dimarts, 2 de juliol de 2013

Crònica de damunt s'Envelador.

«Crònica de damunt s’Envelador des Molí d’en Leu.»

         Bones tardes a tots, amics de s’Hort d’en Pèl.

         Ara que el sol encara encalenteix, he pujat a damunt s’envelador del molí d’en Leu per a contemplar el poble d’Artà. Sabeu que hi ha tornat de gran el nostre poble...! Per sort no tenc res que me faci ombra i encara puc esbrinar Sant Salvador i les murades del castell. A l’esquerra puc veure En Porrassar i sa Talaia Freda i a la dreta es Coll des Racó i Ses Planetes. Però, al mig de tot això hi ha el nostre poble d’Artà! Un poble de bones costums; un poble fester i de renom, lluny de Ciutat. Encara que algú pensi lo contrari la gent d’Artà és una gent compromesa i lluitadora. Som un poble pagés, però també un poble de grans magnituts socials i culturals que tenim una identitat pròpia.

         Parlant de tot, vos diré que ja hem començat el mes de juliol. Mes de sants molt anomenats com ara el Carme, festa de pescadors, Aina, Tòfol, Bonaventura, Maria Magdalena, Ignaci... És el mes de Santa Margalida, dia 20, la monja que encén la calor i dóna el sus a la canícula. També és el mes de Sant Jaume el Gran, dia 25, l'apòstol de Jesucrist i germà de l'evangelista Sant Joan. Patró d'Espanya i de Galícia.
        
         Qui no recorda aquelles vesprades d'estiu quan un veïnat del carrer feia festa per a celebrar l'onomàstica del seu sant. La taula principal de la casa era col·locada al mig de la sala més gran tota endiumenjada de coques, pastissos, galletes, ensaïmades, botelles de moscatell o de malvesia, suc d'herbes seques o dolces, conyac o palo,  botelles de cava, cafè...

         A l'hora de costum els veïnats, amics i familiars compareixien a la casa amb cares alegres per donar els molts d'anys a la persona o persones que feien festa aquell dia…
         -«Ave Maria Puríssima...!
         -«Sens pecat concebuda!
         -«Qui hi ha aquí...?
         -«Déu i noltros! Entrau i siau benvinguts!
         -«Bon vespre a tots els d'aquesta casa.
         -«Així m'agrada...! Esteim contents que hageu venguts... Venga, meam! Seis i no faceu s'empegait. Menjau, que     n'hi ha ben voler!
         -«Molts d’anys Margalida! Molts d’anys Jaume!
         -«En vida vostra!

         I d'aquesta manera s'encetava una vetlada molt agradable a l'entorn d'una taula atipada de menges dolces i abundoses, a la vegada que els convidats oferien una grata companyia a l'amo i a sa madona de la casa, que ben agraïts convidaven a la gent a menjar i a beure, i a brufar la festa del sant d’aquell dia.

         -«Molts d’anys i salut a tots els d’aquesta casa! Que l’any    que ve poguem tornar i que no en falti cap...!»
         -«I que voltros ho pogueu veure!
         -«Bona nit!
         -«Bona nit!

         Aquelles vetlades eren entranyables, familiars i amb gent de molta confiança. Es feien unes converses molt agradables, pròpies d’una societat de fora vila, d’un poble com Artà, d’un poble de la Part Forana, on les presses no existien i la bona convivència i el respecte era el front comú de tots. Eren altres temps.

         Una vegada hevent sopat, la gent treia la cadira baixa o tibulet al carrer. La televisió encara no hi era. Aquest maleït caixó que ens fa creure lo que vol i que fa callar a les persones, passant les vetlades com si ningú existís.
        
         Sense presses dels veïnats, aquells estius de llavors, al carrer, es formaven grups amb la gent de més a prop passant bones vetlades a la fresca. Les converses eren de Facultat o de la Reial Acadèmia, de gent doctorada i molts alliçonadora amb les seves coses, de la vida, principalment de gent pagesa, gent de la nostra fora vila, pagesos savis, amb les tasques de la terra i savis homos del temps. Eren gent que encara que només sabien llegir, escriure i fer quatre comptes, també eren llibres oberts, homes de ciència i sobre tot homes de seny, perquè sabien lo que era important en aquesta vida degut a les seves experiències viscudes.

         I ara, com més mitjans tenim per estudiar, o com més sistemes s’inventen, els al·lots d’avui no saben ni la meitat dels nostres padrins. Molta teoria i poca pràctica.

         Parlaré poc del temps, ja que a partir d’ara els dies bons i de sol seran el dominant de cada dia. Però vos diré que ara, a la fi, ja tendrem dies de temperatures altes, dies de bon temps en el qual el sol encalentirà de debò. Pensau que l’estiu fa temps que ha començat, però encara no hem tengut cap dia que la calor hagi sortit de mare. No vos preocupeu que tot arriba.

         La mar encara no és molt calenta. Aquesta vegada li costa encalentir-se el Mare Nostrum.

         Disfrutau, gaudiu d’aquesta escel·lent entrevista i escoltau-la bé, que d’entrevistes com aquesta sempre n’hi ha per aprendre.

         Feis bondat i menjau tot lo que vos donin.

         Fins a la setmana que ve!

4 de juliol de 2013.