dimecres, 30 d’octubre de 2013

La pertorbació de dia 29 d'octubre de 2013

La pertorbació de dia 29 d'octubre de 2013.

ALERTA TARONJA A LES ILLES PER FORTS VENTS I PLUGES, segons AEMET.
Vaja un sarau meteorològic que tinguérem ahir, sobre a partir de primeres hores de la tarda. Feia anys que no havíem vist una cosa semblant. Un petit nucli que es va formar durant el matí a la banda del ponent de Mallorca, entre les costes Valencianes i les illes. De mica en mica es va anar fent gros que fins i tot, segons s'ha dit, va xuclar altres petits nuclis fins al punt que va arribar a ser un de sol, però grandiós, plantar-se a les costes d'Eivissa i les costes de la Serra de Tramuntana, que a poc poc va anar avançant afectant principalment l'illa Pitïussa i ponent de Mallorca, concretament la banda de Ciutat. Però, posteriorment va anar creuant la zona sud i centre de Mallorca de ponent a llevant enfosquint el cel quan encara no eren les 17 h. Andratx, Ciutat, Llucmajor, Campos... foren unes de les zones les quals hi va ploure bastant. O Cala d'Or, lloc on ja fou necessària la intervenció dels bombers i membres de l'IBANAT. A Ciutat també tomà un sotil d'un supermercat deixant ferits lleus, segons pareix.
El vent que bufava molt fort va ser el protagonista, tal vegada més que la pluja.

A la zona d'Artà tampoc quedàrem al marge, encara que la cosa fou més minsa. El vent bufava fort de Gregal amb ratxes molt fortes. Es recolliren 9,0 l/m2 fins a les 9 del vespre d'ahir i durant aquesta nit n'han caigut 2 més.
La temperatura actual en aquests moments és de 16ºC amb una humitat relativa del 68% i una pressió atmosfèrica de 1017 hPa. La temperatura mínima d'avui ha estat de 15ºC i la temperatura màxima d'ahir fou de 22ºC. res a veure amb aquests dies passats. EL vent bufa de Gregal regolfat pel nord de manera forta o molt forta.
Per avui pareix que s'espera que el vent continuï bufant (+ de 80 km/h) de manera moderada a forta , amb possibilitats de pluges, que poden ser intenses allà on descarregui amb més possibilitats de fer-ho a les illes d'Eivissa i Formentera.
Les temperatures màximes d'avui no pujaran més de 20 ºC i s'espera que per Tots Sant tornem a tenir pluges, sobre tot a la banda del matí.








dimecres, 23 d’octubre de 2013

Màrtirs i no màrtirs

     Permeteu-me exposar la meva opinió ara que encara puc on la llibertat d’expressió, de moment, es pot exercí com un dret i en llibertat, d’un fet que es celebrà dia 13 d’octubre a Tarragona amb motiu de la beatificació de cinc centes vint-i-dues persones declarades màrtirs.
     Aclarir, abans de res, i dir que som i em sent creient i catòlic amb els meus defectes com el qui més, car no conec persona alguna a damunt la terra que sigui del tot perfecte ni prop fer-hi, el qual concepte em porta al dret a l’equivocació i de retornar a refer de bell nou camins empresos equivocadament.
     Que sigui catòlic, però, no vol dir que sigui un papista, com es diu vulgarment, o que combregui amb rodes de molí cegament a qualsevol norma o forma que dicti l’Església. Tenc la sort d’haver tengut i tenc bons mestres espirituals franciscans que m’han ensenyat a decidir i a pensar per a mi mateix, opinant sense por o estant a favor o en contra de moltes qüestions que pertoquen al carisma i al tarannà eclesiàstic. De tots és sabut que els qui governen l’Església Catòlica primer són persones davant a qualsevol estament o càrrec, encara que alguns, per prepotència i orgull  capgiren les tornes avant posant el càrrec part damunt de la persona. L’Església Catòlica com a qualsevol altre estament i entitat és i ha de ser tan respectable com qualsevol altre, però també ha de ser criticada i censurada quan li pertoqui.
     Dia 13 d’octubre passat va ser un dia d’aquests en el qual, per a mi, l’Església es va equivocar de cap a peus, fins i tot jo diria que actuà de manera provocadora i injusta. La beatificació de cinc centes vint-i-dues persones que foren presentades com a màrtirs, moltes de les quals, la seva majoria, moriren durant la guerra civil espanyola fou tan exagerada com innecessària. De morts i assassinats n’hi va haver entre les dues parts, persones que foren executades i durament represaliades pels seus ideals.  No podem oblidar que l’Església espanyola, braç en l’aire i salutació romana, va pujar al carro nacional essent còmplice directe de l’eliminació i represió de moltes persones i que purgà a qualsevol preu als qui per a ells eren infidels al regim i a la doctrina sagrada d’aleshores. El cas de diumenge dia 13 d’octubre em du a pensar que un sector de l’Església encara reviu actes i fets que fumegen els altars del moviment salvador deixant a un costat de la cuneta el veritable missatge de l’Evangeli de Jesús emprant-lo només a les seves conveniències falses i provocadores enganyant i fent creure a la societat que ells són l’únic camí de perfecció.
Mn. Jeroni Alomar Poquet
      A mans dels sublevats,  també foren assassinats capellans i mils de persones que simplement eren gent pacífica i treballadora que cap mal havien fet i ningú els ha tengut en compte. El cas de Mn. Jeroni Alomar Poquet, natural de Llubí, per exemple, que fou empresonat durant uns mesos i assassinat al cementeri de Ciutat pel juny del 37. Es diu que el prevere en el moment funest es llevà la sotana perquè no volia que es tacàs de sang, i just abans dels tirs cridà "¡Viva Cristo Rey!". El clergat mallorquí de l’època davant aquest fet fou molt escassa i callada. O com molts d’altres com ell que moriren per ajudar als qui portaven la mort a darrere les orelles perseguits pels escamots d’execució a favor del cop d’estat del 36. I de tantes altres persones que sofriren la resta de les seves vides ultratge, odis i discriminació pel fet de ser fills, germans o familiars d’aquells que anomenaven de manera despectiva “rojos”. A tota aquesta gent l’Església actual espanyola ni l’Estat no els ha tengut en compte, i no obstant també se’ls podria considerar màrtirs.
     Aquesta vegada l’Església s’ha tornat a equivocar de cap a peus y ho ha fet de manera premeditada menyspreant  a manera d’ofensa als vençuts, l’altra banda d’un conflicte bèl·lic incivil entre germans.
Joan XXIII
     Per la meva part dir que tot això exposat, tant el fet històric com el social recent, em sap molt de greu que passi per la manera de triatge i privilegis per alguns i per la injustícia descabellada que es fa amb els vençuts. Tot plegat, però, no em desanima en res i defensaré més que mai una Església veritable, justa i coherent amb el missatge de Jesús de Natzaret, el qual sigui una doctrina suprema igual per a tots. En canvi, no puc defensar una església plegada de fariseisme i partidista d’afectació a l’estat o per altres qüestions de conveniències ideològiques hipòcrites i falsies d’altres. Malauradament, pens que l’Església mai ha sabut anar amb els canvis dels temps i es queda endarrerida i pos en dubte a la Conferència Episcopal Espanyola que en el seu dia va declarar "Cruzada" l'aixecament militar-feixista i la del seu mandatari Monsenyor Rouco Varela. Manco prepotència i més humilitat.
     Amb tot i això, cal dir, també, que no és tot el conjunt de l’Església espanyola que cooperi o es deixi manipular per un estat o sectors eclesials, els quals són reconeguts com l’església progressista i humil, els qui de manera autèntica  i cabdal prefereixen seguir el camí veritables de l’Evangeli de Jesús de Natzaret a una Religió sectària i alienadora estant en contacte directe amb els problemes humanals i reals de la societat, i al servei de la gent desfavorida sense esperar res a canvi.
El Papa Francesc
     Esperançat amb els aires nous actuals del catolicisme he de dir que em sent un cristià convençut i em complau veure la ruta iniciada per l'actual Papa Francesc, al darrera de les passes de Joan XXIII que va preferir seguir l'Evangeli de Jesús de Natzaret sense precedents a una religió fanàtica i intolerant.

Toni Esteva.

Es pagès del Molí d'en Leu

divendres, 18 d’octubre de 2013

Ball de pagès

Bones tardes a tots amics de s’Hort d’en Pèl.
Avui acabarem d’alegrar aquest capvespre amb el ball de pagès.

Tots sabeu que durant l’hivern els dies són curts i la jornada de feina és més lleugera; per contra, la vetlada és molt llarga i és necessari trobar entreteniments. Ens conten que passaven el rosari, esclovellaven garroves, feien traves per als animals i contaven rondalles.

Una altra manera de passar l’estona i divertir-se era sonant i ballant es reunien dos vespres per setmana per no estar tots sols: els vells xerraven i els joves ballaven.

Un pare de família que era sonador de guitarra i cantador, qualque vespre el ginyaven a treure la guitarra i ell, amb amb la resta de la gent allà reunida, ballaven amb els veïnats. Provaven de fer els punts i mudances que havien vist a les ballades i fins que no els sortia bé no pensaven en la son. Perquè el món pagès no només feia tasques de la terra, també es dedicaven a ballar de pagès mallorquí. Si no en sabien no passa res; la pràctica i el mestratge d’algun major ho corregia o ensenyava qualque punt nou. Als balls de fora vila, si l’amo era ballador, ell mateix feia de revetler. Si volia moure ball a ca seva i no sabia ballar, havia de cercar-ne un. El ball es feia dins les cases, a l’aiguavés de davant, generalment el més espaiós i més lliure dels espais de les cases pageses. Feien una mica de rotlada amb bancs de fusta o cadires on s’asseien les dones i les balladores. Es reservava un lloc per als sonadors. Perquè poguessin pegar un glopet de tant en tant, els oferien una botella de suc: herbes dolces o mesclat de matances. Si l’amo de la casa sabia ballar, ell mateix i la madona obrien el ball. Només ballaven al mateix temps una o dues colles i la feina del revetler era donar el torn a les colles que havien de ballar. Començava pel cap on s’hi solia seure la dona de més edat o la millor balladora i, seguint un ordre, donava el torn a les altres, fins tancar la volta a l’aiguavés. D’aquesta manera no s’embullava el ball i seguit-seguit hi havia balladors enmig de la rotlada.

Els nins no ballaven enmig del rotlo perquè no en sabien. Els entretenien, quan els balladors estaven cansats de ballar o els sonadors i cantadors descansaven, amb uns jocs pensats per a ells. Si la madona havia fet bunyols o tenia paciències, convidava els qui s’havien aplegat al ball.

“Esbucar balls” eren les rivalitats entre veïnats i quadrilles, o les ganes de gresca dels jovencells els empenyia a esbucar balls. No es tractava tant d’un posicionament en contra del ball com d’una forma de divertiment i de manifestació de superioritat entre rivals.
En aquell temps en què no hi havia corrent elèctrica i se servien d’un llum d’oli o de carbur, els joves agafaven de davall un porxo dues o tres coa-roges i les amollaven dins el ball. Aquells animalons envoltaven el llum i amb el voleteig l’apagaven. I ja tenim el ball esbucat! De fet, només esbucaven balls a fora vila.

Bona gent, si aquest ball vos ha agradat nosaltres ja estem contents. Idò, ara que ja en sabeu, provau de ballar jotes i boleros, que és lo millor que hi ha. En Joan i en Pau ho fan de lo millor, en Bidigos de sonador i en Borró de tocador.

Feis bondat i menjau tot lo que vos donin.
Salut i fins a la setmana que ve.

Es pagès des Molí d’en Leu.

dimecres, 9 d’octubre de 2013

Tardor, arbres i garrigues

Bones tardes amics de Ràdio Artà que escoltau aquest alliçonador i didàctic programa de s’Hort d’en Pèl.
Primerament vull donar les gràcies als meus amics Joan Pastor i Pau Piris per la convidada perquè servidor de tots vostès faci presència en aquests programes de ràdio que s’emeten cada dijous a davall d’aquest majestuós noguer de S’Hort d’en Pèl.
Per ventura al temps que escolteu aquesta secció de les cròniques del Molí d’en Leu, la pluja ens acompanyi durant aquesta tarda de tardor, una estació que particularment m’agrada molt perquè, té molts de canvis meteorològics i és una estació molt activa perquè podem experimentar moments que hi ha de tot: sol, boires, núvols de tots els noms, ennigulades baixes de negror, tronades, vents i llamps, calor als matins i fresca o fredor durant la nit. Passam de la bonança estival cap als rigors de l'hivern: és una senyal que els temps de fredors i pluges ja s’acosten. Temps de pluges, de bolets... quan l'esclat multicolor de la primavera s'esllangueix en marrons, ocres i grisos. Marxen els ocells amb els seus cants i el fred s'acosta, amatent.
La tardor és una estació molt pluralista en la qual cada espècie de la nostra flora i del món animal s’està preparant per afrontar un hivern fred i plujós. Els arbres, per exemple, durant la tardor canvien els seus colors. Les fulles verdes que tant han lluït durant la primavera i l’estiu, a poc poc es tornen vermelles o d’un color ocre. D’altres de color marrons, grogues... Els plataners també deixen caure el seu fullam deixant una catifa de color groguenc. Els pins i les alzines segueixen tenint els seus colors verds. Però, els pins deixen veure les seves fulles d’un color més clar i les alzines d’un color verd més fosc. A les zones boscoses de les nostra contrada podem trobar flors i fruits de l’arbocer fins a l’hivern. Un temps aquest fruit era anomenat com a cirereta d’arboç. Per cert, quan aquest fruit es vermell és quan es pot menjar. I també hi ha que dir una cosa molt important, que tot artanenc sap des de petit i que és de gran tradició artanenca: a la tardor les nostres garrigues ens ofereixen tota casta de bolets; blaves, forts, esclata-sangs... Només cal anar alerta si no les coneixem ben bé. En cas de dubte les deixarem estar i sense confiances seguirem el nostre camí cercant altres espècies més conegudes, no sigui cosa que tenguem un de nou i ens pugui fer mal bé la nostra salut.
Però a les garrigues de les nostres contrades artanenques i a reu de Mallorca, es formen els boscos, arbres que cobreixen gran extensions de terrenys muntanyosos en la seva majoria pins i alzines que són arbres més propis de les Balears i del clima mediterrani. Però no tan sols hi podem trobar arbres, mates o carritxeres, també hi conviuen moltes classes d’animals de pèl o de ploma. Jo som més del parer que el respecte de les nostres garrigues ha de ser total ja que aquestes grans extensions d’arbres tenen la funció conjunta de conservació de la terra deixant-la en bones condicions, moderant la temperatura i la humitat donant un perfecte equilibri a la flora i fauna que en aquestes zones hi conviuen.
La tardor és una de les quatre estacions de l’any de les zones temperades. Comença entre el dia 20 i 21 de setembre i acaba el 21 de desembre. És una època de pluges, a vegades molt intenses, i d’un descens progressiu de les temperatures. Els dies s’escurcen progressivament i les nits s’allarguen. Les plantes i arbredes comencen a entrar en un procés de repòs o s’adormen, com molt bé diria el pagès, perden el fullam. Per altra part, els animals també fan la seva feina, com hem dit abans, i es preparen pel temps fred que vendrà omplint el seu rebost de menjar i passar un bon hivern.
A cada estació meteorològica hi podem trobar un bon gruix de dites, consells, refranys i sentències tardorals. N’hem escollides algunes de les quals ens pareix que ens han d’interessar una mica més pel nostre món de la pagesia:
·                     A la tardor, la foscor fa por.
·                     Pel setembre a la tardor torna la calor.
·                     Estiu sec, tardor banyada.
·                     La tardor és la primavera de l'hivern.
·                     Pluges d'abril i sol de tardor, fan l'any bo i millor.
·                     Tardor vertadera, per Sant Miquel la pluja primera.
                 
Octubre

·                     De l'aigua d'octubre i del sol de maig neix el  sembrat.
·                     El bolet neix per l'octubre, però és fill de l'agost.
·                     L'octubre fred mata el cuquet.
·                     L'octubre mullat, assolellat i fred, fa sortir el bolet.
·                     Per l'octubre, del foc, ni massa lluny ni massa a prop.
·                     Per l'octubre, la magrana madura.
·                     Quan l'octubre va a la fi tords i guatlles són aquí.
·                     Si l'octubre mai venia al món, llana no hi hauria.

Bona gent jo esper que aquesta crònica d’avui de damunt s’Envelador vos hagi agradat.

Dijous que ve tornarem a estar amb tots vosaltres.

Feis bondat i menjau tot lo que vos donin.


Es pagès del Molí d’en Leu.

dijous, 3 d’octubre de 2013

Tardor. Any escloveat. Basca i calor.

   Bones tardes amics de S’Hort d’en Pèl.

   Avui, un servidor de vosaltres, tenia pensat poder estar en aquest programa, amb la grata companyia dels meus amics Joan Jardí i en Pau des Mustí Vell, envoltant la taula radiofònica que a poc a poc quedarà petita. Perdonau que no hagi estat així. La veritat és que m’ha estat impossible. Però vos assegur que no deixaré caure la convidada dels meus grans amics i experts de la nostra pagesia. Un dia serà món.
   
   Seguint la mateixa tònica de cada dijous, vos diré que ja hem escloveat un altre més. El mes d’octubre és el desè més de l’any natural i segon de l’any agrícola.

   La tardor, diuen, que suplanta a l’estiu. El dia, de cada dia és més curt i en general més fred. Però de moment de fredolenc no hi té res, perquè ha estat començar l’octubre i pareix que l’estiu s’ha perdut o errat el camí. La calor ha tornada ben acompanyada d’humitat. Els dies són feixucs, la basca no convida gaire a que la gent surti a passejar per fora vila. Tothom està mal a pler de tanta basca. Però, no passeu ànsia que el fred, com bé hem dit moltes vegades, mai queda a darrere. De totes maneres, aquesta calor i aquesta humitat seran bones per les futures pluges que prest amollaran ja que aquestes energies naturals, calor i humitat, rebostegen i acumulen molta d’aigua i el dia que el cel obri les portes aquestes pluges seran generoses pels nostres camps, si bé es vera que amb aquestes situacions els ruixats també poden ser més intensos i caure bastants de litres de pluja en poc temps. Les pluges que hem tengut fins ara han estat de bon ploure i amb coneixement.    
   La terra ha tengut temps perquè es begui tota l’aigua vessada dels núvols i res s’ha fet mal bé.

   Els nostres camps, i més les nostres muntanyes, ja es vesteixen de tardor, les hores de claror cada cop són manco i el dia declina més aviat. Les oronelles que ens acompanyen des de que comença l’estiu fins ara, ja comencen a emigrar. Arribaran els tords i altres estols d’aus hivernals. Serà interessant poder sentir cantar de bell nou el rupit, mentres els caçadors preparen els reclams i els filats. Es mourà una lluita entre l’home i l’animal de ploma.
   
   Som al temps de sembrar les faves. Les faveres, sembrades en terra molla per la pluja es fan molt més bones. De dites que parlen de faves n'hi ha de conegudíssimes: Déu dóna faves a qui no té barram, per exemple. Es refereix al fet que moltes vegades els mitjans per a fer una cosa estan en mans de qui no els pot aprofitar. Així es recomana “a qui vol faves cuitores, que les sembri a bon lloc” i que no requereix de més explicacions. Les faves les podreu fer ofegades. Es couen sense aigua i amb poc foc, tenint damunt l'olla un paper d'estrassa i un plat d'aigua. Després s'amaneixen amb llorer, all tendre, ceba, embotit i altres ingredients. Vos puc assegurar que són molt bones.

   El mes d’octubre es caracteritza pel més de Sant Francesc d’Assís, festivitat que celebram dia 4. Però avui és dia 3, dia del Trànsit del pobret d’Assis, o el que és el mateix, dia en que es commemora la mort de Sant Francesc d’Assís, que morí envoltat dels seus germans frares menors, dia 3 d’octubre de 1226, a la Porciúncula de la Ciutat d’Assís, i que any rere any és recordat per la nostra comunitat franciscana d’Artà.

   Bona gent, no ens adonarem compte i ja serem a Nadal. El temps passa massa de pressa i per això hem d’aprofitar el temps tot lo que poguem, mentres siguem vius.

   Aquest temps mal sa, ja tira ses darreres coces i apartir de la setmana que ve notarem els primers canvis de temps  tardorenc. A veure si veim els torrents córrer, que ja fa temps que no duen aigua.
Vagi per endavant la meva felicitació a tots els qui porten per nom Francesc o Francesca. Molts d’anys i molta salut!

   Feis bondat i menjau tot lo que vos donin.

   Fins a la setmana que ve.


   Es pagès des Molí d’en Leu.