dijous, 12 de setembre de 2013

Fira d'Artà passada per la pluja. Després de l'estiu, la tardor. Comença l'any agrícola.

Enguany la Fira d’Artà va ser passada per aigua. El mal temps no va saber esperar un poc més. Va ser dia 8, el segon diumenge de setembre, diada de Sa Fira d’Artà on l’estiu ens va dir adéu de manera definitiva. Solen dir que “Pel nom de Maria, el temps canvia.” Idò, aquesta vegada ha estat un parell de dies més prest. Clar que, amb això del temps no hi poden agafar formatat. Tanmateix el temps fa la seva via i no s’escolta ni espera a ningú. Si ho recordau, aquests dies passats mirau si n’hi hagut de moviment meteorològic.

Per cert, hem dir que a Sa Fira d’Artà d’enguany es va canviar el nom de “Fira Agrícola i Ramadera” per posar “Sa Fira Esportiva.” No vos penseu que aquesta iniciativa hagi agradat a tanta gent, per no dir que no ha agradat a ningú, i ous amb caragols no va bé. Malgrat que el temps no va acompanyar gaire, molts diuen que va ser un càstic. Au, idò, que tothom pensi el que vulgui, però sa fira d’Artà ha de tornar ser, Sa Fira d’Artà.

Els pronòstics pagesos asseguren que els niguls espessos de setembre, són pluja al novembre i gelades al desembre. Una bona saó és molt bona i beneficiosa pels sembrats i agrada al pagès. Però no oblideu que per aquestes dates tardorals les tempestes guaiten més sovint a la banda del migdia i són prou perilloses. “Tempestes pel setembre, neu al desembre.” Però no tothom passa gust de que plogui. Els vinyaters sovint miren amb un ull al cel i l’altre al calendari. Dimarts dia 10 va ser Sant Nicolau, patró de tots aquells que han patit alguna injustícia. Diuen que Sant Nicolau és invocat contra els incendis; si és així li fan festa una mica tard, ja que el seu dia hauria de ser pel mes de juliol, abans que els piròmans surtin de la seva hivernació.

Avui és dijous dia 12 i totes les Maries fan festa. Molts d’anys a totes les que teniu per nom Maria. “El Nom de Maria, aigua envia”. A partir d’avui, ens queden dues setmanes d’estiu. Després entrarem a la tardor. Però, en el mes de setembre la vinya fa la seva via. Ara començarà la verema.

A poc a poc, la roda del temps començarà a rodar de bell nou. Això és, tornarem a començar amb les feines i tasques dels nostres camps. Per desgràcia, la vida moderna ha arraconat les agradables vetlades de pelar ametles que normalment es feien en aquests temps i que justificaven unes bones vetlades i gresques al mig de la casa. Quantes xerrades interessants i molt alliçonadores es feien al voltant d’un munt de sacs d’ametles els vespres de tardor! Allò era més que una escola o una classe de la facultat. La jovenesa escoltaven boca badats les converses dels nostres padrins que ensenyaven més que els mestres d’avui en dia. Se parlava de tot i amb saviesa. Allò eren vetlades de mestres doctorats de la pagesia i mestres de la vida.

Ara tornam a començar un nou any agrícola, mentres acabam de fer les darreres collites de l’any anterior pel que fa als raïms o garroves. Un temps el pa de garrova era molt típic de Ciutadella, encara que jo crec, en aquell temps tothom treia farina d’allà on podien per poder menjar pa.

Bona gent, pensau a donar els molts d’anys a les Maries i que salut tenguem tots.

Feis bondat i menjau tot lo que vos donin.

Fins a la setmana que ve.

Es pagès des molí d’en Leu.