dijous, 21 de novembre de 2013

La pagesia, la vida i la feina a fora vila.

La professió de pagès mai se podrà deslligar de la geografia que ens envolta, del clima, de la naturalesa i del tracte amb les plantes i animals. També és fruit de les experiències i dels coneixements acumulats al llarg de generacions respecte del que la natura pot produir i del que reclamen els homes per alimentar-se. La supervivència depèn de la relació amb l’entorn. Els pagesos tenen com a llegat els seus camps i fora viles, la terra de les generacions que els han precedit i quan exploten aquesta terra saben que se n’aprofitaran també els néts.
Antigament a les cases de pagès hi vivia molta gent: l’amo, l’hereu, la família extensa, mossos i pastors. Eren centres de producció, on es feia el vi, es molia la farina o es produïa oli. A més, s’engreixava el porc i s’elaboraven embotits i formatges.
El pagès no tan sols ocupa i gestiona un territori i produeix aliments, sinó que també com a agricultor preservera i conserva el medi ambient, manté el paisatge i conservar la natura. La societat demana poder menjar productes de qualitat i saludables, tenint en compte les tradicions, el tipus de cultiu, la manera de fer i de pensar. En definitiva, la geografia, el clima, la cultura i les tradicions marquen les pautes de la nostra alimentació.
Actualment, la major part de l’agricultura a Mallorca intenta ser ecològica. Aquest tipus d’agricultura redueix al mínim l’ús de productes químics. És el que es podria considerar una agricultura ‘responsable’, ja que segueix els protocols de les bones pràctiques agrícoles, és a dir, l’‘ús i costum del bon pagès’.
L’agricultura hauria de ser la producció d’uns aliments sans que a la vegada han de ser transmissors de la cultura dels nostres avantpassats. Per tant, no tan sols s’ha de valorar com un model de producció i l’econòmic, sinó també social.
No es tracta de veure els pagesos des d’un punt de vista folklòric. Són homes i dones que produeixen aliments en un territori en evolució i que al llarg del temps han acumulat uns sabres que es podrien perdre. S’ha de potenciar l’agricultura amb denominació d’origen i distintiu de qualitat, diferenciada, que no vol que la nova cultura alimentària sigui la que marquin les grans cadenes de distribució arreu del planeta. Així, es dóna valor a uns productes, pròxims a la natura i al territori, i a un grup social, el dels pagesos, que es resisteix a perdre la identitat.
Bé, bona gent. Aquesta és la vida dels nostros pagesos, la seva història, la seva feina. També se miren la meteorologia amb gran atenció cada dia que han acabat sa son. Obrin finestres i se miren el cel abans que mirar sa aterra, perquè del cel saben que hi ha sa vida de la terra amb el sol i la pluja. I ja que parlam de pluja, hem de dir que aquests dies pastas ha estat gros lo que han catgut. En poc dies han arrancat els Torrents i els postres camps es veuen ben regats. Les pluses són abundants i la terra le s’ha beguda ben a poc a poc. El pagès està content perquè a la fi la climatologia ha estat benèvola amb la nostra terra. Vos hem de dir que amb nou dies han catgut 170 litres per metre quadrat a Artà i 213 litres al Campament dels Soldats. Una pluja ben desitjada per a tots.
Feis bondat i menjau tot lo que vos donin. Fins a la propera setmana.

Es pagès des Molí d’en Leu.

dijous, 14 de novembre de 2013

Cròniques del Molí d'en Leu: La pertorbació de dia 29 d'octubre de 2013

Cròniques del Molí d'en Leu: La pertorbació de dia 29 d'octubre de 2013: La pertorbació de dia 29 d'octubre de 2013. ALERTA TARONJA A LES ILLES PER FORTS VENTS I PLUGES, segons AEMET. Vaja un sarau meteoro...

Fora vila i sarau festiu. Al·lots i la natura.



Feia un sol collonut, els bocins de terra llaurada s’alternaven més bé forçats per la pèrdua del seu cuidador. Una síquia amb granots i gallinetes d’aigo, rossinyols i rossinyols bords cantant a les totes, i un canyar. Una caseta d’eines abandonada i una extensa bardissa, un pinaret i els camps llaurats amb un noguer al mig on cridaven els sebel·lins. El camp era un mar de colors: espasetes liles, olivardes grogues d’olor fortíssima, moixos grocs, blancs i virats, alls de bruixa morats, vermelles roselles, calcides amb coentes espines... sobre aquestes darreres escarabats peluts menjant pol·len i aparellant-se. Al pinar cantava la mèrlera, el passa foradí, el busqueret de capell i altres rossinyols, també el pinsà. Una tirada de caxofreres negres oferia unes caxofres turgents i dolces.

En Jaume Bidigos, en Joan Jardí i en Pau des Musti Vei no s’avorrien. A dins sa barraca una bona llangonissa i un bon pa de Can Leu passaven per les mans d’en Pau convidant en Jeroni Borró.


Tan entretinguts  com estaven que cap d’ells va parar atenció en la pluja que queia. Fins i tot els aucells deixaren de cantar emmudits per sentir-se ignorats, ja que cap d’ells no cridaven s’atenció, a sa cofradia pagesa de s’Hort d’en Pèl. La gallineta amb els seus polls pot fer vida tranquil·la, els granots no s’han de preocupar de com sortir de s’estany, perquè sa pandilla de s’Hort d’en Pèl menjaven a voler pa amb sobrassada acompanyat d’un bon vi colonier.

Un temps l’interès per enfilar-se a un arbre era massa comú entre els al·lots. Ara ja no.
Actualment els nins, cada vegada més urbans i de jocs de maquinetes, no troben en la natura un entreteniment fidel i interessant. Molts dels adults naturalistes que conec han iniciat el seu coneixement de la natura esclafant caragols i escarabats, sentint el seu crec-crec, caçant llagosts i cucs de terra, agafant ous de nius, parant lloves i billestres als aucells amb la complicitat dels seus pares, tallant flors, menjant caxofres de cards de Maria, o “panellets” de malves, xuclant brots de cugula...trescant la natura.
¿Qui de nosaltres no ha caigut dins els gorgs plens d’aigo del torrent de Son Vives o dels Cocons?
Al cap dels anys aquests petits atemptats contra la mare natura han revertit amb coneixement i respecte cap a una cosa sagrada, que distreu i meravella només amb la seva contemplació.

Ja no hi són aquells dies ancestrals quan els al·lots anàvem a jugar a fora vila. Ja no hi són aquells temps on la persona i la natura érem un front comú.

Els nins i les escoles ja no aprofiten el temps amb l’aula natural de la muntanya ni amb les vegues profitoses de coneixements amb la natura. Quina llàstima!

Recoman a les mestresses de la casa treure la cotonada i carregar la xemeneia de llenya. El cap de setmana promet ser molt fresquet i plujós.

Feis bondat i menjau tot lo que vos donin.

Fins la setmana que ve.

Es Pagès des Molí d’en Leu.