dijous, 3 d’octubre de 2013

Tardor. Any escloveat. Basca i calor.

   Bones tardes amics de S’Hort d’en Pèl.

   Avui, un servidor de vosaltres, tenia pensat poder estar en aquest programa, amb la grata companyia dels meus amics Joan Jardí i en Pau des Mustí Vell, envoltant la taula radiofònica que a poc a poc quedarà petita. Perdonau que no hagi estat així. La veritat és que m’ha estat impossible. Però vos assegur que no deixaré caure la convidada dels meus grans amics i experts de la nostra pagesia. Un dia serà món.
   
   Seguint la mateixa tònica de cada dijous, vos diré que ja hem escloveat un altre més. El mes d’octubre és el desè més de l’any natural i segon de l’any agrícola.

   La tardor, diuen, que suplanta a l’estiu. El dia, de cada dia és més curt i en general més fred. Però de moment de fredolenc no hi té res, perquè ha estat començar l’octubre i pareix que l’estiu s’ha perdut o errat el camí. La calor ha tornada ben acompanyada d’humitat. Els dies són feixucs, la basca no convida gaire a que la gent surti a passejar per fora vila. Tothom està mal a pler de tanta basca. Però, no passeu ànsia que el fred, com bé hem dit moltes vegades, mai queda a darrere. De totes maneres, aquesta calor i aquesta humitat seran bones per les futures pluges que prest amollaran ja que aquestes energies naturals, calor i humitat, rebostegen i acumulen molta d’aigua i el dia que el cel obri les portes aquestes pluges seran generoses pels nostres camps, si bé es vera que amb aquestes situacions els ruixats també poden ser més intensos i caure bastants de litres de pluja en poc temps. Les pluges que hem tengut fins ara han estat de bon ploure i amb coneixement.    
   La terra ha tengut temps perquè es begui tota l’aigua vessada dels núvols i res s’ha fet mal bé.

   Els nostres camps, i més les nostres muntanyes, ja es vesteixen de tardor, les hores de claror cada cop són manco i el dia declina més aviat. Les oronelles que ens acompanyen des de que comença l’estiu fins ara, ja comencen a emigrar. Arribaran els tords i altres estols d’aus hivernals. Serà interessant poder sentir cantar de bell nou el rupit, mentres els caçadors preparen els reclams i els filats. Es mourà una lluita entre l’home i l’animal de ploma.
   
   Som al temps de sembrar les faves. Les faveres, sembrades en terra molla per la pluja es fan molt més bones. De dites que parlen de faves n'hi ha de conegudíssimes: Déu dóna faves a qui no té barram, per exemple. Es refereix al fet que moltes vegades els mitjans per a fer una cosa estan en mans de qui no els pot aprofitar. Així es recomana “a qui vol faves cuitores, que les sembri a bon lloc” i que no requereix de més explicacions. Les faves les podreu fer ofegades. Es couen sense aigua i amb poc foc, tenint damunt l'olla un paper d'estrassa i un plat d'aigua. Després s'amaneixen amb llorer, all tendre, ceba, embotit i altres ingredients. Vos puc assegurar que són molt bones.

   El mes d’octubre es caracteritza pel més de Sant Francesc d’Assís, festivitat que celebram dia 4. Però avui és dia 3, dia del Trànsit del pobret d’Assis, o el que és el mateix, dia en que es commemora la mort de Sant Francesc d’Assís, que morí envoltat dels seus germans frares menors, dia 3 d’octubre de 1226, a la Porciúncula de la Ciutat d’Assís, i que any rere any és recordat per la nostra comunitat franciscana d’Artà.

   Bona gent, no ens adonarem compte i ja serem a Nadal. El temps passa massa de pressa i per això hem d’aprofitar el temps tot lo que poguem, mentres siguem vius.

   Aquest temps mal sa, ja tira ses darreres coces i apartir de la setmana que ve notarem els primers canvis de temps  tardorenc. A veure si veim els torrents córrer, que ja fa temps que no duen aigua.
Vagi per endavant la meva felicitació a tots els qui porten per nom Francesc o Francesca. Molts d’anys i molta salut!

   Feis bondat i menjau tot lo que vos donin.

   Fins a la setmana que ve.


   Es pagès des Molí d’en Leu.