dissabte, 21 de setembre de 2013

Visca les Illes Balears!

La Via Catalana va ser un clam de la voluntat dels catalans de decidir el futur com a poble i una demostració de la vitalitat de la nostra societat i la seva cohesió i civisme.

Tenim un país que es mou com mai i de manera exemplar tal i com ens estan demostrant ara els compatriotes de les Illes Balears davant la pretensió del PP d'imposar un model educatiu i de liquidar l'ensenyament en català.

La resposta de la comunitat educativa, de les mares i pares d'alumnes, dels mateixos alumnes, de tanta i tanta bona gent de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera ens demostra fins a quin punt el país és viu i fins a quin punt està disposat a plantar cara davant els abusos i les malvestats d'aquells, com el Partit Popular, que estan obstinats a generar problemes on no n'hi ha, guiats per un nacionalisme espanyol que no tolera la pluralitat.

La mobilització a les Illes Balears és admirable, ens en podem sentir molt orgullosos tots aquells que estimem el país i la gent, tots aquells que estimem la llibertat. I necessàriament ens n'hem de sentir partícips i solidaris, per força hem d'estar al seu costat. Allò que avui està en joc a les Balears és el futur del país, amenaçat per aquells que detesten el diáleg, aquells que lluny de voler viure i conviure amb harmonia atien la confrontació.

Aquest és el diáleg que ens ofereix el Partit Popular i l'Estat espanyol, un diàleg de sords, un diàleg que per a més inri quan es produeix acaba en un monòleg del Tribunal Constitucional espanyol, presidit per un militant del PP que s'ha significat per les seves proclames anticatalanes.

El país es mou i ho fa perquè no es resigna, perquè vol un futur digne i perquè no està disposat a doblegar-se davant d'aquells que fan i desfan a conveniència d'uns interessos inconfessables.

Una càlida abraçada des de terra endins a tots els compatriotes mar enllà. Sou un exemple de coratge i dignitat.

Visca les Illes Balears!
Visca la llibertat!

Oriol Junqueras
President d'Esquerra Republicana

divendres, 20 de setembre de 2013

Germans de Catalunya!

Catalans de Catalunya!

A les illes, el nostre patit país, estem patint una situació prou complicada la qual ens pot esdevenir un futur maleït i no gaire plantador. La dictadura s’ha establerta en el nostre redol social i els comandaments polítics no entren en raons. Ens volen fer viure en establies del passat i combregar amb rodes de molí. No toleren altres idees que no siguin les seves, ni doctrina que no sigui la seva. Ens volen imposar lleis i sistemes a costa de decrets. Rebutgen el consens i no volen escoltar a ningú. Ells saben en certesa que el TIL (Tractament Integral de Llengües), serà un fracàs i augmentarà el fracàs escolar. Els nostres fills es juguen el seu futur.

La imposició del TIL té per objectiu amagat la nul·litat i el declivi total de la nostre llengua catalana.

Vivim hores de incertesa, moments massa tensos. Els nostres professors i professores han dit prou i han decidit fer una vaga indefinida, de la qual ja porten cinc dies consecutius de vaga. Tenen tot el suport dels alumnes, de les mares i pares, de la Universitat de les Illes Balears, en general de tota la comunitat educativa, manco del Govern.

Però, malgrat tot, els nostres professors estan disposats a resistir. No sabem fins quan, però estem segurs que al final haurà valgut la pena.


Força i visca la terra!

dijous, 12 de setembre de 2013

Fira d'Artà passada per la pluja. Després de l'estiu, la tardor. Comença l'any agrícola.

Enguany la Fira d’Artà va ser passada per aigua. El mal temps no va saber esperar un poc més. Va ser dia 8, el segon diumenge de setembre, diada de Sa Fira d’Artà on l’estiu ens va dir adéu de manera definitiva. Solen dir que “Pel nom de Maria, el temps canvia.” Idò, aquesta vegada ha estat un parell de dies més prest. Clar que, amb això del temps no hi poden agafar formatat. Tanmateix el temps fa la seva via i no s’escolta ni espera a ningú. Si ho recordau, aquests dies passats mirau si n’hi hagut de moviment meteorològic.

Per cert, hem dir que a Sa Fira d’Artà d’enguany es va canviar el nom de “Fira Agrícola i Ramadera” per posar “Sa Fira Esportiva.” No vos penseu que aquesta iniciativa hagi agradat a tanta gent, per no dir que no ha agradat a ningú, i ous amb caragols no va bé. Malgrat que el temps no va acompanyar gaire, molts diuen que va ser un càstic. Au, idò, que tothom pensi el que vulgui, però sa fira d’Artà ha de tornar ser, Sa Fira d’Artà.

Els pronòstics pagesos asseguren que els niguls espessos de setembre, són pluja al novembre i gelades al desembre. Una bona saó és molt bona i beneficiosa pels sembrats i agrada al pagès. Però no oblideu que per aquestes dates tardorals les tempestes guaiten més sovint a la banda del migdia i són prou perilloses. “Tempestes pel setembre, neu al desembre.” Però no tothom passa gust de que plogui. Els vinyaters sovint miren amb un ull al cel i l’altre al calendari. Dimarts dia 10 va ser Sant Nicolau, patró de tots aquells que han patit alguna injustícia. Diuen que Sant Nicolau és invocat contra els incendis; si és així li fan festa una mica tard, ja que el seu dia hauria de ser pel mes de juliol, abans que els piròmans surtin de la seva hivernació.

Avui és dijous dia 12 i totes les Maries fan festa. Molts d’anys a totes les que teniu per nom Maria. “El Nom de Maria, aigua envia”. A partir d’avui, ens queden dues setmanes d’estiu. Després entrarem a la tardor. Però, en el mes de setembre la vinya fa la seva via. Ara començarà la verema.

A poc a poc, la roda del temps començarà a rodar de bell nou. Això és, tornarem a començar amb les feines i tasques dels nostres camps. Per desgràcia, la vida moderna ha arraconat les agradables vetlades de pelar ametles que normalment es feien en aquests temps i que justificaven unes bones vetlades i gresques al mig de la casa. Quantes xerrades interessants i molt alliçonadores es feien al voltant d’un munt de sacs d’ametles els vespres de tardor! Allò era més que una escola o una classe de la facultat. La jovenesa escoltaven boca badats les converses dels nostres padrins que ensenyaven més que els mestres d’avui en dia. Se parlava de tot i amb saviesa. Allò eren vetlades de mestres doctorats de la pagesia i mestres de la vida.

Ara tornam a començar un nou any agrícola, mentres acabam de fer les darreres collites de l’any anterior pel que fa als raïms o garroves. Un temps el pa de garrova era molt típic de Ciutadella, encara que jo crec, en aquell temps tothom treia farina d’allà on podien per poder menjar pa.

Bona gent, pensau a donar els molts d’anys a les Maries i que salut tenguem tots.

Feis bondat i menjau tot lo que vos donin.

Fins a la setmana que ve.

Es pagès des molí d’en Leu.

diumenge, 8 de setembre de 2013

Dades méteo. 08/09/2013

8 de setembre de 2013. 09:30h.

Artà. Lectura de les dades d'aquest matí.

Temperatura màxima d'ahir: 27.7ºC
Temperatura mínima d'avui: 20.7ºC
Temperatura actual: 20.8ºC
Humitat relativa: 91%
Pressió atmosfèrica: 1020 hPa.
Precipitacions.
Artà - Molí d'en Leu: 3.4 mm.
Campament dels Soldats: 2.1 mm.
Vent encalmat. Cel ennigulat amb plugims intermitents.

divendres, 6 de setembre de 2013

Estació Meteorològica d'Artà - Molí d'en Leu. AEMET. 06/09/2013.

Lectura de les dades méteo d'aquest matí.
Artà, 6 de setembre de 2013. 09:30 h.

Temperatura màxima d'ahir: 28.5ºC
Temperatura mínima d'avui: 17.1ºC
Temperatura actual: 22.0ºC
Humitat relativa: 85%
Pressió atmofèrica: 1014 hPa.

Domini del sol amb alguns núvols que podrien ser d'evolució.
Vent de Ponent, fluix.

dijous, 5 de setembre de 2013

Setembre i tardor. Mare de Déu dels missatges i any agrícola.

     Ja hem començat el mes de setembre. Els dies passen de pressa. Ara venen mesos de canvis de temps i sobtats.  Les calabruixades a partir d’ara ja amenacen els nostres horts i parades. El setembre és un mes que res pot venir de nou. És un mes molt conegut per la seva fama de netejar els torrents. 
   Amb el setembre començam l’any agrícola, que no és lo mateix que l’any natural. Segons la pagesia, l’any agrícola ho comanda tot. És com si el propis pagesos tenguessin el seu propi calendari anual. Tot retorna a començar des del mes de setembre: festes, costums, sembres... i això ja ens ve d’abans del cristianisme. L’any agrícola comença amb les feines de sembrar blat i ordi. Dins aquest temps de dotze mesos, de setembre a setembre, comencen les activitats agrícoles i durant el qual es produeix el canvi climàtic anual complet: sol, vent, pluges, calabruixades, fred, neu, sol i calor. Amb la lluna nova podrem comprovar que és un bon indicador del temps que ha de fer durant el final d’estiu i el començament del temps tardoral. La lluna, dins aquest mes de setembre torna a tenir gran influència.
   Un temps, per saber quin temps faria la resta de l’any, els nostres savis de la pagesia, els nostres padrins i repadrins, i de més enrera, es fitxaven amb els canvis de temps que hi podria haver entre dia 12 de setembre i dia 23 del mateix mes. A partir de dia 12, cada dia que passa representa un més de l’any. És a dir; que dia 12 representaria al mes de setembre, dia 13 el mes d’octubre, i així fins arribar al dia 23 que representaria al mes d’agost. Segons lo que fes durant cada dia d’aquests, sabien lo que faria durant cada mes de l’any. No sé si això és exacte o no, però no deixa de ser curiós. Damunt aquests dies s’elaboraven els parenostics antics, i vos puc assegurar que fallaven poc. Avui en dia, tot va tan desbaratat que el temps i tot desbaraten.
   Ara ja podem començar a collir les figues de moro. Millor si es cullen durant les primeres hores del matí, quan l’aire està encalmat, i així no volen les pues que les cobrixen, a part que la fruita collida a primeres hores del matí és molt fresca. A Menorca les diuen figues de cristià.
   Si alguna vegada heu sentit a dir: “vaja un tinglado que ha estat això o que és això” es deu precisament als canvis que es feien per la Mare de Déu dels missatges. Ho contaré damunt damunt, ja que això mos duria més de tres dies per explicTot això començava, com hem dit, per la Mare de Déu del vuit de setembre amb els canvis dels jornalers a les possessions. En aquelles possessions més grans, solien tenir com a missatges quatre o cinc parellers, un bracer, un pastor i un mosso de pastor, un porquer i un mosso de porquer, i una plantilla de vuit o deu jornalers. El majoral era qui manava les feines que s’havien de fer. fins al vuit de setembre de l’any que venia. Per això es deia la Mare de Déu dels missatges. El sou que es pactava que havien de guanyar, era per tot l’any. En aquell temps, la saldada que guanyaven, per exemple els parellers, solia ser d’uns cent cinquanta duros, i el pareller major uns cent vuitanta.
   Sa majoria de missatges, i també de jornalers, repetien sa lloga varis anys, i alguns quasi tota sa vida. Els jornalers solien guanyar uns devuit reals cada dia, i cobraven cada dissabte després d’haver dinat.
   La primera feina que solien fer els parellers, el dilluns de la Mare de Déu, era sembrar el sementer de la farratge per les ovelles, i seguidament, la civada, llegums, blat i ordi.
   Tot el temps de messes de sembra, sa madona, cada vespre cuinava una ollada de brou de sopes pels missatges berenar l’endemà dematí, deure que havia de fer el pareller major, aixecant-se molt dematí per encalentir el brou, i quan estava apunt d’escaldar, se’n anava dins ses païsses, i quan arribava al portal del sostre, on dormien els missatges, cridava: sooooooooooooopes!!, i tots, parellers i guardians s’aixecaven ben aviat, i cap a menjar sopes s’ha dit. I així ho feien tot l’any, fent les feines de la terra i pastura dels animals que tocava a cada estació.
   Bé bona gent, un servidor ja ha parlat massa. Continuau escoltant aquesta aquesta meravellosa entrevista tan interessant del nostre convidat d’avui.
   Pensau que diumenge és dia de fira. No gasteu molt i comprau lo necessari, que tot està més car de cada dia.
   Feis bondat i menjau tot lo que vos donin.
   Fins la setmana que ve.
   Es pagès des Molí d’en Leu