pozu Funeres en la falda de Peñamayor. Todo ocurrió el 13 de abril de 1948. Hacía 11 años que en Asturias había acabado la Guerra Civil. Hacía 9 años que en España había acabado la Guerra Civil. Allí sigue. Tenía 46 años y sus hijos, de entre 68 y 79 años suben a verle todos los años, al menos una vez."

De Aitana Castaño Díaz.

A todos los mártires republicanos aventaos vivos a la sima del Pozu Funeres. Xunto a la so boca xorrez un texu, símbolu protetor del Llar asturianu y únicu testigu de tolo que sucedió de verdá entós” ( Antón SAAVEDRA y Juan GONZALEZ en el Pozu Funeres, el mes de junio de 1.972)



dimarts, 23 de setembre de 2014

Cartes des de l'exili

Cartes des de l’exili

23/09/2014

Benvolgut Peret,

Què te pareix quina ploguda que ha fet durant aquests dos dies, Peret? Ha estat molt bona i si segueix així prest hi haurà esclata-sangs, però sa font de d’Ets Oguers encara no raja. Radell! Saps que hem de caminar de molt per anar a cercar s’aigo. Així mateix els gorgs del torrent de Penya Roja van plens i amb això de moment mos basta. De bon matí feim un parell de viatges i ho emmagatzemen a sa cova de s’amagatall des Balcons i prestet ja hem acabat les feines.

En Rabassó mos va caure s’altre dia. No té temença. Va sentir es xiulets d’en Barraca, que mos havia deixat sa senalleta amb so “menú des dia”,  i quan va sortir pegà travelada que davallà es coster des Castellot com una roda “d’auto” d’en Perico Guixó. Clar que s’aturà,  ja ho crec, però fou gràcies a un garballó que l’arrabassar de rel de la s’empenta que se’n va dur. Però, no acaba aqui la cosa. Foté a de dins un clapererot de gatoves que se va veure en prou feines per sortir-ne. Jo me pensava s’hauria matat. Quan va sortir d’allà duia més espines i escarritxades que un Hecce homo. Tot ho fa a grapades i aquesta vegada trobà el resultat pes morros, que és un dir, perquè va dur un senyor braverol tan gros com una llupia. En vares sentir d’ais i cebes! En Corona i en Papa li digueren que si no callava aviat en duríem tots d’escarritxades i braverols, perquè no mos bastaria el món per córrer si algú se’n temia que érem per allà. Mal de cap en va tenir un dia, i nosaltres teníem mals de caps si no hi havia més remei que dur-lo al metge Quintín.

T'he guardat un parell de canyes fel·les. Tanmateix ningú l’escull ara. Són de ses bones. A Aubarca n’hi ha un sementer. Es dia que en Barraca vengui amb so carro li diré que les te dugui i les deixi a cas teu padrí Ranxer.

Bé, Peret. Aqui on som no tenim goteres, de moment. Si hi ha res de nou pes poble ja ho diràs. Esper que en Metler encara estigui a un lloc segur. La darrera vegada que vaig saber notícies d’ell, era per Na Berganta.

Records a Can Guidet i memòries a sa madona.

Salut.
______


diumenge, 14 de setembre de 2014

Cartes des de l'exili

14/09/2014

Benvolgut Peret,

Aquesta horabaixa torna ser de xaloc. En tot el dia ha fet un bon sol. Però aquest temps no va de ploure, i alerta que aquesta setmana encara podem tenir la calor del migdia de la matinada fins al vespre. Alerta mosques!

Ja és hora de que plogui, Peret. El teu sant patró i secretari particular del Sempitern pareix que la du de nosaltres, i això que no li hem fet res. Però mentres tant la terra dels pagesos ja demana aigua.

I la Fira, com ha anat? Maaagre... pel que m’han dit. Calor i sol, això sí. Si has firat o has fet bona barrina i has pogut trobar un bon plat de faves per dinar ja va bé per a començar el curs agrícola.

Jo, així mateix, he arribat fins a sa facultat de s’Almudaina per a fer un cafetot de calcetí i un bon tassó d’aigua fresca de Na Vergunya, pensant que t’hi trobaria. Déu sap on te tocava anar a berenar avui amb la teva quadrilla d’alumnes conventeres i de la promoció de la llet amb pols.

Una vegada pagat el meu deute cafeter, he arribat fins al Puig des Corb per a prendre una mica la fresca amb un bon vent de migjorn que encalentia fort ferm.

Aquesta nit, des de s’era de Can Tot Déu, mentres esper en Rabassó i en Corona, puc veure la llum de la costa de Menorca, tot i que pareix hi ha una mica de calitja. Per cert, estava pensant si en Boira ja haurà arribat a l’illa menor. Jo esper que sí, sa i estalvi.

Ara m’aturaré a sa font des Verger i m’inflaré d’aigua, que demà, altra cop, tornarem estar enclaustrats fins a la posta del sol.

Salutacions a can Guidet, especialment a sa madona.

Salut i bona nit.

______

dijous, 11 de setembre de 2014

Cartes des de l'exili




Benvolgut Peret;
Com ha anat sa diada avui? Si visquessis a Catalunya heguessis fet festa, perquè allà és festa grossa. Però no fan foguerons, encara que la cosa bull i crema.

Que de gent i que de gent

amb banderes i senyeres,

tothom reclama ses seves

ferms i ho fan de valent!

Però quan nosaltres feim la nostra diada, la de Sant Antoni, dia disset de gener, qui beu primer o darrer sempre bou de bona gana. Crec que amb això no hi ha qui mos guanyi, ni catalans ni aragonesos, ni valencians ni andalusos... De tot això ja ho veurem quan l’arròs sigui cuit. Jo voldria les anés bé, però “los de Madrid” només tenen una resposta: -“No, no y no, y chitón.” Tot poble té dret a lluitar per la seva identitat i ells no fan res més que això. Que facin la consulta i que dia 9 de novembre tot sigui pau i concòrdia baix el respecte mutu demostrant que el poble també té dignitat i dret de decidir el que cregui més convenient per ell, encara que tot això no fos vinculant. Això seria actuar amb veritable democràcia, i ja que els polítics només parlen i bravegen de demòcrates, crec que seria una bona oportunitat perquè ho demostrassin.
Bé, Peret; no vull interrompre les teves feines foravileres de Can Guidet. Records a sa madona i a tots els veïnats de la contrada.
Salutacions i bona nit.
Visca la Terra!