divendres, 18 d’octubre de 2013

Ball de pagès

Bones tardes a tots amics de s’Hort d’en Pèl.
Avui acabarem d’alegrar aquest capvespre amb el ball de pagès.

Tots sabeu que durant l’hivern els dies són curts i la jornada de feina és més lleugera; per contra, la vetlada és molt llarga i és necessari trobar entreteniments. Ens conten que passaven el rosari, esclovellaven garroves, feien traves per als animals i contaven rondalles.

Una altra manera de passar l’estona i divertir-se era sonant i ballant es reunien dos vespres per setmana per no estar tots sols: els vells xerraven i els joves ballaven.

Un pare de família que era sonador de guitarra i cantador, qualque vespre el ginyaven a treure la guitarra i ell, amb amb la resta de la gent allà reunida, ballaven amb els veïnats. Provaven de fer els punts i mudances que havien vist a les ballades i fins que no els sortia bé no pensaven en la son. Perquè el món pagès no només feia tasques de la terra, també es dedicaven a ballar de pagès mallorquí. Si no en sabien no passa res; la pràctica i el mestratge d’algun major ho corregia o ensenyava qualque punt nou. Als balls de fora vila, si l’amo era ballador, ell mateix feia de revetler. Si volia moure ball a ca seva i no sabia ballar, havia de cercar-ne un. El ball es feia dins les cases, a l’aiguavés de davant, generalment el més espaiós i més lliure dels espais de les cases pageses. Feien una mica de rotlada amb bancs de fusta o cadires on s’asseien les dones i les balladores. Es reservava un lloc per als sonadors. Perquè poguessin pegar un glopet de tant en tant, els oferien una botella de suc: herbes dolces o mesclat de matances. Si l’amo de la casa sabia ballar, ell mateix i la madona obrien el ball. Només ballaven al mateix temps una o dues colles i la feina del revetler era donar el torn a les colles que havien de ballar. Començava pel cap on s’hi solia seure la dona de més edat o la millor balladora i, seguint un ordre, donava el torn a les altres, fins tancar la volta a l’aiguavés. D’aquesta manera no s’embullava el ball i seguit-seguit hi havia balladors enmig de la rotlada.

Els nins no ballaven enmig del rotlo perquè no en sabien. Els entretenien, quan els balladors estaven cansats de ballar o els sonadors i cantadors descansaven, amb uns jocs pensats per a ells. Si la madona havia fet bunyols o tenia paciències, convidava els qui s’havien aplegat al ball.

“Esbucar balls” eren les rivalitats entre veïnats i quadrilles, o les ganes de gresca dels jovencells els empenyia a esbucar balls. No es tractava tant d’un posicionament en contra del ball com d’una forma de divertiment i de manifestació de superioritat entre rivals.
En aquell temps en què no hi havia corrent elèctrica i se servien d’un llum d’oli o de carbur, els joves agafaven de davall un porxo dues o tres coa-roges i les amollaven dins el ball. Aquells animalons envoltaven el llum i amb el voleteig l’apagaven. I ja tenim el ball esbucat! De fet, només esbucaven balls a fora vila.

Bona gent, si aquest ball vos ha agradat nosaltres ja estem contents. Idò, ara que ja en sabeu, provau de ballar jotes i boleros, que és lo millor que hi ha. En Joan i en Pau ho fan de lo millor, en Bidigos de sonador i en Borró de tocador.

Feis bondat i menjau tot lo que vos donin.
Salut i fins a la setmana que ve.

Es pagès des Molí d’en Leu.