dijous, 11 de juliol de 2013

Brams d'ase quilomètrics

Bones tardes des de s’Hort d’en Pèl.

Avui, si no fos per l’ombra d’aquest noguer de s’Hort d’en Pèl vos assegur que suaríem de valent, perquè amb aquest ambient xafogós que està fent posa mal sofrit a més de dos.

Com bé és sabut, Mallorca ens trobem envoltats de l’aigua de la mar i quant els vents bufen de la banda dels quadrants sud, pam enrere, pam envant, l’aire calent ens entra més carregat d’humitat i a vegades amb boires matineres que s’arrosseguen llepant les nostres garrigues i turons de muntanya. Això és el que ha passat avui. Així mateix, de matinada han caigut quatre gotes mal comptades, acompanyades de ventets suaus i molt humits. Era el preludi que avui faria un dia de basca.

Si a l’estiu només fes calor, que n’ha de fer, i no fes aquesta humitat tan bascosa, aquesta càlida estació seria molt agradable i molt més bona de du per a tots. La gent que pateixen de malalties respiratòries són les que ho passen més malament, ja que els dies són feixucs i mals de passar.

Però esteim a la temporada d’estiu i la canícula està a punt d’entrar. Res que no sigui normal.

¿Sabíeu que un bram d’ase amb un quart de rellotge arriba a Ciutat? Idò, sí! Aquesta sentència és tan certa com les profecies bíbliques. Escoltau i veureu.

Antigament, quan de matinada l’ase de Can Totdéu bramava, tot seguit era replicat per l’ase d’Ets Olors i de Son Morey, que tot seguit era replicat per l’ase de Can Guidet, que a la vegada era replicat per l'ase des Molinet. Aquest era replicat per l’ase de Bellpuig. L’ase Bellpuig escometia a l’ase de S’Auma. A continuació el relleu bramatori davallava les costes del Coll d’Artà fins a arribar a l’ase de Son Barbot... I així, successivament, tots els ases de les finques d’Artà, de Sant Llorenç, de Manacor, de Petra, de Vilafranca, de Sant Joan, de Montuïri, d’Algaida, de Sant Jordi..., confinats amb la carretera de Ciutat es convertien en portaveu de la bramada anterior, fins que l’ase de la popular barriada de Santa Catalina de Palma rodava clau anunciant als ciutadans que un nou jorn havia nascut. Total; un quartet curt de viatge. Hem de dir que els ases llonguets de La Seu i de Sa Llotja eren més ganduls que es cagà de panxa, o feien es sord o eren més rucs tardans.

Pot ser que diguin que “bram d’ase no arriba al cel”, però a Ciutat hi va amb un no res.

Idò, què vos pensaveu?