dimecres, 24 de setembre de 2014

En el Pozu Funeres. Laviana. (Asturias)

El Pozu de la muerte

“Por la sima donde vuestros huesos sueñan
cien mil voces insumisas crecerán
y con el acero encarnizado de las peñas
quebrará su blindada soledad.
Enterraréis con todo vuestro pueblo
a los caínes de la luz y de la paz
y en la esperanza acuchillada a vuestro cuerpo
implacable brotará la libertad.
Se moverán todas las manos proletarias
en el verdor incesante de los prados
amanecerá el sol del ocaso
ya nadie atará el coral de vuestros brazos
y la herencia de la muerte desatada
y en la tristeza del tejo enamorado
se abrirá un amanecer en la alborada.
(Veinte años de canción en España: Fernando González Lucini)
______

"Le fueron a buscar a su casa cuando salía de la mina. Hicieron falta cinco hombres para esposarle (en realidad no hicieron falta, pero allí estaban). No les importó que estuvieran delante su mujer, su madre y sus cuatro hijos de entre 2 y 13 años. No les importó nada. Se lo llevaron a rastras por el camino que va de Tiraña a La Bahuga. Se lo llevaron con los ojos vendados y hasta le quitaron los pantalones. Muerto de miedo se agazapó junto a otros hombres cuando por fin lo dejaron en paz. Le dieron un disparo en la pierna, un golpe con la culata de la escopeta en la cara y vivo lo tiraron con otras 21 personas, también vivas, al fondo del Pozu Funeres en la falda de Peñamayor. Todo ocurrió el 13 de abril de 1948. Hacía 11 años que en Asturias había acabado la Guerra Civil. Hacía 9 años que en España había acabado la Guerra Civil. Allí sigue. Tenía 46 años y sus hijos, de entre 68 y 79 años suben a verle todos los años, al menos una vez."

De Aitana Castaño Díaz.

A todos los mártires republicanos aventaos vivos a la sima del Pozu Funeres. Xunto a la so boca xorrez un texu, símbolu protetor del Llar asturianu y únicu testigu de tolo que sucedió de verdá entós” ( Antón SAAVEDRA y Juan GONZALEZ en el Pozu Funeres, el mes de junio de 1.972)



dimarts, 23 de setembre de 2014

Cartes des de l'exili

Cartes des de l’exili

23/09/2014

Benvolgut Peret,

Què te pareix quina ploguda que ha fet durant aquests dos dies, Peret? Ha estat molt bona i si segueix així prest hi haurà esclata-sangs, però sa font de d’Ets Oguers encara no raja. Radell! Saps que hem de caminar de molt per anar a cercar s’aigo. Així mateix els gorgs del torrent de Penya Roja van plens i amb això de moment mos basta. De bon matí feim un parell de viatges i ho emmagatzemen a sa cova de s’amagatall des Balcons i prestet ja hem acabat les feines.

En Rabassó mos va caure s’altre dia. No té temença. Va sentir es xiulets d’en Barraca, que mos havia deixat sa senalleta amb so “menú des dia”,  i quan va sortir pegà travelada que davallà es coster des Castellot com una roda “d’auto” d’en Perico Guixó. Clar que s’aturà,  ja ho crec, però fou gràcies a un garballó que l’arrabassar de rel de la s’empenta que se’n va dur. Però, no acaba aqui la cosa. Foté a de dins un clapererot de gatoves que se va veure en prou feines per sortir-ne. Jo me pensava s’hauria matat. Quan va sortir d’allà duia més espines i escarritxades que un Hecce homo. Tot ho fa a grapades i aquesta vegada trobà el resultat pes morros, que és un dir, perquè va dur un senyor braverol tan gros com una llupia. En vares sentir d’ais i cebes! En Corona i en Papa li digueren que si no callava aviat en duríem tots d’escarritxades i braverols, perquè no mos bastaria el món per córrer si algú se’n temia que érem per allà. Mal de cap en va tenir un dia, i nosaltres teníem mals de caps si no hi havia més remei que dur-lo al metge Quintín.

T'he guardat un parell de canyes fel·les. Tanmateix ningú l’escull ara. Són de ses bones. A Aubarca n’hi ha un sementer. Es dia que en Barraca vengui amb so carro li diré que les te dugui i les deixi a cas teu padrí Ranxer.

Bé, Peret. Aqui on som no tenim goteres, de moment. Si hi ha res de nou pes poble ja ho diràs. Esper que en Metler encara estigui a un lloc segur. La darrera vegada que vaig saber notícies d’ell, era per Na Berganta.

Records a Can Guidet i memòries a sa madona.

Salut.
______


diumenge, 14 de setembre de 2014

Cartes des de l'exili

14/09/2014

Benvolgut Peret,

Aquesta horabaixa torna ser de xaloc. En tot el dia ha fet un bon sol. Però aquest temps no va de ploure, i alerta que aquesta setmana encara podem tenir la calor del migdia de la matinada fins al vespre. Alerta mosques!

Ja és hora de que plogui, Peret. El teu sant patró i secretari particular del Sempitern pareix que la du de nosaltres, i això que no li hem fet res. Però mentres tant la terra dels pagesos ja demana aigua.

I la Fira, com ha anat? Maaagre... pel que m’han dit. Calor i sol, això sí. Si has firat o has fet bona barrina i has pogut trobar un bon plat de faves per dinar ja va bé per a començar el curs agrícola.

Jo, així mateix, he arribat fins a sa facultat de s’Almudaina per a fer un cafetot de calcetí i un bon tassó d’aigua fresca de Na Vergunya, pensant que t’hi trobaria. Déu sap on te tocava anar a berenar avui amb la teva quadrilla d’alumnes conventeres i de la promoció de la llet amb pols.

Una vegada pagat el meu deute cafeter, he arribat fins al Puig des Corb per a prendre una mica la fresca amb un bon vent de migjorn que encalentia fort ferm.

Aquesta nit, des de s’era de Can Tot Déu, mentres esper en Rabassó i en Corona, puc veure la llum de la costa de Menorca, tot i que pareix hi ha una mica de calitja. Per cert, estava pensant si en Boira ja haurà arribat a l’illa menor. Jo esper que sí, sa i estalvi.

Ara m’aturaré a sa font des Verger i m’inflaré d’aigua, que demà, altra cop, tornarem estar enclaustrats fins a la posta del sol.

Salutacions a can Guidet, especialment a sa madona.

Salut i bona nit.

______

dijous, 11 de setembre de 2014

Cartes des de l'exili




Benvolgut Peret;
Com ha anat sa diada avui? Si visquessis a Catalunya heguessis fet festa, perquè allà és festa grossa. Però no fan foguerons, encara que la cosa bull i crema.

Que de gent i que de gent

amb banderes i senyeres,

tothom reclama ses seves

ferms i ho fan de valent!

Però quan nosaltres feim la nostra diada, la de Sant Antoni, dia disset de gener, qui beu primer o darrer sempre bou de bona gana. Crec que amb això no hi ha qui mos guanyi, ni catalans ni aragonesos, ni valencians ni andalusos... De tot això ja ho veurem quan l’arròs sigui cuit. Jo voldria les anés bé, però “los de Madrid” només tenen una resposta: -“No, no y no, y chitón.” Tot poble té dret a lluitar per la seva identitat i ells no fan res més que això. Que facin la consulta i que dia 9 de novembre tot sigui pau i concòrdia baix el respecte mutu demostrant que el poble també té dignitat i dret de decidir el que cregui més convenient per ell, encara que tot això no fos vinculant. Això seria actuar amb veritable democràcia, i ja que els polítics només parlen i bravegen de demòcrates, crec que seria una bona oportunitat perquè ho demostrassin.
Bé, Peret; no vull interrompre les teves feines foravileres de Can Guidet. Records a sa madona i a tots els veïnats de la contrada.
Salutacions i bona nit.
Visca la Terra!

dijous, 28 d’agost de 2014

Teatre d'Artà presenta, "Dels llargs camins". Obra de teatre sobre la figura de Gabriel Garau, Boira, últim batle republicà.

"Dels llargs camins"

Jaume Morey Sureda
Es mostra DELS LLARGS CAMINS al 30.jpg.

        El proper divendres dia 5 de setembre i el diumenge següent, dia 7, es representarà a Artà l'obra Dels llargs camins sobre la figura del batle que fou de l'Ajuntament d'Artà del Front Popular, Gabriel Garau Casellas, Boira.

L'autor de l'obra és Jaume Miró (Cala Millor, 1977), un jove autor serverí que té ja una sòlida carrera com a dramaturg amb diversos guardons. És, entre d'altres obres, autor de Diari d'una miliciana que és un antecedent d'un tipus de teatre que concorda amb Dels llargs camins pel fet de basar-se en la temàtica de la guerra civil i en una àmplia documentació que en Jaume Morey ha reunit per a un llibre que és en espera de publicació.







A partir de la fotografia dels onze processats pels fets d'octubre de 1934 i que foren tots represaliats a partir del juliol del 36, l'autor ha seleccionat diversos moments que mostren la vitalitat d'aquell grup de socialistes que el març de 1936 feren part del consistori del Front Popular que posà en marxa una política nova i de canvi liderada pel batle Boira. Proclamat l'estat de guerra, tots foren perseguits i alguns assassinats. Garau va aconseguir passar a Menorca i d'allà, el febrer de 1939, a Marsella i al camp de concentració d'Argelès de la Marenda. Finalment passà a Villers-Bocage, al nord de França, a la rodalia d'Amiens. Mai no va tornar a Mallorca. En dos números de Bellpuig del mes de març passat, del 07 i del 28, Jaume Morey va publicar dos articles que resumeixen la vida de Gabriel Garau i els fets històrics en què va participar.

L'obra, patrocinada per l'Ajuntament d'Artà en ocasió del cinquantè aniversari de la mort de Gabriel Garau, la presenta la companyia Noctàmbuls. La dirigeix Joan Manel Albinyana, amb els actors Sebastià Adrover, Gabriel Bisquerra, Miquel Àngel Torrens i Joan Manuel Vadell. Marcel Cranc interpreta la música en directe i Pau Vich s'ocupa de la part tècnica. Els actors interpreten cada un diversos rols en un dinamisme que l'espectador capta fàcilment.
Es mostra ELS ONZE del 34 reduida.jpg.
La següent fotografía mostra els onze processats el 1934

D'esquerra a dreta, són:
Drets, Jaume Mascaró Carrió, Valent; Pere Ginard Gil, Fornera; Jaume Mestre Carrió, Vell; Sebastià Ginard Pascual, Corona; Llorenç Muntaner Riera, Pintat; Jaume Payeras Pastor, Metxo.

Asseguts, Joan Alzamora Cañellas, Llovetí; Llorenç Garau Sureda, d'Es Verger; Vicenç Miquel Piris, Pirris; Gabriel Garau Casellas, Boira; Mateu Sancho Gayà, Papa.


dissabte, 23 d’agost de 2014

Sortosament l'Església de Jesús de Natzaret no és així

El capellà que va permetre la missa franquista treu pit: "És que l'església és així"

Dies enrere, amb motiu de la commemoració del 18 de juliol, data en què es va produir el cop d'Estat contra la Segona República, la madrilenya església "de los Jerónimos" homenatjar a Francisco Franco i a tots aquells que varen atemptar en contra de la Constitució Espanyola votada legalment per la majoria d'espanyols el dia 1 d'abril de 1931. A més, dita celebració religiosa va ser utilitzada per l'església per sol·licitar davant dels descendents de Francisco Franco un "nou alçament militar" per salvar Espanya.
En el seu moment, Esquerra Unida va anunciar que es querellarà contra el capellà dels Jerònims per una homilia "feixista i violenta". En opinió de la formació política d'esquerres, el sacerdot va fer apologia de l'alçament de Franco i de la violència posterior.
No és la primera vegada que l'anomenada església de los Jerónimos, la dels Reis, obre les seves portes de bat a bat a l'extrema dreta. Almenys des de l'any 2008, aquest temple en què es va oficiar al novembre de 1975 la solemne cerimònia d'entronització de Joan Carles I, és utilitzat per retre tribut als "caiguts per Déu i per Espanya". Una situació de la qual són conscients els màxims dirigents de l'església Catòlica Espanyola, els quals no representen als qui creiem amb la veritable església que volia el sant d'Assís.

Encara no s'ha fet justícia



COMISSIÓ DE LA VERITAT

A Espanya romanen desaparegudes més de 130.000 persones, hi ha més de 2.500 fosses comunes per exhumar i hi ha desenes de milers de nens robats que esperen veritat, justícia i reparació; són víctimes de la dictadura franquista. Aquestes dades converteixen Espanya en el segon país al món en nombre de fosses comunes, darrera de Cambodja. Fets que poden ser constitutius de crims contra la humanitat, queden impunes, en no investigar per la justícia espanyola.

En més de 30 països s'han creat 'comissions de la veritat'. Són organismes oficials, temporals, no tenen caràcter judicial i s'ocupen de comprovar fets, investigar abusos contra els drets humans, inclosos els crims contra el dret internacional, i determinar la veritat. En un informe final recullen els resultats de la investigació i es formulen recomanacions. A Espanya és arribada l'hora que s'estableixi una Comissió de la Veritat.

La Comissió de la Veritat que s'ha de constituir ha d'identificar les violacions contra els drets humans comeses durant la guerra civil i el franquisme, les seves víctimes i els responsables dels fets. FIBGAR fundació privada de caràcter social, sense ànim de lucre, que promou els drets humans i la jurisdicció universal, que lluita contra la impunitat, en defensa de les víctimes i els seus drets a la veritat, la justícia i la reparació, està promovent la creació d'aquesta Comissió.

Segons Amnistia Internacional, totes les víctimes de genocidi, crims de lesa humanitat, de guerra, tortura, execució extrajudicial i desaparició forçada, tenen dret a saber la veritat. A Espanya, s'estan violant els drets humans sense que a les víctimes se'ls s'estigui fent justícia ni reparat. Obtenir la veritat sobre els crims és vital perquè les víctimes directes coneguin els extrems dels crims de què han estat objecte, les raons que els van motivar, i que es reconegui públicament el seu sofriment. La veritat és necessària perquè els familiars, especialment de víctimes d'homicidi o de persones desaparegudes, esbrinin què els va passar als seus éssers estimats i coneguin el seu parador. La veritat és necessària perquè la societat afectada conegui les circumstàncies i les raons que van portar al fet que s'hagin perpetrat les violacions, de manera que adquireixin garanties que no es repetirà.

Fem memòria històrica: durant la guerra civil i el franquisme es van cometre crims de guerra, contra la humanitat, tortures, execucions extrajudicials i desaparicions forçades. Fins ara no s'han establert els fets, el nombre de víctimes d'aquests delictes ni els autors i responsables dels mateixos. Les víctimes del bàndol dels vençuts tenen dret que es conegui la veritat sobre els fets. Com a conseqüència de la investigació oberta per l'Audiència Nacional, sent titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 Baltasar Garzón, es va establir l'existència de més de 130.000 víctimes de desaparició forçada, l'existència de més de 2.500 fosses documentades i més de 30.000 nens robats .

El 2006, l'Audiència Nacional va rebre diverses denúncies de particulars i associacions de drets humans, totes elles per presumptes delictes de detenció il·legal, basades en els diferents fets, fonamentalment per l'existència d'un pla sistemàtic i preconcebut d'eliminació d'oponents polítics a través de múltiples morts, tortures, exili i desaparicions forçades (detencions il·legals) de persones a partir de 1936, durant els anys de Guerra Civil i els següents de la postguerra, produïts en diferents punts geogràfics del territori espanyol. El 16 d'octubre de 2008, el llavors jutge Garzón, les va admetre a tràmit, va imputar al règim franquista per un delicte de genocidi i va ordenar que s'investiguessin els suposats crims de lesa humanitat comesos durant l'època. Va demanar que s'identifiqués als màxims responsables; sol·licitar l'exhumació de cossos situats en fosses comunes; així com la presa de testimonis de víctimes i victimaris. Com a Espanya no només no s'investiguen determinats delictes, sinó que es persegueix els que denuncien, la Justícia no només no va investigar, sinó que va ordenar l'obertura d'un procés penal contra el jutge, per la querella interposada per les ultradretanes Falange Espanyola i Manos Limpias, per un suposat delicte de prevaricació, del qual després va ser absolt.

De moment, amb la sentència del Tribunal Suprem del 27 de Febrer de 2012, es va tancar, arxiu i paralitzar qualsevol procés que pogués aclarir i jutjar els milers de casos de desaparicions forçades comeses durant la guerra civil i la dictadura, quedant impunes i sense conèixer la veritat jurídica del que ha passat. Segons l'alt tribunal, els delictes que es pretenien investigar s'estan amnistiant i han prescrit per la Llei d'Amnistia de 1977, convertida en una autèntica llei de 'punt final'. La llei, dictada durant la Transició, ha estat un dels obstacles per a l'enjudiciament dels supòsits crims contra la humanitat.

Repetidament, l'ONU, Amnistia Internacional i Human Rights Watch han demanat la seva derogació, interpretant que atempta contra els drets humans i és contrària al dret internacional. En qualsevol cas, una acció és la investigació del que ha passat, que no s'investiga i caldria fer-ho, i una altra obrir processos d'imputació contra els responsables de les desaparicions, els crims i la seva possible condemna, que estaria per veure.

El 2007, l'anomenada 'Llei de Memòria Històrica', va pretendre establir les bases per complir de forma plena amb el dret a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes, però la veritat és que en l'actualitat està sense efecte davant la absència de fons i de voluntat política per aplicar-la. El Grup de Treball de Nacions Unides sobre Desaparicions Forçades, en la seva última visita a Espanya, va constatar que no hi ha una política d'Estat relativa a la recerca de desapareguts, com tampoc una base de dades genètiques de familiars i un protocol d'actuació per a les exhumacions . A finals del mes de juliol, aquest Grup li ha donat al Govern espanyol un termini de noranta dies perquè assumeixi la seva responsabilitat en la investigació dels crims de la dictadura franquista, prengui mesures i aporti els recursos necessaris per obrir les fosses comunes. Per la seva banda, la justícia argentina investiga els crims del franquisme sense que el govern de Rajoy li presti la més mínima col·laboració.

Amnistia Internacional advoca per l'establiment i el funcionament efectiu de les comissions de la veritat quan s'han comès crims contra el dret internacional. En particular, l'organització fa campanya perquè les comissions de la veritat centrin la seva atenció en les víctimes i defensin el dret d'aquestes a la veritat, la justícia i una reparació plena. Amb aquest propòsit, les comissions de la veritat han de: aclarir, en la mesura del possible, els fets relatius a les violacions de drets humans ocorregudes en el passat; contribuir, amb les proves reunides durant els seus treballs al desenvolupament de les investigacions i actuacions penals judicials que ja estiguin en marxa i d'altres noves, i formular recomanacions efectives per a proporcionar una reparació plena a totes les víctimes i als seus familiars.

La Comissió de la Veritat que propugna FIBGAR per a Espanya ha d'investigar i determinar els crims que es van produir durant la guerra civil i el franquisme, les víctimes i els autors dels mateixos. Les víctimes tenen dret que es verifiquin els fets i la revelació pública i completa de la veritat. La Comissió haurà, amb un caràcter integrador i independent, acollir els testimonis, no només de les víctimes que encara viuen, sinó també de testimonis, experts i victimaris. Haurà de fixar, no només la veritat històrica, sinó la reparació personal i col·lectiva que es deu a les víctimes. Amb això, possiblement, s'aconseguiria tancar la ferida històrica que encara continua oberta.

Tenim el que ens mereixem?

Article de Jobeve Reus, compartit amb permís.

Jobove Reus

Compartit públicament 

TENIM EL QUE ENS MEREIXEM?

Això és un cop d'estat en tota regla, a Espanya i a la resta de nacions, presumpta-ment democràtiques, que estan imposant mesures similars. Tots i cadascun dels diputats i senadors, que van votar a favor de la reforma de l'article 135 de la Constitució, que va proposar Zapatero; els que amb els seus vots i abstencions han afavorit les polítiques antisocials de l'actual Govern; la constitucionalització del saqueig; els que han donat suport l'eliminació de drets i serveis públics essencials, les mesures repressives; els mitjans de comunicació que donen suport a aquestes mesures, i, sobretot, aquelles instàncies financeres que realment ens governen, han contribuït, estan col·laborant en aquest cop d'estat.

Amb el consens dels dos principals partits, PP i PSOE, en la política d'aquests últims anys, el poder està exercint veritable violència institucionalitzant-la contra la majoria de la població. Es reforma un codi penal per legitimar la repressió policial com una eina per resoldre els seus problemes amb les protestes socials. Es tracta al ciutadà lliure com una amenaça. Ja hi ha treballadors empresonats per exercir el seu dret de vaga. Tornem al més fotut franquisme.

Retallen drets i llibertats com els de reunió, manifestació i inviolabilitat de les comunicacions. S'exerceix una escalada repressiva dirigida contra els sectors socials que han plantat cara a les polítiques d'austeritat i la retallada de drets socials i llibertats civils.

Condemnen el futur de les pensions. Volen plans de pensions privats, que sempre han derivat en estafes bancàries. Que han sortit impunes. Es castiga les famílies empobrint als pares i privant de futur als fills. Davant la crisi, han optat per aplicar polítiques que augmenten la injustícia i la iniquitat fins al punt de convertir al nostre país en el més desigual de tota la Unió Europea.

Per propagar la bondat del seu projecte compten, entre d'altres, amb el suport dels mitjans de comunicació dominants, propietat de les empreses de l'Ibex35 i multinacionals estrangeres. Pagats a través de la propaganda institucional i altres privilegis comptables. Les telecomunicacions són el seu principal instrument per dirigir l'opinió pública a través de la desinformació i la propaganda més casposa, feble intel·lectual i moralment, assimilada del nacionalisme franquista.

Retallen drets i llibertats com els de reunió, manifestació i inviolabilitat de les comunicacions. S'exerceix una escalada repressiva dirigida contra els sectors socials que han plantat cara a les polítiques d'austeritat i la retallada de drets socials i llibertats civils.

diumenge, 17 d’agost de 2014

Apareixen documents inèdits sobre Lluís Companys

Cinc cartes, 15 dietaris i 40 fotografies surten a la llum en 48 hores

Carla Galisteo Divendres, 14 d'octubre de 2011
Lluís Companys 2
Retrat de Lluís Companys
L’historiador i col·laborador de SÀPIENS Joaquim Aloy ha donat a conèixer cinc cartes escrites per Lluís Companys i trobades per un drapaire fa uns anys en un pis de Barcelona. Les cartes, dirigides al seu amic Jaume Creus i Ventura, reconegut polític i industrial català, les va escriure des de la presó de Madrid el març de 1935, on va ser empresonat pels fets del 6 d’octubre de 1934 en què va proclamar l’Estat Català.

En les cartes, Companys explica a Creus que espera impacient el judici, “no per la sentència, sinó perquè vegin com es comporta un català”. En una altra de les cartes el president es presentava ferm respecte a les accions que l’havien portat a la presó, i afirmava que “la línia del 6 d’octubre no s’ha d’entelar ni enterbolir”.

Hores abans s’havia fet pública la cessió del fons documental de Pedro Urraca, l’agent de la policia franquista que va arrestar i deportar el president el 1940, a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Els documents, propietat de la família d’Urraca, consisteixen en 15 dietaris escrits entre 1922 i 1948 —amb una pàgina dedicada al president—, 40 fotografies —inclosa la que li va fer al pas fronterer d’Hendaia després de detenir-lo—, fitxes policials i documentació personal. 

El fill d’Urraca, Juan Luís, desconeixia les verdaderes activitats que va dur a terme el seu pare, mort el 1989, fins que va trobar els documents al pis de la seva mare a Madrid. Ara, ha donat la documentació a l’ANC i n’ha cedit els drets a la Generalitat, com a reparació moral a Catalunya i pel seu valor històric.

SÀPIENS ja havia destapat, el juny de 2007, la verdadera història de l’agent Urraca. En el número 56 va publicar el treball d’investigació de l’historiador Jordí Guixé que reconstruïa els fets, i feia públics els documents que aquest va recopilar de diversos arxius europeus. 

Aquest dissabte, amb motiu de la commemoració dels 71 anys de l’afusellament de Companys, es farà oficial la donació i tota la documentació estarà disponible per a consulta a l’ANC. No serà fins al setembre de 2014, però, que es tindrà accés a la totalitat dels arxius professionals de l’agent, ja que la llei impedeix consultar-los fins que no passin 25 anys de la seva mort.

Lluís Companys, President de la Generalitat de Catalunya.

Lluís Companys i Jover

Avui fa 74 anys, la Gestapo va detenir el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, per ordre de les autoritats espanyoles amb col·laboració dels membres de l'ambaixada espanyola a França. Va ser portat primer a Madrid, on se li van obrir diligències per "ésser el president de la Generalitat, el ministre de la República i el responsable dels fets realitzats a Catalunya". Després de diversos interrogatoris, va ser traslladat el 3 d'octubre al castell de Montjuïc, a Barcelona, per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals. Fou afusellat el 15 d'octubre.
        
El 13 d'agost del 1940 els agents alemanys van irrompre en el domicili del matrimoni Companys a la localitat bretona de La Baule, a la costa atlàntica. L'historiador Joaquim Aloy ha localitzat, a l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam, un manuscrit escrit per Carme Ballester, l'esposa de Companys. Es tracta d'un document de vuit pàgines a través del qual es poden reconstruir els fets que van succeir entre la detenció del president i el seu afusellament per ordre de Franco. 

El manuscrit va ser escrit l'any 1969, 29 anys després de l'afusellament de Companys, i Ballester el va haver d'escriure perquè les autoritats alemanyes li concedissin una pensió com a familiar d'una víctima del nazisme. La narració de Ballester s'inicia el 13 d'agost del 1940 quan, a dos quarts de set de la tarda, "dos homes vestits de civil i quatre amb uniforme de soldats alemanys entraren a casa amb la metralleta i apuntant el meu marit i a mi mateixa". 

Les autoritats alemanyes van acceptar la sol·licitud de Ballester el 27 d'agost del 1970. Segons la llei alemanya, l'esposa de Companys tenia dret a una pensió de viduïtat de 1.000 marcs mensuals, més 168.060 marcs en concepte d'endarreriments des del 1949. Va ser una victòria moral per a una dona que va morir un any i mig després, als 72 anys. Avui però, el govern espanyol encara no ha instat les autoritats judicials a revisar aquell consell de guerra que va fer de Companys l'únic president europeu elegit democràticament que va morir afusellat durant el segle XX. Recuperem el reportatge 'La detenció de Companys' http://ow.ly/AgKFu

dimarts, 12 d’agost de 2014

Artà. Lectura de les dades tèrmiques, 12/08/2014

Estació Meteorològica d'Artà - Molí d'en Leu (AEMET)

Lectura a les 9 h d'avui

Dades tèrmiques
Temperatura Màxima d'ahir: 32.0ºC
Temperatura Mínima d'avui: 23.6ºC
Temperatura a les 9 h: 25.1ºC
Humitat relativa: 72%
Pressió atmosfèrica: 1014 hPa.
Vent de gregal.

Observant el cel
Domini del sol amb núvols baixos i orogràfics al nord. Més clar a la resta.
Vent fluix i ambient més confortable.
No s'han enregistrat precipitacions.

dilluns, 11 d’agost de 2014

Les llàgrimes de Sant Llorenç

( Font: www.http://ca.wikipedia.org/wiki/Perseides )
Els Perseides són una pluja de meteors provocada per la cua de pols còsmica que el cometa 109P/Swift-Tuttledeixa al seu pas. S'anomenen Perseides en referència al seu radiant (punt d'origen aparent sobre la volta del cel), que és a la constel·lació de Perseu, a tocar de la de Cassiopea.
Aquest cometa descriu una trajectòria que dóna la volta al Sol cada 135 anys, però cada any la Terra travessa la seva cua. En fer-ho, les partícules de pols i sorra travessen l'atmosfera terrestre a una velocitat de 59 km/s (212.400 km/h); a causa d'aquesta velocitat extrema, les minúscules partícules del cometa, la majoria de les quals no són més grans que un gra de sorra, poden produir impressionants traces de llum. Els brins de pols interestel·lar es cremen per complet a una alçada de 100 km per sobre de la superfície terrestre.
La pluja de meteors es pot veure cada any, des de mitjans de juliol, tot i que quan se n'observen més és entre els dies 8 i 14 d'agost, assolint un màxim d'activitat al voltant del 12 d'agost, quan es poden veure fins a 100 meteorsper hora, segons l'any.[1][2] La intensitat d'aquesta pluja de meteors i l'època de l'any en què es produeix fan dels Perseides una de les pluges d'estels més populars i fàcils de gaudir.
Els Perseides s'anomenen també llàgrimes de sant Llorenç per la proximitat de la festa de Sant Llorenç al màxim de la pluja. Com que els Perseides apareixien la nit que se'l recordava, es van associar amb les llàgrimes que va plorar el sant en ser cremat en una graella.

diumenge, 10 d’agost de 2014

Petits canvis a partir de dimecres


Diagramme GEFS

Sembla que a partir de demà dilluns les temperatures es normalitzarien una mica més i a partir de dimecres, tot i que encara queden dies i s'ha d'anar amb peus de plom a l'hora de fer prediccions, podrien tenir petits canvis; més fresca i possibilitats de alguns ruixats.

Observau la gràfica del diagrama corresponent al llevant de Mallorca de www.meteociel.fr amb la tendència de les temperatures i els petits canvis en el tema de les precipitacions a partir de dimecres dia 13 d'agost.

Artà. Lectura de les dades tèrmiques d'avui, 10/08/2014

Estació Meteorològica d'Artà - Molí d'en Leu (AEMET)

Lectura a les 9 h d'avui

Dades tèrmiques
Temperatura Màxima d'ahir: 32.6ºC
Temperatura Mínima d'avui: 20.5ºC
Temperatura a les 9 h: 23.0ºC
Humitat relativa: 96%
Pressió atmosfèrica: 1010 hPa.
Vent en calma.

Observant el cel
Domini del sol i sense núvols. Calitja a l'horitzó.
Vent en calma.
No s'han enregistrat precipitacions.

Previsió per avui d'AEMET
Alerta groga a Mallorca per temperatures significativament altes.
Alguns núvols baixos i brises.
Boires a la matinada a distints punts de Mallorca.
Temperatures diürnes sense canvis. Les nocturnes una mica més altes.
Embat a partir del migdia.
Seleccione isla para más detalle

dissabte, 9 d’agost de 2014

Artà. Lectura de les dades tèrmiques d'avui, 09/08/2014

Estació Meteorològica d'Artà - Molí d'en Leu AEMET

Lectura a les 9 h d'avui

Dades tèrmiques
Temperatura Màxima d'ahir: 31.5ºC
Temperatura Mïnima d'avui: 20.0ºC
Temperatura a les 9 h 25.8ºC
Humitat relativa: 81%
Pressió atmosfèrica: 1012 hPa.
Vent de Llevant, fluix.

Observant el cel
Cel amb domini del sol i amb alguns núvols.
Vent de Llevant.

dijous, 7 d’agost de 2014

Artà. Lectura de les dades tèrmiques d'avui, 07/08/2014

Estació Meteorològica d'Artà - Molí d'en Leu. AEMET

Lectura a les 9.30 h d'avui

Dades tèrmiques
Temperatura Màxima d'ahir: 31.9ºC
Temperatura Mínima d'avui: 20.6ºC
Temperatura a les 9.30 h: 25.8ºC
Humitat relativa: 74%
Pressió atmosfèrica: 1015 hPa.
Vent en calma.

Observant el cel
Vent en cala i cel amb alguns núvols mitjos.
No s'han enregistrat precipitacions.

Previsió per avui d'AEMET
Les prevsions per avui, segons AEMET a les Balears, són de cel poc ennigulat o clar. Núvols que podrien ser d'evolució a la banda del llevant de Mallorca els quals ens podrien deixar algun petit ruixat dèbil i aïllat. Les temperatures no experimentaran canvis significatius, que en qualsevol cas anirien a la baixa. Vent variable fluix i embat a la zones costaneres. A la tarda podria girar de component sud.

http://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/municipios/horas/arta-id07006
Seleccione isla para más detalle

dimecres, 6 d’agost de 2014

Un nuevo estudio relaciona el calentamiento global y el aumento de los fenómenos meteorológicos extremos

Noticias de meteorología.

font de www.cazatormentas.net
Un nuevo trabajo de investigación ha estudiado la relación entre el calentamiento global que nuestra atmósfera está registrando a nivel planetario y la ocurrencia de fenómenos meteorológicos extremos.
En el informe presentado en la prestigiosa revista científica Nature y realizado por la Universidad Northeaster (EEUU) se alerta de que los eventos meteorológicos severos serán más numerosos e intensos en los próximos años.
Un nuevo estudio relaciona el calentamiento global y el aumento de los fenómenos meteorológicos extremos

Un nuevo enfoque

Muchos trabajos habían estudiado hasta ahora la posible evolución del calentamiento global del Planeta, pero la mayoría de estos estudios se habían centrado en análisis del tipo ¿qué diferencia habrá entre los días más calurosos o más fríos de un año a otro?
Pero este nuevo estudio ha incidido en la variabilidad de las temperaturas extremas. Por ejemplo, a la vez que el promedio de nuevos récords de temperaturas más altas y más baja de cada año se prevé que aumente, habrá más diferencias entras las temperaturas más bajas y las más altas.
O lo que es lo mismo: el aumento de la temperatura media global del Planeta estaría acompañado de un mayor númerode eventos de olas de frío o calor extremo.

Un presupuesto elevado

El equipo de investigadores ha realizado su trabajo gracias a una ayuda de 10 millones de dólares, empleando potentes ordenadores para poder analizar millones de datos.

Cambios en el vórtice polar

El informe refleja que el calentamiento detectado en el Ártico se traduce (y lo seguirá haciendo) en cambios en laestructura del vórtice polar, lo que favorece el descenso brusco de masas de aire muy frío hacia zonas templadas deAmérica y Eurasia.
Un nuevo estudio relaciona el calentamiento global y el aumento de los fenómenos meteorológicos extremos

Efectos positivos

En el trabajo también hay cabida para el análisis de aspectos socio-económicos relacionados con el cambio del patrón climático.
La capacidad de poder anticiparse a estas alteraciones en nuestro Planeta tiene la ventaja de poder diseñar planes deemergencia en hospitales o perfilar mejor las primas de los seguros agrarios para que puedan cubrir las nuevas pérdidas económicas en cultivos básicos como el arroz o el trigo.

Efecto en la corriente en chorro

Como hemos informado en otras ocasiones, el calentamiento del Ártico podría ser la causa de que la Corriente en Chorro se mostrara ya más amplificada en dirección Norte-Sur o dicho de otra forma; que durante el otoño y el invierno se estaría mostrando mucho más ondulada de lo habitual en los últimos años.
Dicha perturbación, sería la responsable de la concatenación de fenómenos meteorológicos más extremos, ondulaciones en la corriente que tardarían mucho tiempo en desaparecer.
Durante el otoño, cuando el sol se retira del Hemisferio Norte y el Océano Ártico comienza a congelarse de nuevo, el calor del mar empieza a liberarse a la atmósfera.
Como sabemos, la Corriente en Chorro, un pasillo que canaliza fuertes vientos en los niveles superiores de la atmósfera y que generalmente sopla de oeste a este a través de las latitudes medias septentrionales, es alimentado por la diferencia de temperatura entre el Ártico y las zonas más al Sur. Así que cualquier modificación de dicha diferencia de temperatura alteraría al jet stream.