dijous, 5 de setembre de 2013

Setembre i tardor. Mare de Déu dels missatges i any agrícola.

     Ja hem començat el mes de setembre. Els dies passen de pressa. Ara venen mesos de canvis de temps i sobtats.  Les calabruixades a partir d’ara ja amenacen els nostres horts i parades. El setembre és un mes que res pot venir de nou. És un mes molt conegut per la seva fama de netejar els torrents. 
   Amb el setembre començam l’any agrícola, que no és lo mateix que l’any natural. Segons la pagesia, l’any agrícola ho comanda tot. És com si el propis pagesos tenguessin el seu propi calendari anual. Tot retorna a començar des del mes de setembre: festes, costums, sembres... i això ja ens ve d’abans del cristianisme. L’any agrícola comença amb les feines de sembrar blat i ordi. Dins aquest temps de dotze mesos, de setembre a setembre, comencen les activitats agrícoles i durant el qual es produeix el canvi climàtic anual complet: sol, vent, pluges, calabruixades, fred, neu, sol i calor. Amb la lluna nova podrem comprovar que és un bon indicador del temps que ha de fer durant el final d’estiu i el començament del temps tardoral. La lluna, dins aquest mes de setembre torna a tenir gran influència.
   Un temps, per saber quin temps faria la resta de l’any, els nostres savis de la pagesia, els nostres padrins i repadrins, i de més enrera, es fitxaven amb els canvis de temps que hi podria haver entre dia 12 de setembre i dia 23 del mateix mes. A partir de dia 12, cada dia que passa representa un més de l’any. És a dir; que dia 12 representaria al mes de setembre, dia 13 el mes d’octubre, i així fins arribar al dia 23 que representaria al mes d’agost. Segons lo que fes durant cada dia d’aquests, sabien lo que faria durant cada mes de l’any. No sé si això és exacte o no, però no deixa de ser curiós. Damunt aquests dies s’elaboraven els parenostics antics, i vos puc assegurar que fallaven poc. Avui en dia, tot va tan desbaratat que el temps i tot desbaraten.
   Ara ja podem començar a collir les figues de moro. Millor si es cullen durant les primeres hores del matí, quan l’aire està encalmat, i així no volen les pues que les cobrixen, a part que la fruita collida a primeres hores del matí és molt fresca. A Menorca les diuen figues de cristià.
   Si alguna vegada heu sentit a dir: “vaja un tinglado que ha estat això o que és això” es deu precisament als canvis que es feien per la Mare de Déu dels missatges. Ho contaré damunt damunt, ja que això mos duria més de tres dies per explicTot això començava, com hem dit, per la Mare de Déu del vuit de setembre amb els canvis dels jornalers a les possessions. En aquelles possessions més grans, solien tenir com a missatges quatre o cinc parellers, un bracer, un pastor i un mosso de pastor, un porquer i un mosso de porquer, i una plantilla de vuit o deu jornalers. El majoral era qui manava les feines que s’havien de fer. fins al vuit de setembre de l’any que venia. Per això es deia la Mare de Déu dels missatges. El sou que es pactava que havien de guanyar, era per tot l’any. En aquell temps, la saldada que guanyaven, per exemple els parellers, solia ser d’uns cent cinquanta duros, i el pareller major uns cent vuitanta.
   Sa majoria de missatges, i també de jornalers, repetien sa lloga varis anys, i alguns quasi tota sa vida. Els jornalers solien guanyar uns devuit reals cada dia, i cobraven cada dissabte després d’haver dinat.
   La primera feina que solien fer els parellers, el dilluns de la Mare de Déu, era sembrar el sementer de la farratge per les ovelles, i seguidament, la civada, llegums, blat i ordi.
   Tot el temps de messes de sembra, sa madona, cada vespre cuinava una ollada de brou de sopes pels missatges berenar l’endemà dematí, deure que havia de fer el pareller major, aixecant-se molt dematí per encalentir el brou, i quan estava apunt d’escaldar, se’n anava dins ses païsses, i quan arribava al portal del sostre, on dormien els missatges, cridava: sooooooooooooopes!!, i tots, parellers i guardians s’aixecaven ben aviat, i cap a menjar sopes s’ha dit. I així ho feien tot l’any, fent les feines de la terra i pastura dels animals que tocava a cada estació.
   Bé bona gent, un servidor ja ha parlat massa. Continuau escoltant aquesta aquesta meravellosa entrevista tan interessant del nostre convidat d’avui.
   Pensau que diumenge és dia de fira. No gasteu molt i comprau lo necessari, que tot està més car de cada dia.
   Feis bondat i menjau tot lo que vos donin.
   Fins la setmana que ve.
   Es pagès des Molí d’en Leu