dijous, 28 d’agost de 2014

Teatre d'Artà presenta, "Dels llargs camins". Obra de teatre sobre la figura de Gabriel Garau, Boira, últim batle republicà.

"Dels llargs camins"

Jaume Morey Sureda
Es mostra DELS LLARGS CAMINS al 30.jpg.

        El proper divendres dia 5 de setembre i el diumenge següent, dia 7, es representarà a Artà l'obra Dels llargs camins sobre la figura del batle que fou de l'Ajuntament d'Artà del Front Popular, Gabriel Garau Casellas, Boira.

L'autor de l'obra és Jaume Miró (Cala Millor, 1977), un jove autor serverí que té ja una sòlida carrera com a dramaturg amb diversos guardons. És, entre d'altres obres, autor de Diari d'una miliciana que és un antecedent d'un tipus de teatre que concorda amb Dels llargs camins pel fet de basar-se en la temàtica de la guerra civil i en una àmplia documentació que en Jaume Morey ha reunit per a un llibre que és en espera de publicació.







A partir de la fotografia dels onze processats pels fets d'octubre de 1934 i que foren tots represaliats a partir del juliol del 36, l'autor ha seleccionat diversos moments que mostren la vitalitat d'aquell grup de socialistes que el març de 1936 feren part del consistori del Front Popular que posà en marxa una política nova i de canvi liderada pel batle Boira. Proclamat l'estat de guerra, tots foren perseguits i alguns assassinats. Garau va aconseguir passar a Menorca i d'allà, el febrer de 1939, a Marsella i al camp de concentració d'Argelès de la Marenda. Finalment passà a Villers-Bocage, al nord de França, a la rodalia d'Amiens. Mai no va tornar a Mallorca. En dos números de Bellpuig del mes de març passat, del 07 i del 28, Jaume Morey va publicar dos articles que resumeixen la vida de Gabriel Garau i els fets històrics en què va participar.

L'obra, patrocinada per l'Ajuntament d'Artà en ocasió del cinquantè aniversari de la mort de Gabriel Garau, la presenta la companyia Noctàmbuls. La dirigeix Joan Manel Albinyana, amb els actors Sebastià Adrover, Gabriel Bisquerra, Miquel Àngel Torrens i Joan Manuel Vadell. Marcel Cranc interpreta la música en directe i Pau Vich s'ocupa de la part tècnica. Els actors interpreten cada un diversos rols en un dinamisme que l'espectador capta fàcilment.
Es mostra ELS ONZE del 34 reduida.jpg.
La següent fotografía mostra els onze processats el 1934

D'esquerra a dreta, són:
Drets, Jaume Mascaró Carrió, Valent; Pere Ginard Gil, Fornera; Jaume Mestre Carrió, Vell; Sebastià Ginard Pascual, Corona; Llorenç Muntaner Riera, Pintat; Jaume Payeras Pastor, Metxo.

Asseguts, Joan Alzamora Cañellas, Llovetí; Llorenç Garau Sureda, d'Es Verger; Vicenç Miquel Piris, Pirris; Gabriel Garau Casellas, Boira; Mateu Sancho Gayà, Papa.


dissabte, 23 d’agost de 2014

Sortosament l'Església de Jesús de Natzaret no és així

El capellà que va permetre la missa franquista treu pit: "És que l'església és així"

Dies enrere, amb motiu de la commemoració del 18 de juliol, data en què es va produir el cop d'Estat contra la Segona República, la madrilenya església "de los Jerónimos" homenatjar a Francisco Franco i a tots aquells que varen atemptar en contra de la Constitució Espanyola votada legalment per la majoria d'espanyols el dia 1 d'abril de 1931. A més, dita celebració religiosa va ser utilitzada per l'església per sol·licitar davant dels descendents de Francisco Franco un "nou alçament militar" per salvar Espanya.
En el seu moment, Esquerra Unida va anunciar que es querellarà contra el capellà dels Jerònims per una homilia "feixista i violenta". En opinió de la formació política d'esquerres, el sacerdot va fer apologia de l'alçament de Franco i de la violència posterior.
No és la primera vegada que l'anomenada església de los Jerónimos, la dels Reis, obre les seves portes de bat a bat a l'extrema dreta. Almenys des de l'any 2008, aquest temple en què es va oficiar al novembre de 1975 la solemne cerimònia d'entronització de Joan Carles I, és utilitzat per retre tribut als "caiguts per Déu i per Espanya". Una situació de la qual són conscients els màxims dirigents de l'església Catòlica Espanyola, els quals no representen als qui creiem amb la veritable església que volia el sant d'Assís.

Encara no s'ha fet justícia



COMISSIÓ DE LA VERITAT

A Espanya romanen desaparegudes més de 130.000 persones, hi ha més de 2.500 fosses comunes per exhumar i hi ha desenes de milers de nens robats que esperen veritat, justícia i reparació; són víctimes de la dictadura franquista. Aquestes dades converteixen Espanya en el segon país al món en nombre de fosses comunes, darrera de Cambodja. Fets que poden ser constitutius de crims contra la humanitat, queden impunes, en no investigar per la justícia espanyola.

En més de 30 països s'han creat 'comissions de la veritat'. Són organismes oficials, temporals, no tenen caràcter judicial i s'ocupen de comprovar fets, investigar abusos contra els drets humans, inclosos els crims contra el dret internacional, i determinar la veritat. En un informe final recullen els resultats de la investigació i es formulen recomanacions. A Espanya és arribada l'hora que s'estableixi una Comissió de la Veritat.

La Comissió de la Veritat que s'ha de constituir ha d'identificar les violacions contra els drets humans comeses durant la guerra civil i el franquisme, les seves víctimes i els responsables dels fets. FIBGAR fundació privada de caràcter social, sense ànim de lucre, que promou els drets humans i la jurisdicció universal, que lluita contra la impunitat, en defensa de les víctimes i els seus drets a la veritat, la justícia i la reparació, està promovent la creació d'aquesta Comissió.

Segons Amnistia Internacional, totes les víctimes de genocidi, crims de lesa humanitat, de guerra, tortura, execució extrajudicial i desaparició forçada, tenen dret a saber la veritat. A Espanya, s'estan violant els drets humans sense que a les víctimes se'ls s'estigui fent justícia ni reparat. Obtenir la veritat sobre els crims és vital perquè les víctimes directes coneguin els extrems dels crims de què han estat objecte, les raons que els van motivar, i que es reconegui públicament el seu sofriment. La veritat és necessària perquè els familiars, especialment de víctimes d'homicidi o de persones desaparegudes, esbrinin què els va passar als seus éssers estimats i coneguin el seu parador. La veritat és necessària perquè la societat afectada conegui les circumstàncies i les raons que van portar al fet que s'hagin perpetrat les violacions, de manera que adquireixin garanties que no es repetirà.

Fem memòria històrica: durant la guerra civil i el franquisme es van cometre crims de guerra, contra la humanitat, tortures, execucions extrajudicials i desaparicions forçades. Fins ara no s'han establert els fets, el nombre de víctimes d'aquests delictes ni els autors i responsables dels mateixos. Les víctimes del bàndol dels vençuts tenen dret que es conegui la veritat sobre els fets. Com a conseqüència de la investigació oberta per l'Audiència Nacional, sent titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 Baltasar Garzón, es va establir l'existència de més de 130.000 víctimes de desaparició forçada, l'existència de més de 2.500 fosses documentades i més de 30.000 nens robats .

El 2006, l'Audiència Nacional va rebre diverses denúncies de particulars i associacions de drets humans, totes elles per presumptes delictes de detenció il·legal, basades en els diferents fets, fonamentalment per l'existència d'un pla sistemàtic i preconcebut d'eliminació d'oponents polítics a través de múltiples morts, tortures, exili i desaparicions forçades (detencions il·legals) de persones a partir de 1936, durant els anys de Guerra Civil i els següents de la postguerra, produïts en diferents punts geogràfics del territori espanyol. El 16 d'octubre de 2008, el llavors jutge Garzón, les va admetre a tràmit, va imputar al règim franquista per un delicte de genocidi i va ordenar que s'investiguessin els suposats crims de lesa humanitat comesos durant l'època. Va demanar que s'identifiqués als màxims responsables; sol·licitar l'exhumació de cossos situats en fosses comunes; així com la presa de testimonis de víctimes i victimaris. Com a Espanya no només no s'investiguen determinats delictes, sinó que es persegueix els que denuncien, la Justícia no només no va investigar, sinó que va ordenar l'obertura d'un procés penal contra el jutge, per la querella interposada per les ultradretanes Falange Espanyola i Manos Limpias, per un suposat delicte de prevaricació, del qual després va ser absolt.

De moment, amb la sentència del Tribunal Suprem del 27 de Febrer de 2012, es va tancar, arxiu i paralitzar qualsevol procés que pogués aclarir i jutjar els milers de casos de desaparicions forçades comeses durant la guerra civil i la dictadura, quedant impunes i sense conèixer la veritat jurídica del que ha passat. Segons l'alt tribunal, els delictes que es pretenien investigar s'estan amnistiant i han prescrit per la Llei d'Amnistia de 1977, convertida en una autèntica llei de 'punt final'. La llei, dictada durant la Transició, ha estat un dels obstacles per a l'enjudiciament dels supòsits crims contra la humanitat.

Repetidament, l'ONU, Amnistia Internacional i Human Rights Watch han demanat la seva derogació, interpretant que atempta contra els drets humans i és contrària al dret internacional. En qualsevol cas, una acció és la investigació del que ha passat, que no s'investiga i caldria fer-ho, i una altra obrir processos d'imputació contra els responsables de les desaparicions, els crims i la seva possible condemna, que estaria per veure.

El 2007, l'anomenada 'Llei de Memòria Històrica', va pretendre establir les bases per complir de forma plena amb el dret a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes, però la veritat és que en l'actualitat està sense efecte davant la absència de fons i de voluntat política per aplicar-la. El Grup de Treball de Nacions Unides sobre Desaparicions Forçades, en la seva última visita a Espanya, va constatar que no hi ha una política d'Estat relativa a la recerca de desapareguts, com tampoc una base de dades genètiques de familiars i un protocol d'actuació per a les exhumacions . A finals del mes de juliol, aquest Grup li ha donat al Govern espanyol un termini de noranta dies perquè assumeixi la seva responsabilitat en la investigació dels crims de la dictadura franquista, prengui mesures i aporti els recursos necessaris per obrir les fosses comunes. Per la seva banda, la justícia argentina investiga els crims del franquisme sense que el govern de Rajoy li presti la més mínima col·laboració.

Amnistia Internacional advoca per l'establiment i el funcionament efectiu de les comissions de la veritat quan s'han comès crims contra el dret internacional. En particular, l'organització fa campanya perquè les comissions de la veritat centrin la seva atenció en les víctimes i defensin el dret d'aquestes a la veritat, la justícia i una reparació plena. Amb aquest propòsit, les comissions de la veritat han de: aclarir, en la mesura del possible, els fets relatius a les violacions de drets humans ocorregudes en el passat; contribuir, amb les proves reunides durant els seus treballs al desenvolupament de les investigacions i actuacions penals judicials que ja estiguin en marxa i d'altres noves, i formular recomanacions efectives per a proporcionar una reparació plena a totes les víctimes i als seus familiars.

La Comissió de la Veritat que propugna FIBGAR per a Espanya ha d'investigar i determinar els crims que es van produir durant la guerra civil i el franquisme, les víctimes i els autors dels mateixos. Les víctimes tenen dret que es verifiquin els fets i la revelació pública i completa de la veritat. La Comissió haurà, amb un caràcter integrador i independent, acollir els testimonis, no només de les víctimes que encara viuen, sinó també de testimonis, experts i victimaris. Haurà de fixar, no només la veritat històrica, sinó la reparació personal i col·lectiva que es deu a les víctimes. Amb això, possiblement, s'aconseguiria tancar la ferida històrica que encara continua oberta.

Tenim el que ens mereixem?

Article de Jobeve Reus, compartit amb permís.

Jobove Reus

Compartit públicament 

TENIM EL QUE ENS MEREIXEM?

Això és un cop d'estat en tota regla, a Espanya i a la resta de nacions, presumpta-ment democràtiques, que estan imposant mesures similars. Tots i cadascun dels diputats i senadors, que van votar a favor de la reforma de l'article 135 de la Constitució, que va proposar Zapatero; els que amb els seus vots i abstencions han afavorit les polítiques antisocials de l'actual Govern; la constitucionalització del saqueig; els que han donat suport l'eliminació de drets i serveis públics essencials, les mesures repressives; els mitjans de comunicació que donen suport a aquestes mesures, i, sobretot, aquelles instàncies financeres que realment ens governen, han contribuït, estan col·laborant en aquest cop d'estat.

Amb el consens dels dos principals partits, PP i PSOE, en la política d'aquests últims anys, el poder està exercint veritable violència institucionalitzant-la contra la majoria de la població. Es reforma un codi penal per legitimar la repressió policial com una eina per resoldre els seus problemes amb les protestes socials. Es tracta al ciutadà lliure com una amenaça. Ja hi ha treballadors empresonats per exercir el seu dret de vaga. Tornem al més fotut franquisme.

Retallen drets i llibertats com els de reunió, manifestació i inviolabilitat de les comunicacions. S'exerceix una escalada repressiva dirigida contra els sectors socials que han plantat cara a les polítiques d'austeritat i la retallada de drets socials i llibertats civils.

Condemnen el futur de les pensions. Volen plans de pensions privats, que sempre han derivat en estafes bancàries. Que han sortit impunes. Es castiga les famílies empobrint als pares i privant de futur als fills. Davant la crisi, han optat per aplicar polítiques que augmenten la injustícia i la iniquitat fins al punt de convertir al nostre país en el més desigual de tota la Unió Europea.

Per propagar la bondat del seu projecte compten, entre d'altres, amb el suport dels mitjans de comunicació dominants, propietat de les empreses de l'Ibex35 i multinacionals estrangeres. Pagats a través de la propaganda institucional i altres privilegis comptables. Les telecomunicacions són el seu principal instrument per dirigir l'opinió pública a través de la desinformació i la propaganda més casposa, feble intel·lectual i moralment, assimilada del nacionalisme franquista.

Retallen drets i llibertats com els de reunió, manifestació i inviolabilitat de les comunicacions. S'exerceix una escalada repressiva dirigida contra els sectors socials que han plantat cara a les polítiques d'austeritat i la retallada de drets socials i llibertats civils.

diumenge, 17 d’agost de 2014

Apareixen documents inèdits sobre Lluís Companys

Cinc cartes, 15 dietaris i 40 fotografies surten a la llum en 48 hores

Carla Galisteo Divendres, 14 d'octubre de 2011
Lluís Companys 2
Retrat de Lluís Companys
L’historiador i col·laborador de SÀPIENS Joaquim Aloy ha donat a conèixer cinc cartes escrites per Lluís Companys i trobades per un drapaire fa uns anys en un pis de Barcelona. Les cartes, dirigides al seu amic Jaume Creus i Ventura, reconegut polític i industrial català, les va escriure des de la presó de Madrid el març de 1935, on va ser empresonat pels fets del 6 d’octubre de 1934 en què va proclamar l’Estat Català.

En les cartes, Companys explica a Creus que espera impacient el judici, “no per la sentència, sinó perquè vegin com es comporta un català”. En una altra de les cartes el president es presentava ferm respecte a les accions que l’havien portat a la presó, i afirmava que “la línia del 6 d’octubre no s’ha d’entelar ni enterbolir”.

Hores abans s’havia fet pública la cessió del fons documental de Pedro Urraca, l’agent de la policia franquista que va arrestar i deportar el president el 1940, a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Els documents, propietat de la família d’Urraca, consisteixen en 15 dietaris escrits entre 1922 i 1948 —amb una pàgina dedicada al president—, 40 fotografies —inclosa la que li va fer al pas fronterer d’Hendaia després de detenir-lo—, fitxes policials i documentació personal. 

El fill d’Urraca, Juan Luís, desconeixia les verdaderes activitats que va dur a terme el seu pare, mort el 1989, fins que va trobar els documents al pis de la seva mare a Madrid. Ara, ha donat la documentació a l’ANC i n’ha cedit els drets a la Generalitat, com a reparació moral a Catalunya i pel seu valor històric.

SÀPIENS ja havia destapat, el juny de 2007, la verdadera història de l’agent Urraca. En el número 56 va publicar el treball d’investigació de l’historiador Jordí Guixé que reconstruïa els fets, i feia públics els documents que aquest va recopilar de diversos arxius europeus. 

Aquest dissabte, amb motiu de la commemoració dels 71 anys de l’afusellament de Companys, es farà oficial la donació i tota la documentació estarà disponible per a consulta a l’ANC. No serà fins al setembre de 2014, però, que es tindrà accés a la totalitat dels arxius professionals de l’agent, ja que la llei impedeix consultar-los fins que no passin 25 anys de la seva mort.

Lluís Companys, President de la Generalitat de Catalunya.

Lluís Companys i Jover

Avui fa 74 anys, la Gestapo va detenir el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, per ordre de les autoritats espanyoles amb col·laboració dels membres de l'ambaixada espanyola a França. Va ser portat primer a Madrid, on se li van obrir diligències per "ésser el president de la Generalitat, el ministre de la República i el responsable dels fets realitzats a Catalunya". Després de diversos interrogatoris, va ser traslladat el 3 d'octubre al castell de Montjuïc, a Barcelona, per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals. Fou afusellat el 15 d'octubre.
        
El 13 d'agost del 1940 els agents alemanys van irrompre en el domicili del matrimoni Companys a la localitat bretona de La Baule, a la costa atlàntica. L'historiador Joaquim Aloy ha localitzat, a l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam, un manuscrit escrit per Carme Ballester, l'esposa de Companys. Es tracta d'un document de vuit pàgines a través del qual es poden reconstruir els fets que van succeir entre la detenció del president i el seu afusellament per ordre de Franco. 

El manuscrit va ser escrit l'any 1969, 29 anys després de l'afusellament de Companys, i Ballester el va haver d'escriure perquè les autoritats alemanyes li concedissin una pensió com a familiar d'una víctima del nazisme. La narració de Ballester s'inicia el 13 d'agost del 1940 quan, a dos quarts de set de la tarda, "dos homes vestits de civil i quatre amb uniforme de soldats alemanys entraren a casa amb la metralleta i apuntant el meu marit i a mi mateixa". 

Les autoritats alemanyes van acceptar la sol·licitud de Ballester el 27 d'agost del 1970. Segons la llei alemanya, l'esposa de Companys tenia dret a una pensió de viduïtat de 1.000 marcs mensuals, més 168.060 marcs en concepte d'endarreriments des del 1949. Va ser una victòria moral per a una dona que va morir un any i mig després, als 72 anys. Avui però, el govern espanyol encara no ha instat les autoritats judicials a revisar aquell consell de guerra que va fer de Companys l'únic president europeu elegit democràticament que va morir afusellat durant el segle XX. Recuperem el reportatge 'La detenció de Companys' http://ow.ly/AgKFu

dimarts, 12 d’agost de 2014

Artà. Lectura de les dades tèrmiques, 12/08/2014

Estació Meteorològica d'Artà - Molí d'en Leu (AEMET)

Lectura a les 9 h d'avui

Dades tèrmiques
Temperatura Màxima d'ahir: 32.0ºC
Temperatura Mínima d'avui: 23.6ºC
Temperatura a les 9 h: 25.1ºC
Humitat relativa: 72%
Pressió atmosfèrica: 1014 hPa.
Vent de gregal.

Observant el cel
Domini del sol amb núvols baixos i orogràfics al nord. Més clar a la resta.
Vent fluix i ambient més confortable.
No s'han enregistrat precipitacions.

dilluns, 11 d’agost de 2014

Les llàgrimes de Sant Llorenç

( Font: www.http://ca.wikipedia.org/wiki/Perseides )
Els Perseides són una pluja de meteors provocada per la cua de pols còsmica que el cometa 109P/Swift-Tuttledeixa al seu pas. S'anomenen Perseides en referència al seu radiant (punt d'origen aparent sobre la volta del cel), que és a la constel·lació de Perseu, a tocar de la de Cassiopea.
Aquest cometa descriu una trajectòria que dóna la volta al Sol cada 135 anys, però cada any la Terra travessa la seva cua. En fer-ho, les partícules de pols i sorra travessen l'atmosfera terrestre a una velocitat de 59 km/s (212.400 km/h); a causa d'aquesta velocitat extrema, les minúscules partícules del cometa, la majoria de les quals no són més grans que un gra de sorra, poden produir impressionants traces de llum. Els brins de pols interestel·lar es cremen per complet a una alçada de 100 km per sobre de la superfície terrestre.
La pluja de meteors es pot veure cada any, des de mitjans de juliol, tot i que quan se n'observen més és entre els dies 8 i 14 d'agost, assolint un màxim d'activitat al voltant del 12 d'agost, quan es poden veure fins a 100 meteorsper hora, segons l'any.[1][2] La intensitat d'aquesta pluja de meteors i l'època de l'any en què es produeix fan dels Perseides una de les pluges d'estels més populars i fàcils de gaudir.
Els Perseides s'anomenen també llàgrimes de sant Llorenç per la proximitat de la festa de Sant Llorenç al màxim de la pluja. Com que els Perseides apareixien la nit que se'l recordava, es van associar amb les llàgrimes que va plorar el sant en ser cremat en una graella.

diumenge, 10 d’agost de 2014

Petits canvis a partir de dimecres


Diagramme GEFS

Sembla que a partir de demà dilluns les temperatures es normalitzarien una mica més i a partir de dimecres, tot i que encara queden dies i s'ha d'anar amb peus de plom a l'hora de fer prediccions, podrien tenir petits canvis; més fresca i possibilitats de alguns ruixats.

Observau la gràfica del diagrama corresponent al llevant de Mallorca de www.meteociel.fr amb la tendència de les temperatures i els petits canvis en el tema de les precipitacions a partir de dimecres dia 13 d'agost.

Artà. Lectura de les dades tèrmiques d'avui, 10/08/2014

Estació Meteorològica d'Artà - Molí d'en Leu (AEMET)

Lectura a les 9 h d'avui

Dades tèrmiques
Temperatura Màxima d'ahir: 32.6ºC
Temperatura Mínima d'avui: 20.5ºC
Temperatura a les 9 h: 23.0ºC
Humitat relativa: 96%
Pressió atmosfèrica: 1010 hPa.
Vent en calma.

Observant el cel
Domini del sol i sense núvols. Calitja a l'horitzó.
Vent en calma.
No s'han enregistrat precipitacions.

Previsió per avui d'AEMET
Alerta groga a Mallorca per temperatures significativament altes.
Alguns núvols baixos i brises.
Boires a la matinada a distints punts de Mallorca.
Temperatures diürnes sense canvis. Les nocturnes una mica més altes.
Embat a partir del migdia.
Seleccione isla para más detalle

dissabte, 9 d’agost de 2014

Artà. Lectura de les dades tèrmiques d'avui, 09/08/2014

Estació Meteorològica d'Artà - Molí d'en Leu AEMET

Lectura a les 9 h d'avui

Dades tèrmiques
Temperatura Màxima d'ahir: 31.5ºC
Temperatura Mïnima d'avui: 20.0ºC
Temperatura a les 9 h 25.8ºC
Humitat relativa: 81%
Pressió atmosfèrica: 1012 hPa.
Vent de Llevant, fluix.

Observant el cel
Cel amb domini del sol i amb alguns núvols.
Vent de Llevant.

dijous, 7 d’agost de 2014

Artà. Lectura de les dades tèrmiques d'avui, 07/08/2014

Estació Meteorològica d'Artà - Molí d'en Leu. AEMET

Lectura a les 9.30 h d'avui

Dades tèrmiques
Temperatura Màxima d'ahir: 31.9ºC
Temperatura Mínima d'avui: 20.6ºC
Temperatura a les 9.30 h: 25.8ºC
Humitat relativa: 74%
Pressió atmosfèrica: 1015 hPa.
Vent en calma.

Observant el cel
Vent en cala i cel amb alguns núvols mitjos.
No s'han enregistrat precipitacions.

Previsió per avui d'AEMET
Les prevsions per avui, segons AEMET a les Balears, són de cel poc ennigulat o clar. Núvols que podrien ser d'evolució a la banda del llevant de Mallorca els quals ens podrien deixar algun petit ruixat dèbil i aïllat. Les temperatures no experimentaran canvis significatius, que en qualsevol cas anirien a la baixa. Vent variable fluix i embat a la zones costaneres. A la tarda podria girar de component sud.

http://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/municipios/horas/arta-id07006
Seleccione isla para más detalle

dimecres, 6 d’agost de 2014

Un nuevo estudio relaciona el calentamiento global y el aumento de los fenómenos meteorológicos extremos

Noticias de meteorología.

font de www.cazatormentas.net
Un nuevo trabajo de investigación ha estudiado la relación entre el calentamiento global que nuestra atmósfera está registrando a nivel planetario y la ocurrencia de fenómenos meteorológicos extremos.
En el informe presentado en la prestigiosa revista científica Nature y realizado por la Universidad Northeaster (EEUU) se alerta de que los eventos meteorológicos severos serán más numerosos e intensos en los próximos años.
Un nuevo estudio relaciona el calentamiento global y el aumento de los fenómenos meteorológicos extremos

Un nuevo enfoque

Muchos trabajos habían estudiado hasta ahora la posible evolución del calentamiento global del Planeta, pero la mayoría de estos estudios se habían centrado en análisis del tipo ¿qué diferencia habrá entre los días más calurosos o más fríos de un año a otro?
Pero este nuevo estudio ha incidido en la variabilidad de las temperaturas extremas. Por ejemplo, a la vez que el promedio de nuevos récords de temperaturas más altas y más baja de cada año se prevé que aumente, habrá más diferencias entras las temperaturas más bajas y las más altas.
O lo que es lo mismo: el aumento de la temperatura media global del Planeta estaría acompañado de un mayor númerode eventos de olas de frío o calor extremo.

Un presupuesto elevado

El equipo de investigadores ha realizado su trabajo gracias a una ayuda de 10 millones de dólares, empleando potentes ordenadores para poder analizar millones de datos.

Cambios en el vórtice polar

El informe refleja que el calentamiento detectado en el Ártico se traduce (y lo seguirá haciendo) en cambios en laestructura del vórtice polar, lo que favorece el descenso brusco de masas de aire muy frío hacia zonas templadas deAmérica y Eurasia.
Un nuevo estudio relaciona el calentamiento global y el aumento de los fenómenos meteorológicos extremos

Efectos positivos

En el trabajo también hay cabida para el análisis de aspectos socio-económicos relacionados con el cambio del patrón climático.
La capacidad de poder anticiparse a estas alteraciones en nuestro Planeta tiene la ventaja de poder diseñar planes deemergencia en hospitales o perfilar mejor las primas de los seguros agrarios para que puedan cubrir las nuevas pérdidas económicas en cultivos básicos como el arroz o el trigo.

Efecto en la corriente en chorro

Como hemos informado en otras ocasiones, el calentamiento del Ártico podría ser la causa de que la Corriente en Chorro se mostrara ya más amplificada en dirección Norte-Sur o dicho de otra forma; que durante el otoño y el invierno se estaría mostrando mucho más ondulada de lo habitual en los últimos años.
Dicha perturbación, sería la responsable de la concatenación de fenómenos meteorológicos más extremos, ondulaciones en la corriente que tardarían mucho tiempo en desaparecer.
Durante el otoño, cuando el sol se retira del Hemisferio Norte y el Océano Ártico comienza a congelarse de nuevo, el calor del mar empieza a liberarse a la atmósfera.
Como sabemos, la Corriente en Chorro, un pasillo que canaliza fuertes vientos en los niveles superiores de la atmósfera y que generalmente sopla de oeste a este a través de las latitudes medias septentrionales, es alimentado por la diferencia de temperatura entre el Ártico y las zonas más al Sur. Así que cualquier modificación de dicha diferencia de temperatura alteraría al jet stream.

Artà. Lectura de les dades tèrmiques d'avui, 06/08/2014

Estació Meteorològica d'Artà . Molí d'en Leu (AEMET)

Lectura a les 9 h d'avui

Dades tèrmiques
Temperatura Màxima d'ahir: 30.9ºC
Temperatura Mínima d'avui: 17.5ºC
Temperatura a les 9 h: 22.0ºC
Humitat relativa: 67%
Pressió atmosfèrica: 1016 hPa.

Observant el cel
Cel net amb domini del sol. Sense núvols. Vent en calma.
Agradable sensació de confort.
No s'han enregistrat precipitacions.

Previsió per avui d'AEMET
Cel poc ennigulat. Possibles nuvolades d'evolució diürna a l'interior de Mallorca.
Temperatures sense canvis significatius. Els vents podrien ser del nord. Marinada.
A la tarda el vent giraria de component sud.

Mapa de símbols per aquest matí i tarda:
Seleccione isla para más detalle

Seleccione isla para más detalle

dimarts, 5 d’agost de 2014

Vent. L'Embat

L'embat o marinada és el vent que bufa de la mar cap a terra i sol durar des que acaba el terral (cap a mitjan matí) fins que es fa fosc.
El règim d'embat s'estableix diàriament a conseqüència de la variació de la temperatura. El vent bufa de mar a terra durant les hores de màxima insolació i la seva direcció s'inverteix, amb menor intensitat, durant la nit. A l'època càlida de l'any, es desenvolupa un règim d'embats d'origen marítim convergents al centre del territori, la qual cosa afavoreix una moderació de les temperatures i determina la formació de nuvolositat i, ocasionalment, precipitacions.
  • les brises marines es localitzen a les costes i es produeixen per l'efecte de les diferències d'escalfament i refredament que experimenta la terra i les masses d'aigua. Durant el dia la major temperatura de la terra dóna lloc a ascendències de l'aire escalfat que són ràpidament compensades per l'arribada d'aire fred procedent del mar o grans llacs. Al vespre hi ha un període de calma quan les temperatures s'igualen. Durant la nit el mecanisme es reverteix a l'estar l'aigua més calenta, encara que la velocitat del vent sol ser menor degut al fet que les diferències no són tan acusades. Els monsons del sud-oest d'Àsia no són més que una brisa marina i terrestre a gran escala segons l'estació de l'any. Les brises marines desviades per l'efecte Coriolis tendeixen a adquirir una adreça pràcticament paral·lela a la costa amb vents suaus i continus d'entre 2 i 7 m/s.
  • Brises de vall i de muntanya. Similars a les anteriors es produïxen per la diferència d'insolació i les diferències d'escalfament de l'aire en les zones de cims. Això dóna lloc que durant el dia es produeixi una forta ascendència sobre els vessants exposats al sol, així com subsidències a la part central de la vall. A última hora del dia ocorre el contrari, és a dir, des dels vessants, que ja no són escalfades pel sol, l'aire descendeix per refredament cap al fons de la vall aixecant l'aire encara càlid que es manté en aquests llocs més baixos.
font de http://ca.wikipedia.org/wiki/Embat

Artà. Lectura de les dades tèrmiques d'avui, 05/08/2014

Estació Meteorològica d'Artà - Molí d'en Leu (AEMET)

Lectura a les 9 h d'avui

Dades tèrmiques
Temperatura Màxima d'ahir: 31.0ºC
Temperatura Mínima d'avui: 19.4ºC
Temperatura a les 9 h: 23.5ºC
Humitat relativa: 89%
Pressió atmosfèrica: 1016 hPa.
Vent en calma.

Observant el cel
Cel amb domini del sol, núvols mitjos i orogràfics.
Ambient de xaloc. Vent en calma.
No s'han enregistrat precipitacions.

Previsió per avui d'AEMET
Predomini del cel ennigulat o poc ennigulat amb núvols d'evolució diürna els quals, a partir de la tarda podrien ocasionar ruixats a l'interior de Mallorca. Temperatures nocturnes sense canvis o en lleuger ascens i diürnes en lleuger o moderat descens. El vent bufarà de gregal fluix.

Mapa per aquest matí.


Seleccioneu illa per a més detall
Mapa per aquesta tarda.
Seleccioneu illa per a més detall

dilluns, 4 d’agost de 2014

Llamps i trons llunyans

Un llamp és un intercanvi de càrrega elèctrica, amb una durada total al voltant de mig segon, que es produeix entre el núvol de tempesta i el terra, dins del mateix núvol o entre núvols propers.
La convecció atmosfèrica genera núvols de fort desenvolupament vertical, els cumulonimbus, que s’electrifiquen a mesura que van creixent. Quan el camp elèctric és prou intens, s’origina una descàrrega elèctrica que actua com a pont entre diferents regions de càrrega, dins del núvol o bé entre el núvol i la superfície.
La descàrrega produeix un escalfament i expansió sobtats de l'aire al seu voltant, que es tradueix en un so característic: el tro. D’altra banda, la resplendor que produeix el llamp s’anomena llampec. El tro i el llampec són els principals signes d’identitat del fenomen.
Un fenomen poc freqüent és l’anomenat llamp en bola o llamp globular, sembla un globus de foc, de 5 a 20 cm de diàmetre, que sura a l’atmosfera i presenta moviments pausats, com si fos arrossegat pels corrents d’aire. Sol acabar en una explosió que el fa desaparèixer sense deixar rastre. 

Consells per a l’observació 

Els llamps i els trons van sempre associats a les tempestes. Si la tempesta passa pel punt d’observació o en les immediacions, l’observador anotarà el meteor “tempesta”. Ara bé, quan la tempesta té lloc en un indret allunyat del punt d’observació, llavors s’anotarà qualsevol d’aquests dos meteors si és que s’observen.

L’observador també ha de tenir clar que no s’anota llamps o trons (un dels fenòmens o tots dos) quan la tempesta s’acosta o s’allunya, sinó que només cal anotar tempesta quan és a sobre de la zona d’observació. 


Per saber-ne més

El llamp és un meteor fugaç, fet que en dificulta l’observació i la descripció. S’origina amb una guia descendent, que es ramifica a mesura que es propaga cap a la superfície. En establir contacte, es produeix una descàrrega de retorn, en forma de fort corrent, que neutralitza la càrrega elèctrica dipositada al canal per la guia descendent. Si bé en la meitat dels casos el fenomen s’acaba aquí, en l’altra meitat el llamp presenta més d’una descàrrega de retorn. Ara bé, el temps entre descàrregues successives és de l’ordre dels mil·lisegons i a simple vista no es poden diferenciar les descàrregues, com a molt l’observador pot percebre un efecte de parpelleig. Així mateix, alguna d’aquestes descàrregues secundàries pot prendre un camí lleugerament diferent de la primera, impactant en un punt diferent. Per tant, un mateix llamp pot generar danys en més d’un lloc.
Combinant la direcció de propagació del llamp i la polaritat de la càrrega que transporta, es poden definir bàsicament quatre tipus de llamps. La gran majoria de llamps són descendents, si bé en alguns casos s’originen a la superfície i pugen cap al núvol. L’efecte punta que generen les torres de comunicacions o altres estructures que sobresurten de la superfície, combinat amb una base dels núvols poc elevada propicia aquest tipus de llamps ascendents.
D’altra banda, els llamps poden ser de polaritat negativa o positiva. Els positius només representen entre el 10 i el 20% del total, però es consideren més perillosos. S’acostumen a originar a la part alta del núvol de tempesta, tenen un recorregut més llarg i poden impactar en zones més allunyades del nucli de precipitació, agafant-nos més desprevinguts. Es diferencien dels negatius per no presentar l’estructura ramificada, sinó un únic canal.

(font de meteo.cat - Servei Meteorològic de Catalunya)

Artà. Lectura de les dades tèrmiques d'avui, 04/08/2014

Estació Meteorològica d'Artà - Molí d'en Leu (AEMET)

Lectura de les 9 h d'avui

Dades tèrmiques
Temperatura Màxima d'ahir: 31.0ºC
Temperatura Mínima d'avui: 18.9ºC
Temperatura a les 9 h: 23.0ºC
Humitat relativa: 94%
Pressió atmosfèrica: 1014 hPa.

Observant el cel
Cel amb domini del sol i núvols mitjos.
Ambient humit i bascós.
Vent en calma.
No s'han enregistrat precipitacions.

Previsions per avui; AEMET

Temperatures previstes
Mapa HIRLAM-AEMET 0.05° de Illes Balears (Temperatura). Válido para el lunes, 04 agosto 2014 a las 14:00

Vent de llevant.
Mapa HIRLAM-AEMET 0.05° de Illes Balears (Viento). Válido para el lunes, 04 agosto 2014 a las 14:00. Ver detalle (se abrirá en una ventana nueva)

No s'aprecien precipitacions
Mapa HIRLAM-AEMET 0.05° de Illes Balears (Precipitación). Válido para el lunes, 04 agosto 2014 a las 14:00

diumenge, 3 d’agost de 2014

Artà. Lectura de les dades tèrmiques, 03/08/2014

Estació Meteorològica d'Artà - Molí d'en Leu (AEMET)

Lectura a les 9 h d'avui

Dades tèrmiques
Temperatura Màxima d'ahir: 31.8ºC
Temperatura Mínima d'avui: 18.7ºC
Temperatura a les 9 h d'avui: 22.7ºC
Humitat relativa: 89%
Pressió atmosfèrica: 1011 hPa.
Vent en calma.

Observant el cel
Cel amb domini del sol i alguns petits núvols decoratius.
Vent en calma. No s'han enregistrat precipitacions.

Previsions per avui (AEMET)
Intervals de núvols durant el matí. A la tarda tendència del cel més poc ennigulat.
A Mallorca núvols d'evolució diürna. Possibilitats minses de precipitacions al nord de l'illa.
Temperatures sense canvis. A partir de migdia tendrem embat.

Mapa per aquest matí
Seleccione isla para más detalle

Mapa per aquesta tarda
Seleccione isla para más detalle

dissabte, 2 d’agost de 2014

Artà. Lectura de les dades tèrmiques, 02/08/2014

Estació Meteorològica d'Artà - Molí d'en Leu (AEMET)

Lectura a les 9 h d'avui

Dades tèrmiques,
Temperatura Màxima d'ahir: 31.1ºC
Temperatura Mínima d'avui: 20.1ºC
Temperatura a les 9 h: 22.7ºC
Humitat relativa: 85%
Pressió atmosfèrica: 1006 hPa
Vent del Sud, fluix.

Observant el cel,
Cel amb domini del sol i núvols mitjos.
Vent fluix del sud i ambient una mica humit.
No s'han enregistrat precipitacions.

Previsions per avui, AEMET,
A Menorca i Mallorca intervals de núvols amb possibilitat d'alguna precipitació, en tot cas minsa i aïllada, que podria anar acompanyada de fang. Temperatures nocturnes sense canvis o lleugerament una mica més altes. Les diürnes sense canvis o una mica més baixes. Tendrem vent de migjorn i de xaloc que podria girar de tramuntana a partir del migdia o tarda.

Matí:
Seleccioneu illa per a més detall
Tarda:
Seleccioneu illa per a més detall

divendres, 1 d’agost de 2014

Artà. Lectura de les dades tèrmiques d'avui, 01/08/2014

Estació Meteorològica d'Artà - Molí d'en Leu (AEMET)

Lectura a les 9 h d'avui

Dades tèrmiques,
Temperatura Màxima d'ahir: 32.6ºC
Temperatura Mínima d'avui: 19.1ºC
Temperatura a les 9 h: 21.8ºC
Humitat relativa: 93%
Pressió atmosfèrica: 1011 hPa.
Vent en calma.

Observant el cel,
Vent en calma i cel parcialment ennigulat.
Núvols orogràfics i ambient humit.
No s'han enregistrat precipitacions.

Previsions per avui (AEMET),
Seleccione isla para más detalle