dijous, 21 de novembre de 2013

La pagesia, la vida i la feina a fora vila.

La professió de pagès mai se podrà deslligar de la geografia que ens envolta, del clima, de la naturalesa i del tracte amb les plantes i animals. També és fruit de les experiències i dels coneixements acumulats al llarg de generacions respecte del que la natura pot produir i del que reclamen els homes per alimentar-se. La supervivència depèn de la relació amb l’entorn. Els pagesos tenen com a llegat els seus camps i fora viles, la terra de les generacions que els han precedit i quan exploten aquesta terra saben que se n’aprofitaran també els néts.
Antigament a les cases de pagès hi vivia molta gent: l’amo, l’hereu, la família extensa, mossos i pastors. Eren centres de producció, on es feia el vi, es molia la farina o es produïa oli. A més, s’engreixava el porc i s’elaboraven embotits i formatges.
El pagès no tan sols ocupa i gestiona un territori i produeix aliments, sinó que també com a agricultor preservera i conserva el medi ambient, manté el paisatge i conservar la natura. La societat demana poder menjar productes de qualitat i saludables, tenint en compte les tradicions, el tipus de cultiu, la manera de fer i de pensar. En definitiva, la geografia, el clima, la cultura i les tradicions marquen les pautes de la nostra alimentació.
Actualment, la major part de l’agricultura a Mallorca intenta ser ecològica. Aquest tipus d’agricultura redueix al mínim l’ús de productes químics. És el que es podria considerar una agricultura ‘responsable’, ja que segueix els protocols de les bones pràctiques agrícoles, és a dir, l’‘ús i costum del bon pagès’.
L’agricultura hauria de ser la producció d’uns aliments sans que a la vegada han de ser transmissors de la cultura dels nostres avantpassats. Per tant, no tan sols s’ha de valorar com un model de producció i l’econòmic, sinó també social.
No es tracta de veure els pagesos des d’un punt de vista folklòric. Són homes i dones que produeixen aliments en un territori en evolució i que al llarg del temps han acumulat uns sabres que es podrien perdre. S’ha de potenciar l’agricultura amb denominació d’origen i distintiu de qualitat, diferenciada, que no vol que la nova cultura alimentària sigui la que marquin les grans cadenes de distribució arreu del planeta. Així, es dóna valor a uns productes, pròxims a la natura i al territori, i a un grup social, el dels pagesos, que es resisteix a perdre la identitat.
Bé, bona gent. Aquesta és la vida dels nostros pagesos, la seva història, la seva feina. També se miren la meteorologia amb gran atenció cada dia que han acabat sa son. Obrin finestres i se miren el cel abans que mirar sa aterra, perquè del cel saben que hi ha sa vida de la terra amb el sol i la pluja. I ja que parlam de pluja, hem de dir que aquests dies pastas ha estat gros lo que han catgut. En poc dies han arrancat els Torrents i els postres camps es veuen ben regats. Les pluses són abundants i la terra le s’ha beguda ben a poc a poc. El pagès està content perquè a la fi la climatologia ha estat benèvola amb la nostra terra. Vos hem de dir que amb nou dies han catgut 170 litres per metre quadrat a Artà i 213 litres al Campament dels Soldats. Una pluja ben desitjada per a tots.
Feis bondat i menjau tot lo que vos donin. Fins a la propera setmana.

Es pagès des Molí d’en Leu.