dilluns, 29 de juliol de 2013

Festes de Sant Salvador. Programa de s'Hort d'en Pèl. Gent de la vila. Calor de juliol i agost.

    Des de damunt aquest envelador des Molí d’en Leu, vos salut a tots amics de S’Hort d’en Pèl.
   
   Aquesta setmana, artanencs i artanenques, és per estar contents i alegres. Dimecres dia 31 començaran les festes d’Artà, les festes de Sant Salvador. Avui dilluns repicaran les campanes amb senyal de festa i s’escolà major de la Parròquia posarà ses banderes a damunt es campanar. Venen dies de bauxa, dies d’alegria i dies de retrobaments amb la família.
   
    La Mare de Déu de Sant Salvador és la nostra santa Patrona. Molts d’artanencs i artanenques que viuen fora d’Artà aprofiten aquests dies per tornar a visitar el seu poble. Saben, encara que estiguin enfora de la vila, allà per terres de Ciutat o altres indrets de Mallorca i de la península, que les seves prioritats és poder venir a Artà per les festes de Sant Salvador. Tots, en certa manera, tenen enyorança del nostre poble, que és el seu poble, i poder pujar la llarga escalonada del Santuari Joiell d’Artà, la llar de la Verge per a retre visita espiritual a la nostra Llum primera, la Llum d’un poble encès d’amor, a la Verge de Sant Salvador.
   
   En el programa passat vaig gaudir bastant escoltant l’entrevista a n’Andreu Botelles, igualment com gaudesc cada dijous d’escoltar aquest senzill, però savi i interessant programa de S’Hort d’en Pèl. Estic segur que cada setmana és molta la gent que vos escolta i que gaudeix, com jo ho faig, d’escoltar les apreciades i interessants entrevistes a la gent més senzilla del nostre poble, la gent que per ventura mai ha escrit un llibre o que mai ha pintat un quadre, o que fins i tot no tenen títols acadèmics penjats a la paret de ca seva, però que amb les seves lliçons són pous de saviesa popular i que cada dia recorren els nostres carrers i camins de fora vila. Aquesta és la gent interessant, aquests són els nostres personatges que s’han de valorar, la gent que fa poble, la gent del dia a dia que fins ara ha estat callada, perquè no tenen ni volen figurar, que només volen fer feina i que vosaltres les donau l’oportunitat de la paraula per donar-se a conèixer, amb les seves feines i habilitats del camp i del dia a dia, amb la manera de parlar i de dir les coses, amb els seus pensaments i les seves curolles. Aquesta és la veritable gent que conforma el nostre poble. Lo que feis és un programa per Artà, pels artanencs i artanenques!
   
   Joan i Pau: enhorabona per tot el que feis i vos don coratge per seguir d’aquesta manera. Per a molts d’anys, amb salut i alegria.
   
   Fet aquest preàmbul de justícia, anem per feina. Pareix que la calor no hagi d’acabar mai. El mes de juliol ha estat de molt de sol, però de pluja res de res, llevat de quatre gotes mal comptades de qualque sant del cel que se d’havia enyorar.
   
   Avui començam el mes d’agost. Per norma general la primera quinzena d’agost sol ser seca i de calor. Hi podria haver qualque ruixadet, però escàs. Dilluns passat fou Santa Marta, patrona de les mestresses de casa. Santa Marta protegeix del mal de panxa i del mal de ronyons.
Com molt bé diu en Joan Jardí, dilluns sa lluna arribà al quart minvant. Diuen que qui sembra espinacs pel juliol, en menja quan vol. També diuen que s’acaba el temps d’esvair tarongers i llimoneres. En Jeroni Borró vol sebre que punyetes vol dir això d’esvair els tarongers i les llimoneres. Per això tenim el nostre amic Joan Jardí que ben bé ens ho podria explicar en un altre programa que parleu d’aquests arbres tan ben valorats per la nostra pagesia. Ah! No oblideu que les figues verdals ja maduren a les totes.
   
   Les nits d’agost són les més clares de l’any. Com diu la saviesa popular: “Entre Juliol i Agost, calorada fins a la matinada.” Els grins i les xigales canten a la mala, aquest ric-ric, o rec-rec, que sentim tant durant les nits i que, segons diuen, són senyes de calor i dies calents.
   
   Com hem dit, el mes de juliol el sol ha dominat cada dia. I si el temps és de molt de sol, el vi està més que assegurat. De totes maneres hem de dir que els coloniers es queixen que el raïm d’enguany no creix i passen pena de no poder tenir bona collita per a fer un bon vi de taula. Amb dies de festa major un bon vi colonier mai pot faltar a una bona taula parada amb la família i amics.

   Molts d’anys a tothom i passau bones festes de Sant Salvador amb les persones que mes estimau!
   Mestresses artanenques, que les ensaïmades vos surtin bones, altes, vistoses i ben dolces!
   I a tots els artanencs feis bondat i aquests dies de festa major mejau tot lo que vos donin que de ben segur serà bo i suculent.

   Bones bones festes i molts d’anys!!!
   Es pagès des Molí d’en Leu,

dimecres, 24 de juliol de 2013

Acabam el Juliol, dies de calor i sant Jaume


  Bones tardes a tots els qui mos escoltau des de s’Hort d’en Pèl.

   Creu-me que aquest noguer és s’enveja de sa comarca. Una soca ben gruixuda, una bona copa, una bona ombra i una bona fresca.

   Aquest estiu no va de bromes. Calor, calor i més calor, encara que les nits sortosament són bones de passar i la gent pot dormir. Les cigales canten de valent, una senya que encara vendran més dies de calor.

   Aquesta pròxima setmana els dies seran clarament de sol i calor. L’estiu, de moment no es comporta malament. En general, encara que no ho cregueu, el podríem definir com a bastant normal, però i les previsions donen calorades fortes.

   Dijous de la setmana que ve, ja entrarem en el més d’agost i el poble estarà en festes de Sant Salvador. El mes d'agost, segons les previsions a llarg plaç, pareix que podríem tenir sorpreses importants, amb temperatures molt canviants i tempestes. En l’època agostenca les borrasques no ens queden massa lluny. Pensau que després de Sant Jaume, dijous que ve, dia 25, arriba Santa Anna i Sant Joaquim. Recorden els pronòstics, sempre en forma de refrany popular, que “la pluja de Santa Anna cap dins una palangana” o que si aquest dia trabuca la gerra és senya de canvis propers: si les formigues -i enguany arreu n'hi ha moltes- s'agiten per Santa Anna, tempesta a la plana. Diuen que l'aparició d'ennuvolades aquest dia sol ser un indici de canvis d'importants i ruixats forts.

   Convendrà conformar-se amb el temps que faci, perquè Sant Jaume estirat, hivern llarg i pesat”. Temps de festes, que fan honor al patró que és invocat contra l’eixut i els mals esperits. La sàvia pagesia diu que el bon nap aquest dia ja ha d’estar sembrat. Sant Jaume el major és patró de pelegrins i cavallers. Sant Jaume és l'estiu, la mar i les revetlles. També és el patró d'Espanya i Galícia. L'invoquen contra el reuma i la pesta.


   Dilluns passat va ser Santa Magdalena. La lluna va arribar al Ple a les 8 hores grosses del vespre. Fou una lluna plena molt espectacular a la seva sortida. El raïm canvia de calor, la figa madura, i el forment entra dins els sacs. S'han de separar els galls i suspendre la cria, ja que les llocades nascudes a l'estiu tenen poc valor. Les polles primerenques comencen a pondre i les velles suspenen la posta per la muda.

   Per cert, amics de S’Hort d’en Pèl, el director d’esports de Ràdio Artà, en Jeroni Borró, m’ha demanat si els tarongers s’han de regar cada dia a convé que tenguin sed.

   Estimats amics, me pareix que davallaré de damunt aquest envelador des Molí d’en Leu, perquè encara hi fa molt de sol. Molts d’anys a totes les Magdalenes, Margalides, Aines, Joaquims i Joaquines i a tots els qui fareu festa.

   Feis bondat i menjau tot lo que vos donin.

   Fins a la setmana que ve

   Es pagès des Molí d’en Leu.

dimecres, 17 de juliol de 2013

Canícula, feines de l'hort, guerra i festes.

   Assegut a l’ombra del molí d'en Leu, amb la ràdio en marxa, puc escoltar la fenomenal entrevista de s’Hort d’en Pèl. Estic segur que els meus amics i companys d’aquest emblemàtic hort, gaudeixen de la gran ombra del noguer frondós i majestuós en el qual l’aire fresc corre ben sa i amb cara de bon any.

   Pareix que aquesta segona quinzena de juliol vol ser de basca. Ara ja podem dir que estem ben enmig del cor de l’estiu. Els turistes massificats omplen les platges del nostre entorn marítim, però tampoc no gasten un duro.

   El millor que podem recomanar és cercar les ombres i romandre-hi una bona estona. Dimarts dia 16 al matí, entràrem en Quart Creixent de la lluna. Aquesta jornada també fou la festivitat de la Mare de Déu del Carme, festa de la patrona dels pescadors. Les barques engalanades tornaren a sortir per tal de celebrar a l’Estrella de la Mar, festa gran dels mariners i confraries de pescadors. Dins la meteorologia popular s’estableix que des de la Verge del Carme a la Mare de Déu d’agost és quan més calor de tot l’any fa. Les festes dedicades a la Mare de Déu del Carme són ben singulars. En arribar al punt habitual, mar endins, i amb la bona panoràmica que suposa veure el port des de la mar, es beneeixen les barques, que fan sonar amb potència les seves bocines. Totes solen anar plenes de gent, no només pescadors, sinó també els familiars i veïnats. Aquest dia, entre la gent marinera, era costum no menjar peix.

   Avui dijous dia 18 de juliol, comença la canícula. Coincideix amb Santa Marina, que molta gent confon amb una altra santa monja que tot ho encén. Diuen que per Santa Marina a la mar s’agafa sardina. En canvi, si que vendran els dies de seure a la fresca. Un costum que hauríem de guardar molt plaent del qual gaudir-ne no ens farà cap mal.

   Dissabte que ve, dia 20 és Santa Margalida, que té fama d’encendre la metxa. La patrona de les dides, parteres, embarassades i per a molts pagesos és la monja que ho encén. Al juliol la garrova porta dol i el raïmet també en vol. També diuen que “si vols una bona col sembra-la de juliol”. Des de la Verge del Carme a la Verge de l'Ascensió els cervells es fonen al sol. A fora vila les figues maduren a les totes i els raïms ja fan el canvi de color. Els dies seran clarament assolellats i temperats. 

   Som en el temps de fer melmelades i es pot recol·lectar l’ametla verda per fer gelats. Som en el temps de les móres de batzer i ja se sap que en venir el temps de les móres els sastres i modistes tenen poca feina. Les móres silvestres, sanes, negres, madures i garrides les trobarem a partir d’ara per tot arreu, sobre tot als marges del bosc i els camins, ocupant grans extensions. Els romeguers no es destrueixen ni tallant-los ni cremant-los. Els seus fruits, a més de ser emprats per fer melmelada, són molt cercats per menjar-les com a fruita, sobretot, per l’al·lotea. Arriba, per tant, el bon temps per fer licor de móra, granissada, xarop, confitura o pastís de móra.

   Avui, com hem dit, és 18 de Juliol. Un dia que encara és recordat per a molta gent, sobre tot pels nostres majors. Tal dia com avui esclatà la Guerra Civil Espanyola, una guerra entre germans que no va dur més que odi, enveges, morts i misèria. Fou una guerra en la qual es defensaven les llibertats i la democràcia del país. Altres, en canvi, ho veien d’una altra manera i provocaren el cop d’estat del 18 de Juliol. Començava així una guerra que duraria tres anys llargs. Lo que històricament coneixem per guerra civil espanyola, en Pedro Cusí, al cel sia, l’anomenava guerra incivil. I no anava gens errat.

   Ah! Pensau que dia 31 de juliol oficialment comencen les festes populars de Sant Salvador i que duraran fins dia 7 d’agost. Un temps de fer bones ensaïmades i gelat d’ametla, llet freda i granissades. Berbenes a damunt sa plaça Nova, cucanyes i corregudes en es Cós, futbol i carreres de bicicletes, ball de pagès, concert de l’Orfeó Artanenc i de la Banda de Música...

   Qui no recorda aquell cine a la fresca en el Cañaveral! O aquelles passejades per la carretera des Molinet. O les carreres de bicicletes a Son Taiet o a Sa Pista. O les carreres de cavalls en es Cós.

Les festes de Sant Salvador ja no són lo que eren.
           
Bé, amics de s’Hort d’en Pèl, vos desig un bon cap de setmana.
Feis bondat i menjau tot lo que vos donin.
Fins a la setmana que ve!

Es pagès des Molí d’en Leu.
18 de juliol de 2013.


dijous, 11 de juliol de 2013

Brams d'ase quilomètrics

Bones tardes des de s’Hort d’en Pèl.

Avui, si no fos per l’ombra d’aquest noguer de s’Hort d’en Pèl vos assegur que suaríem de valent, perquè amb aquest ambient xafogós que està fent posa mal sofrit a més de dos.

Com bé és sabut, Mallorca ens trobem envoltats de l’aigua de la mar i quant els vents bufen de la banda dels quadrants sud, pam enrere, pam envant, l’aire calent ens entra més carregat d’humitat i a vegades amb boires matineres que s’arrosseguen llepant les nostres garrigues i turons de muntanya. Això és el que ha passat avui. Així mateix, de matinada han caigut quatre gotes mal comptades, acompanyades de ventets suaus i molt humits. Era el preludi que avui faria un dia de basca.

Si a l’estiu només fes calor, que n’ha de fer, i no fes aquesta humitat tan bascosa, aquesta càlida estació seria molt agradable i molt més bona de du per a tots. La gent que pateixen de malalties respiratòries són les que ho passen més malament, ja que els dies són feixucs i mals de passar.

Però esteim a la temporada d’estiu i la canícula està a punt d’entrar. Res que no sigui normal.

¿Sabíeu que un bram d’ase amb un quart de rellotge arriba a Ciutat? Idò, sí! Aquesta sentència és tan certa com les profecies bíbliques. Escoltau i veureu.

Antigament, quan de matinada l’ase de Can Totdéu bramava, tot seguit era replicat per l’ase d’Ets Olors i de Son Morey, que tot seguit era replicat per l’ase de Can Guidet, que a la vegada era replicat per l'ase des Molinet. Aquest era replicat per l’ase de Bellpuig. L’ase Bellpuig escometia a l’ase de S’Auma. A continuació el relleu bramatori davallava les costes del Coll d’Artà fins a arribar a l’ase de Son Barbot... I així, successivament, tots els ases de les finques d’Artà, de Sant Llorenç, de Manacor, de Petra, de Vilafranca, de Sant Joan, de Montuïri, d’Algaida, de Sant Jordi..., confinats amb la carretera de Ciutat es convertien en portaveu de la bramada anterior, fins que l’ase de la popular barriada de Santa Catalina de Palma rodava clau anunciant als ciutadans que un nou jorn havia nascut. Total; un quartet curt de viatge. Hem de dir que els ases llonguets de La Seu i de Sa Llotja eren més ganduls que es cagà de panxa, o feien es sord o eren més rucs tardans.

Pot ser que diguin que “bram d’ase no arriba al cel”, però a Ciutat hi va amb un no res.

Idò, què vos pensaveu? 

dimarts, 2 de juliol de 2013

Crònica de damunt s'Envelador.

«Crònica de damunt s’Envelador des Molí d’en Leu.»

         Bones tardes a tots, amics de s’Hort d’en Pèl.

         Ara que el sol encara encalenteix, he pujat a damunt s’envelador del molí d’en Leu per a contemplar el poble d’Artà. Sabeu que hi ha tornat de gran el nostre poble...! Per sort no tenc res que me faci ombra i encara puc esbrinar Sant Salvador i les murades del castell. A l’esquerra puc veure En Porrassar i sa Talaia Freda i a la dreta es Coll des Racó i Ses Planetes. Però, al mig de tot això hi ha el nostre poble d’Artà! Un poble de bones costums; un poble fester i de renom, lluny de Ciutat. Encara que algú pensi lo contrari la gent d’Artà és una gent compromesa i lluitadora. Som un poble pagés, però també un poble de grans magnituts socials i culturals que tenim una identitat pròpia.

         Parlant de tot, vos diré que ja hem començat el mes de juliol. Mes de sants molt anomenats com ara el Carme, festa de pescadors, Aina, Tòfol, Bonaventura, Maria Magdalena, Ignaci... És el mes de Santa Margalida, dia 20, la monja que encén la calor i dóna el sus a la canícula. També és el mes de Sant Jaume el Gran, dia 25, l'apòstol de Jesucrist i germà de l'evangelista Sant Joan. Patró d'Espanya i de Galícia.
        
         Qui no recorda aquelles vesprades d'estiu quan un veïnat del carrer feia festa per a celebrar l'onomàstica del seu sant. La taula principal de la casa era col·locada al mig de la sala més gran tota endiumenjada de coques, pastissos, galletes, ensaïmades, botelles de moscatell o de malvesia, suc d'herbes seques o dolces, conyac o palo,  botelles de cava, cafè...

         A l'hora de costum els veïnats, amics i familiars compareixien a la casa amb cares alegres per donar els molts d'anys a la persona o persones que feien festa aquell dia…
         -«Ave Maria Puríssima...!
         -«Sens pecat concebuda!
         -«Qui hi ha aquí...?
         -«Déu i noltros! Entrau i siau benvinguts!
         -«Bon vespre a tots els d'aquesta casa.
         -«Així m'agrada...! Esteim contents que hageu venguts... Venga, meam! Seis i no faceu s'empegait. Menjau, que     n'hi ha ben voler!
         -«Molts d’anys Margalida! Molts d’anys Jaume!
         -«En vida vostra!

         I d'aquesta manera s'encetava una vetlada molt agradable a l'entorn d'una taula atipada de menges dolces i abundoses, a la vegada que els convidats oferien una grata companyia a l'amo i a sa madona de la casa, que ben agraïts convidaven a la gent a menjar i a beure, i a brufar la festa del sant d’aquell dia.

         -«Molts d’anys i salut a tots els d’aquesta casa! Que l’any    que ve poguem tornar i que no en falti cap...!»
         -«I que voltros ho pogueu veure!
         -«Bona nit!
         -«Bona nit!

         Aquelles vetlades eren entranyables, familiars i amb gent de molta confiança. Es feien unes converses molt agradables, pròpies d’una societat de fora vila, d’un poble com Artà, d’un poble de la Part Forana, on les presses no existien i la bona convivència i el respecte era el front comú de tots. Eren altres temps.

         Una vegada hevent sopat, la gent treia la cadira baixa o tibulet al carrer. La televisió encara no hi era. Aquest maleït caixó que ens fa creure lo que vol i que fa callar a les persones, passant les vetlades com si ningú existís.
        
         Sense presses dels veïnats, aquells estius de llavors, al carrer, es formaven grups amb la gent de més a prop passant bones vetlades a la fresca. Les converses eren de Facultat o de la Reial Acadèmia, de gent doctorada i molts alliçonadora amb les seves coses, de la vida, principalment de gent pagesa, gent de la nostra fora vila, pagesos savis, amb les tasques de la terra i savis homos del temps. Eren gent que encara que només sabien llegir, escriure i fer quatre comptes, també eren llibres oberts, homes de ciència i sobre tot homes de seny, perquè sabien lo que era important en aquesta vida degut a les seves experiències viscudes.

         I ara, com més mitjans tenim per estudiar, o com més sistemes s’inventen, els al·lots d’avui no saben ni la meitat dels nostres padrins. Molta teoria i poca pràctica.

         Parlaré poc del temps, ja que a partir d’ara els dies bons i de sol seran el dominant de cada dia. Però vos diré que ara, a la fi, ja tendrem dies de temperatures altes, dies de bon temps en el qual el sol encalentirà de debò. Pensau que l’estiu fa temps que ha començat, però encara no hem tengut cap dia que la calor hagi sortit de mare. No vos preocupeu que tot arriba.

         La mar encara no és molt calenta. Aquesta vegada li costa encalentir-se el Mare Nostrum.

         Disfrutau, gaudiu d’aquesta escel·lent entrevista i escoltau-la bé, que d’entrevistes com aquesta sempre n’hi ha per aprendre.

         Feis bondat i menjau tot lo que vos donin.

         Fins a la setmana que ve!

4 de juliol de 2013.