dilluns, 2 de desembre de 2013

Pluges, pagesos i fora vila

Bones tardes amics de s’Hort d’en Pèl.
Els pagesos estan més que contents, més que una baldufa quan balla, amb aquestes darreres plogudes abundants que ens han caigut molt bé sense fer gens de mal. Es nota que la terra estava seca i tenia sed, perquè als torrents els ha costat una mica arrencar i no tots flueixen encara. Hi ha llocs que ha plogut més i llocs no tant, però en general les plogudes han estat molt generoses a les nostres terres d’Artà, ja que ha estat un dels llocs on ha plogut més de tota Mallorca en aquest mes de novembre. Perquè en tingueu una idea, al Molí d’en Leu, en aquest mes de novembre han caigut 283 litres per metre quadrat i al Campament dels Soldats 320 litres. De gener fins aquest mes de novembre duim enregistrats 750 l/m2 al Molí d’en Leu i 902 al Campament dels Soldats. El torrent dels Cocons ha davallat aquests dies i diumenge davallà una bona glopada que hi havia unes vistes. Idò, no volíeu aigua...? Idò., tassa i mitja! En Jeroni Borró, també diu que hi està molt content. Clar, sabeu que d’aigua que ha caiguda en quinze dies...! I encara no hem acabat. Hem de passar el mes de desembre, encara, per acabar l’any.
Fora vila comença on el poble acaba. A fora vila no trobam tant de cotxes, ni carrers enllumenats. No es veuen edificis ni parcs de diversió. A fora vila, de cap a cap d’any podem veure per tot arbres, plantes, flors, síquies d’aigua, d'aigua fresca i molts d’animals. Fora vila i el poble d’Artà són dos mons la mar de formosos i bells .
Però parlarem de fora vila ja que es programa de s’Hort d’en Pèl s’ho val i la gent que mos escolta encara més.
La vida a fora vila és molt senzilla i tranquil·la. Les persones disfrutam, de la naturalesa, de l'aire pur i dels fruits que produeix la terra.
Els pagesos, és a dir, les persones que viuen al camp, i del camp i pel camp, realitzen les seves feines i oficis en el seu hort, o també en terres més grans, fent tasques d'agricultura i de ramaderia. La cria de gallines és molt comú i en la majoria de les cases de fora vila té un corral amb les cries. També hi tenen cunís i animals de ploma.
Un temps, en temps primer, com diem els de la part forana, els nins de fora vila ajudaven als seus pares en els sembrats i tenien cura dels animals. Estudiaven a les escoles rurals que podien quedar lluny d'on vivien i havien de caminar molt per poder assistir a l’escola.
Cuidar-se dels animals de granja era una feina molt important que consistia en munyir ses vaques, per exemple, alimentar els animals o pasturar les ovelles i les cabres. A moltes finques hi havia cavalls que els pagesos els utilitzaven per fer feina, perquè eren útils per transportar càrregues feixugues.
Un altre tasca important de fora vila és la sembra i els cultius que es fan tenint en compte el clima. Els pagesos sembren, abonen la terra, i després recullen les collites. Molts tenen un hort. D’aquest hort treuen les hortalisses i llegums per al consum diari i també per vendre en al mercat o cooperativa de la vila.
La vida del pagès és i era tranquil·la en uns aspectes, però havien de fer feina durament. No obstant els pagesos són persones amables, tranquil·les i atentes amb els veïnats.
A fora vila s'aprenien moltes històries del passat i tenen mites i llegendes molt interessants. El pagès fa tertúlies amb la família i veïnats i explicaven històries d'aparicions, històries dels avis o aventures del passat.
També la música i les gloses ens mostraven la cultura dels pagesos, la seva història i en general les costums camperoles. També per mitjà de l’artesania i fabricació de diferents productes ens presentaven tècniques i arts molt originals i tradicionals que per sort han perdurat en el temps . En moltes zones rurals els pagesos es dedicaven a la fabricació d'objectes i peces artesanals que venien a les fires o mercats dels pobles .
La gent de fora vila s’aixecaven molt prest per realitzar totes les seves activitats camperoles exposant-se a extremes temperatures climàtiques, que a diferència d'una persona de la ciutat no suportaria, perquè el ritme de vida era molt diferent.
La fora vila és guapa, els paisatges són preciosos i variats. La naturalesa ens convida a gaudir del que ens dóna i ofereix, amb la condició que ho hem de respectar.
Aprenguem del pagès, perque té molt per ensenyar-nos a la gent de la ciutat. I escoltem als ciutadans que amb la seva experiència de vida, ens aporta coneixements útils i exemple de superació. Tots aprenem de tots.
Feis bondat i mengeu tot lo que vos donin.
Fins a la propera setmana!

Es pagès des Molí d’en Leu.

dijous, 21 de novembre de 2013

La pagesia, la vida i la feina a fora vila.

La professió de pagès mai se podrà deslligar de la geografia que ens envolta, del clima, de la naturalesa i del tracte amb les plantes i animals. També és fruit de les experiències i dels coneixements acumulats al llarg de generacions respecte del que la natura pot produir i del que reclamen els homes per alimentar-se. La supervivència depèn de la relació amb l’entorn. Els pagesos tenen com a llegat els seus camps i fora viles, la terra de les generacions que els han precedit i quan exploten aquesta terra saben que se n’aprofitaran també els néts.
Antigament a les cases de pagès hi vivia molta gent: l’amo, l’hereu, la família extensa, mossos i pastors. Eren centres de producció, on es feia el vi, es molia la farina o es produïa oli. A més, s’engreixava el porc i s’elaboraven embotits i formatges.
El pagès no tan sols ocupa i gestiona un territori i produeix aliments, sinó que també com a agricultor preservera i conserva el medi ambient, manté el paisatge i conservar la natura. La societat demana poder menjar productes de qualitat i saludables, tenint en compte les tradicions, el tipus de cultiu, la manera de fer i de pensar. En definitiva, la geografia, el clima, la cultura i les tradicions marquen les pautes de la nostra alimentació.
Actualment, la major part de l’agricultura a Mallorca intenta ser ecològica. Aquest tipus d’agricultura redueix al mínim l’ús de productes químics. És el que es podria considerar una agricultura ‘responsable’, ja que segueix els protocols de les bones pràctiques agrícoles, és a dir, l’‘ús i costum del bon pagès’.
L’agricultura hauria de ser la producció d’uns aliments sans que a la vegada han de ser transmissors de la cultura dels nostres avantpassats. Per tant, no tan sols s’ha de valorar com un model de producció i l’econòmic, sinó també social.
No es tracta de veure els pagesos des d’un punt de vista folklòric. Són homes i dones que produeixen aliments en un territori en evolució i que al llarg del temps han acumulat uns sabres que es podrien perdre. S’ha de potenciar l’agricultura amb denominació d’origen i distintiu de qualitat, diferenciada, que no vol que la nova cultura alimentària sigui la que marquin les grans cadenes de distribució arreu del planeta. Així, es dóna valor a uns productes, pròxims a la natura i al territori, i a un grup social, el dels pagesos, que es resisteix a perdre la identitat.
Bé, bona gent. Aquesta és la vida dels nostros pagesos, la seva història, la seva feina. També se miren la meteorologia amb gran atenció cada dia que han acabat sa son. Obrin finestres i se miren el cel abans que mirar sa aterra, perquè del cel saben que hi ha sa vida de la terra amb el sol i la pluja. I ja que parlam de pluja, hem de dir que aquests dies pastas ha estat gros lo que han catgut. En poc dies han arrancat els Torrents i els postres camps es veuen ben regats. Les pluses són abundants i la terra le s’ha beguda ben a poc a poc. El pagès està content perquè a la fi la climatologia ha estat benèvola amb la nostra terra. Vos hem de dir que amb nou dies han catgut 170 litres per metre quadrat a Artà i 213 litres al Campament dels Soldats. Una pluja ben desitjada per a tots.
Feis bondat i menjau tot lo que vos donin. Fins a la propera setmana.

Es pagès des Molí d’en Leu.

dijous, 14 de novembre de 2013

Cròniques del Molí d'en Leu: La pertorbació de dia 29 d'octubre de 2013

Cròniques del Molí d'en Leu: La pertorbació de dia 29 d'octubre de 2013: La pertorbació de dia 29 d'octubre de 2013. ALERTA TARONJA A LES ILLES PER FORTS VENTS I PLUGES, segons AEMET. Vaja un sarau meteoro...

Fora vila i sarau festiu. Al·lots i la natura.



Feia un sol collonut, els bocins de terra llaurada s’alternaven més bé forçats per la pèrdua del seu cuidador. Una síquia amb granots i gallinetes d’aigo, rossinyols i rossinyols bords cantant a les totes, i un canyar. Una caseta d’eines abandonada i una extensa bardissa, un pinaret i els camps llaurats amb un noguer al mig on cridaven els sebel·lins. El camp era un mar de colors: espasetes liles, olivardes grogues d’olor fortíssima, moixos grocs, blancs i virats, alls de bruixa morats, vermelles roselles, calcides amb coentes espines... sobre aquestes darreres escarabats peluts menjant pol·len i aparellant-se. Al pinar cantava la mèrlera, el passa foradí, el busqueret de capell i altres rossinyols, també el pinsà. Una tirada de caxofreres negres oferia unes caxofres turgents i dolces.

En Jaume Bidigos, en Joan Jardí i en Pau des Musti Vei no s’avorrien. A dins sa barraca una bona llangonissa i un bon pa de Can Leu passaven per les mans d’en Pau convidant en Jeroni Borró.


Tan entretinguts  com estaven que cap d’ells va parar atenció en la pluja que queia. Fins i tot els aucells deixaren de cantar emmudits per sentir-se ignorats, ja que cap d’ells no cridaven s’atenció, a sa cofradia pagesa de s’Hort d’en Pèl. La gallineta amb els seus polls pot fer vida tranquil·la, els granots no s’han de preocupar de com sortir de s’estany, perquè sa pandilla de s’Hort d’en Pèl menjaven a voler pa amb sobrassada acompanyat d’un bon vi colonier.

Un temps l’interès per enfilar-se a un arbre era massa comú entre els al·lots. Ara ja no.
Actualment els nins, cada vegada més urbans i de jocs de maquinetes, no troben en la natura un entreteniment fidel i interessant. Molts dels adults naturalistes que conec han iniciat el seu coneixement de la natura esclafant caragols i escarabats, sentint el seu crec-crec, caçant llagosts i cucs de terra, agafant ous de nius, parant lloves i billestres als aucells amb la complicitat dels seus pares, tallant flors, menjant caxofres de cards de Maria, o “panellets” de malves, xuclant brots de cugula...trescant la natura.
¿Qui de nosaltres no ha caigut dins els gorgs plens d’aigo del torrent de Son Vives o dels Cocons?
Al cap dels anys aquests petits atemptats contra la mare natura han revertit amb coneixement i respecte cap a una cosa sagrada, que distreu i meravella només amb la seva contemplació.

Ja no hi són aquells dies ancestrals quan els al·lots anàvem a jugar a fora vila. Ja no hi són aquells temps on la persona i la natura érem un front comú.

Els nins i les escoles ja no aprofiten el temps amb l’aula natural de la muntanya ni amb les vegues profitoses de coneixements amb la natura. Quina llàstima!

Recoman a les mestresses de la casa treure la cotonada i carregar la xemeneia de llenya. El cap de setmana promet ser molt fresquet i plujós.

Feis bondat i menjau tot lo que vos donin.

Fins la setmana que ve.

Es Pagès des Molí d’en Leu.

dimecres, 30 d’octubre de 2013

La pertorbació de dia 29 d'octubre de 2013

La pertorbació de dia 29 d'octubre de 2013.

ALERTA TARONJA A LES ILLES PER FORTS VENTS I PLUGES, segons AEMET.
Vaja un sarau meteorològic que tinguérem ahir, sobre a partir de primeres hores de la tarda. Feia anys que no havíem vist una cosa semblant. Un petit nucli que es va formar durant el matí a la banda del ponent de Mallorca, entre les costes Valencianes i les illes. De mica en mica es va anar fent gros que fins i tot, segons s'ha dit, va xuclar altres petits nuclis fins al punt que va arribar a ser un de sol, però grandiós, plantar-se a les costes d'Eivissa i les costes de la Serra de Tramuntana, que a poc poc va anar avançant afectant principalment l'illa Pitïussa i ponent de Mallorca, concretament la banda de Ciutat. Però, posteriorment va anar creuant la zona sud i centre de Mallorca de ponent a llevant enfosquint el cel quan encara no eren les 17 h. Andratx, Ciutat, Llucmajor, Campos... foren unes de les zones les quals hi va ploure bastant. O Cala d'Or, lloc on ja fou necessària la intervenció dels bombers i membres de l'IBANAT. A Ciutat també tomà un sotil d'un supermercat deixant ferits lleus, segons pareix.
El vent que bufava molt fort va ser el protagonista, tal vegada més que la pluja.

A la zona d'Artà tampoc quedàrem al marge, encara que la cosa fou més minsa. El vent bufava fort de Gregal amb ratxes molt fortes. Es recolliren 9,0 l/m2 fins a les 9 del vespre d'ahir i durant aquesta nit n'han caigut 2 més.
La temperatura actual en aquests moments és de 16ºC amb una humitat relativa del 68% i una pressió atmosfèrica de 1017 hPa. La temperatura mínima d'avui ha estat de 15ºC i la temperatura màxima d'ahir fou de 22ºC. res a veure amb aquests dies passats. EL vent bufa de Gregal regolfat pel nord de manera forta o molt forta.
Per avui pareix que s'espera que el vent continuï bufant (+ de 80 km/h) de manera moderada a forta , amb possibilitats de pluges, que poden ser intenses allà on descarregui amb més possibilitats de fer-ho a les illes d'Eivissa i Formentera.
Les temperatures màximes d'avui no pujaran més de 20 ºC i s'espera que per Tots Sant tornem a tenir pluges, sobre tot a la banda del matí.








dimecres, 23 d’octubre de 2013

Màrtirs i no màrtirs

     Permeteu-me exposar la meva opinió ara que encara puc on la llibertat d’expressió, de moment, es pot exercí com un dret i en llibertat, d’un fet que es celebrà dia 13 d’octubre a Tarragona amb motiu de la beatificació de cinc centes vint-i-dues persones declarades màrtirs.
     Aclarir, abans de res, i dir que som i em sent creient i catòlic amb els meus defectes com el qui més, car no conec persona alguna a damunt la terra que sigui del tot perfecte ni prop fer-hi, el qual concepte em porta al dret a l’equivocació i de retornar a refer de bell nou camins empresos equivocadament.
     Que sigui catòlic, però, no vol dir que sigui un papista, com es diu vulgarment, o que combregui amb rodes de molí cegament a qualsevol norma o forma que dicti l’Església. Tenc la sort d’haver tengut i tenc bons mestres espirituals franciscans que m’han ensenyat a decidir i a pensar per a mi mateix, opinant sense por o estant a favor o en contra de moltes qüestions que pertoquen al carisma i al tarannà eclesiàstic. De tots és sabut que els qui governen l’Església Catòlica primer són persones davant a qualsevol estament o càrrec, encara que alguns, per prepotència i orgull  capgiren les tornes avant posant el càrrec part damunt de la persona. L’Església Catòlica com a qualsevol altre estament i entitat és i ha de ser tan respectable com qualsevol altre, però també ha de ser criticada i censurada quan li pertoqui.
     Dia 13 d’octubre passat va ser un dia d’aquests en el qual, per a mi, l’Església es va equivocar de cap a peus, fins i tot jo diria que actuà de manera provocadora i injusta. La beatificació de cinc centes vint-i-dues persones que foren presentades com a màrtirs, moltes de les quals, la seva majoria, moriren durant la guerra civil espanyola fou tan exagerada com innecessària. De morts i assassinats n’hi va haver entre les dues parts, persones que foren executades i durament represaliades pels seus ideals.  No podem oblidar que l’Església espanyola, braç en l’aire i salutació romana, va pujar al carro nacional essent còmplice directe de l’eliminació i represió de moltes persones i que purgà a qualsevol preu als qui per a ells eren infidels al regim i a la doctrina sagrada d’aleshores. El cas de diumenge dia 13 d’octubre em du a pensar que un sector de l’Església encara reviu actes i fets que fumegen els altars del moviment salvador deixant a un costat de la cuneta el veritable missatge de l’Evangeli de Jesús emprant-lo només a les seves conveniències falses i provocadores enganyant i fent creure a la societat que ells són l’únic camí de perfecció.
Mn. Jeroni Alomar Poquet
      A mans dels sublevats,  també foren assassinats capellans i mils de persones que simplement eren gent pacífica i treballadora que cap mal havien fet i ningú els ha tengut en compte. El cas de Mn. Jeroni Alomar Poquet, natural de Llubí, per exemple, que fou empresonat durant uns mesos i assassinat al cementeri de Ciutat pel juny del 37. Es diu que el prevere en el moment funest es llevà la sotana perquè no volia que es tacàs de sang, i just abans dels tirs cridà "¡Viva Cristo Rey!". El clergat mallorquí de l’època davant aquest fet fou molt escassa i callada. O com molts d’altres com ell que moriren per ajudar als qui portaven la mort a darrere les orelles perseguits pels escamots d’execució a favor del cop d’estat del 36. I de tantes altres persones que sofriren la resta de les seves vides ultratge, odis i discriminació pel fet de ser fills, germans o familiars d’aquells que anomenaven de manera despectiva “rojos”. A tota aquesta gent l’Església actual espanyola ni l’Estat no els ha tengut en compte, i no obstant també se’ls podria considerar màrtirs.
     Aquesta vegada l’Església s’ha tornat a equivocar de cap a peus y ho ha fet de manera premeditada menyspreant  a manera d’ofensa als vençuts, l’altra banda d’un conflicte bèl·lic incivil entre germans.
Joan XXIII
     Per la meva part dir que tot això exposat, tant el fet històric com el social recent, em sap molt de greu que passi per la manera de triatge i privilegis per alguns i per la injustícia descabellada que es fa amb els vençuts. Tot plegat, però, no em desanima en res i defensaré més que mai una Església veritable, justa i coherent amb el missatge de Jesús de Natzaret, el qual sigui una doctrina suprema igual per a tots. En canvi, no puc defensar una església plegada de fariseisme i partidista d’afectació a l’estat o per altres qüestions de conveniències ideològiques hipòcrites i falsies d’altres. Malauradament, pens que l’Església mai ha sabut anar amb els canvis dels temps i es queda endarrerida i pos en dubte a la Conferència Episcopal Espanyola que en el seu dia va declarar "Cruzada" l'aixecament militar-feixista i la del seu mandatari Monsenyor Rouco Varela. Manco prepotència i més humilitat.
     Amb tot i això, cal dir, també, que no és tot el conjunt de l’Església espanyola que cooperi o es deixi manipular per un estat o sectors eclesials, els quals són reconeguts com l’església progressista i humil, els qui de manera autèntica  i cabdal prefereixen seguir el camí veritables de l’Evangeli de Jesús de Natzaret a una Religió sectària i alienadora estant en contacte directe amb els problemes humanals i reals de la societat, i al servei de la gent desfavorida sense esperar res a canvi.
El Papa Francesc
     Esperançat amb els aires nous actuals del catolicisme he de dir que em sent un cristià convençut i em complau veure la ruta iniciada per l'actual Papa Francesc, al darrera de les passes de Joan XXIII que va preferir seguir l'Evangeli de Jesús de Natzaret sense precedents a una religió fanàtica i intolerant.

Toni Esteva.

Es pagès del Molí d'en Leu

divendres, 18 d’octubre de 2013

Ball de pagès

Bones tardes a tots amics de s’Hort d’en Pèl.
Avui acabarem d’alegrar aquest capvespre amb el ball de pagès.

Tots sabeu que durant l’hivern els dies són curts i la jornada de feina és més lleugera; per contra, la vetlada és molt llarga i és necessari trobar entreteniments. Ens conten que passaven el rosari, esclovellaven garroves, feien traves per als animals i contaven rondalles.

Una altra manera de passar l’estona i divertir-se era sonant i ballant es reunien dos vespres per setmana per no estar tots sols: els vells xerraven i els joves ballaven.

Un pare de família que era sonador de guitarra i cantador, qualque vespre el ginyaven a treure la guitarra i ell, amb amb la resta de la gent allà reunida, ballaven amb els veïnats. Provaven de fer els punts i mudances que havien vist a les ballades i fins que no els sortia bé no pensaven en la son. Perquè el món pagès no només feia tasques de la terra, també es dedicaven a ballar de pagès mallorquí. Si no en sabien no passa res; la pràctica i el mestratge d’algun major ho corregia o ensenyava qualque punt nou. Als balls de fora vila, si l’amo era ballador, ell mateix feia de revetler. Si volia moure ball a ca seva i no sabia ballar, havia de cercar-ne un. El ball es feia dins les cases, a l’aiguavés de davant, generalment el més espaiós i més lliure dels espais de les cases pageses. Feien una mica de rotlada amb bancs de fusta o cadires on s’asseien les dones i les balladores. Es reservava un lloc per als sonadors. Perquè poguessin pegar un glopet de tant en tant, els oferien una botella de suc: herbes dolces o mesclat de matances. Si l’amo de la casa sabia ballar, ell mateix i la madona obrien el ball. Només ballaven al mateix temps una o dues colles i la feina del revetler era donar el torn a les colles que havien de ballar. Començava pel cap on s’hi solia seure la dona de més edat o la millor balladora i, seguint un ordre, donava el torn a les altres, fins tancar la volta a l’aiguavés. D’aquesta manera no s’embullava el ball i seguit-seguit hi havia balladors enmig de la rotlada.

Els nins no ballaven enmig del rotlo perquè no en sabien. Els entretenien, quan els balladors estaven cansats de ballar o els sonadors i cantadors descansaven, amb uns jocs pensats per a ells. Si la madona havia fet bunyols o tenia paciències, convidava els qui s’havien aplegat al ball.

“Esbucar balls” eren les rivalitats entre veïnats i quadrilles, o les ganes de gresca dels jovencells els empenyia a esbucar balls. No es tractava tant d’un posicionament en contra del ball com d’una forma de divertiment i de manifestació de superioritat entre rivals.
En aquell temps en què no hi havia corrent elèctrica i se servien d’un llum d’oli o de carbur, els joves agafaven de davall un porxo dues o tres coa-roges i les amollaven dins el ball. Aquells animalons envoltaven el llum i amb el voleteig l’apagaven. I ja tenim el ball esbucat! De fet, només esbucaven balls a fora vila.

Bona gent, si aquest ball vos ha agradat nosaltres ja estem contents. Idò, ara que ja en sabeu, provau de ballar jotes i boleros, que és lo millor que hi ha. En Joan i en Pau ho fan de lo millor, en Bidigos de sonador i en Borró de tocador.

Feis bondat i menjau tot lo que vos donin.
Salut i fins a la setmana que ve.

Es pagès des Molí d’en Leu.

dimecres, 9 d’octubre de 2013

Tardor, arbres i garrigues

Bones tardes amics de Ràdio Artà que escoltau aquest alliçonador i didàctic programa de s’Hort d’en Pèl.
Primerament vull donar les gràcies als meus amics Joan Pastor i Pau Piris per la convidada perquè servidor de tots vostès faci presència en aquests programes de ràdio que s’emeten cada dijous a davall d’aquest majestuós noguer de S’Hort d’en Pèl.
Per ventura al temps que escolteu aquesta secció de les cròniques del Molí d’en Leu, la pluja ens acompanyi durant aquesta tarda de tardor, una estació que particularment m’agrada molt perquè, té molts de canvis meteorològics i és una estació molt activa perquè podem experimentar moments que hi ha de tot: sol, boires, núvols de tots els noms, ennigulades baixes de negror, tronades, vents i llamps, calor als matins i fresca o fredor durant la nit. Passam de la bonança estival cap als rigors de l'hivern: és una senyal que els temps de fredors i pluges ja s’acosten. Temps de pluges, de bolets... quan l'esclat multicolor de la primavera s'esllangueix en marrons, ocres i grisos. Marxen els ocells amb els seus cants i el fred s'acosta, amatent.
La tardor és una estació molt pluralista en la qual cada espècie de la nostra flora i del món animal s’està preparant per afrontar un hivern fred i plujós. Els arbres, per exemple, durant la tardor canvien els seus colors. Les fulles verdes que tant han lluït durant la primavera i l’estiu, a poc poc es tornen vermelles o d’un color ocre. D’altres de color marrons, grogues... Els plataners també deixen caure el seu fullam deixant una catifa de color groguenc. Els pins i les alzines segueixen tenint els seus colors verds. Però, els pins deixen veure les seves fulles d’un color més clar i les alzines d’un color verd més fosc. A les zones boscoses de les nostra contrada podem trobar flors i fruits de l’arbocer fins a l’hivern. Un temps aquest fruit era anomenat com a cirereta d’arboç. Per cert, quan aquest fruit es vermell és quan es pot menjar. I també hi ha que dir una cosa molt important, que tot artanenc sap des de petit i que és de gran tradició artanenca: a la tardor les nostres garrigues ens ofereixen tota casta de bolets; blaves, forts, esclata-sangs... Només cal anar alerta si no les coneixem ben bé. En cas de dubte les deixarem estar i sense confiances seguirem el nostre camí cercant altres espècies més conegudes, no sigui cosa que tenguem un de nou i ens pugui fer mal bé la nostra salut.
Però a les garrigues de les nostres contrades artanenques i a reu de Mallorca, es formen els boscos, arbres que cobreixen gran extensions de terrenys muntanyosos en la seva majoria pins i alzines que són arbres més propis de les Balears i del clima mediterrani. Però no tan sols hi podem trobar arbres, mates o carritxeres, també hi conviuen moltes classes d’animals de pèl o de ploma. Jo som més del parer que el respecte de les nostres garrigues ha de ser total ja que aquestes grans extensions d’arbres tenen la funció conjunta de conservació de la terra deixant-la en bones condicions, moderant la temperatura i la humitat donant un perfecte equilibri a la flora i fauna que en aquestes zones hi conviuen.
La tardor és una de les quatre estacions de l’any de les zones temperades. Comença entre el dia 20 i 21 de setembre i acaba el 21 de desembre. És una època de pluges, a vegades molt intenses, i d’un descens progressiu de les temperatures. Els dies s’escurcen progressivament i les nits s’allarguen. Les plantes i arbredes comencen a entrar en un procés de repòs o s’adormen, com molt bé diria el pagès, perden el fullam. Per altra part, els animals també fan la seva feina, com hem dit abans, i es preparen pel temps fred que vendrà omplint el seu rebost de menjar i passar un bon hivern.
A cada estació meteorològica hi podem trobar un bon gruix de dites, consells, refranys i sentències tardorals. N’hem escollides algunes de les quals ens pareix que ens han d’interessar una mica més pel nostre món de la pagesia:
·                     A la tardor, la foscor fa por.
·                     Pel setembre a la tardor torna la calor.
·                     Estiu sec, tardor banyada.
·                     La tardor és la primavera de l'hivern.
·                     Pluges d'abril i sol de tardor, fan l'any bo i millor.
·                     Tardor vertadera, per Sant Miquel la pluja primera.
                 
Octubre

·                     De l'aigua d'octubre i del sol de maig neix el  sembrat.
·                     El bolet neix per l'octubre, però és fill de l'agost.
·                     L'octubre fred mata el cuquet.
·                     L'octubre mullat, assolellat i fred, fa sortir el bolet.
·                     Per l'octubre, del foc, ni massa lluny ni massa a prop.
·                     Per l'octubre, la magrana madura.
·                     Quan l'octubre va a la fi tords i guatlles són aquí.
·                     Si l'octubre mai venia al món, llana no hi hauria.

Bona gent jo esper que aquesta crònica d’avui de damunt s’Envelador vos hagi agradat.

Dijous que ve tornarem a estar amb tots vosaltres.

Feis bondat i menjau tot lo que vos donin.


Es pagès del Molí d’en Leu.

dijous, 3 d’octubre de 2013

Tardor. Any escloveat. Basca i calor.

   Bones tardes amics de S’Hort d’en Pèl.

   Avui, un servidor de vosaltres, tenia pensat poder estar en aquest programa, amb la grata companyia dels meus amics Joan Jardí i en Pau des Mustí Vell, envoltant la taula radiofònica que a poc a poc quedarà petita. Perdonau que no hagi estat així. La veritat és que m’ha estat impossible. Però vos assegur que no deixaré caure la convidada dels meus grans amics i experts de la nostra pagesia. Un dia serà món.
   
   Seguint la mateixa tònica de cada dijous, vos diré que ja hem escloveat un altre més. El mes d’octubre és el desè més de l’any natural i segon de l’any agrícola.

   La tardor, diuen, que suplanta a l’estiu. El dia, de cada dia és més curt i en general més fred. Però de moment de fredolenc no hi té res, perquè ha estat començar l’octubre i pareix que l’estiu s’ha perdut o errat el camí. La calor ha tornada ben acompanyada d’humitat. Els dies són feixucs, la basca no convida gaire a que la gent surti a passejar per fora vila. Tothom està mal a pler de tanta basca. Però, no passeu ànsia que el fred, com bé hem dit moltes vegades, mai queda a darrere. De totes maneres, aquesta calor i aquesta humitat seran bones per les futures pluges que prest amollaran ja que aquestes energies naturals, calor i humitat, rebostegen i acumulen molta d’aigua i el dia que el cel obri les portes aquestes pluges seran generoses pels nostres camps, si bé es vera que amb aquestes situacions els ruixats també poden ser més intensos i caure bastants de litres de pluja en poc temps. Les pluges que hem tengut fins ara han estat de bon ploure i amb coneixement.    
   La terra ha tengut temps perquè es begui tota l’aigua vessada dels núvols i res s’ha fet mal bé.

   Els nostres camps, i més les nostres muntanyes, ja es vesteixen de tardor, les hores de claror cada cop són manco i el dia declina més aviat. Les oronelles que ens acompanyen des de que comença l’estiu fins ara, ja comencen a emigrar. Arribaran els tords i altres estols d’aus hivernals. Serà interessant poder sentir cantar de bell nou el rupit, mentres els caçadors preparen els reclams i els filats. Es mourà una lluita entre l’home i l’animal de ploma.
   
   Som al temps de sembrar les faves. Les faveres, sembrades en terra molla per la pluja es fan molt més bones. De dites que parlen de faves n'hi ha de conegudíssimes: Déu dóna faves a qui no té barram, per exemple. Es refereix al fet que moltes vegades els mitjans per a fer una cosa estan en mans de qui no els pot aprofitar. Així es recomana “a qui vol faves cuitores, que les sembri a bon lloc” i que no requereix de més explicacions. Les faves les podreu fer ofegades. Es couen sense aigua i amb poc foc, tenint damunt l'olla un paper d'estrassa i un plat d'aigua. Després s'amaneixen amb llorer, all tendre, ceba, embotit i altres ingredients. Vos puc assegurar que són molt bones.

   El mes d’octubre es caracteritza pel més de Sant Francesc d’Assís, festivitat que celebram dia 4. Però avui és dia 3, dia del Trànsit del pobret d’Assis, o el que és el mateix, dia en que es commemora la mort de Sant Francesc d’Assís, que morí envoltat dels seus germans frares menors, dia 3 d’octubre de 1226, a la Porciúncula de la Ciutat d’Assís, i que any rere any és recordat per la nostra comunitat franciscana d’Artà.

   Bona gent, no ens adonarem compte i ja serem a Nadal. El temps passa massa de pressa i per això hem d’aprofitar el temps tot lo que poguem, mentres siguem vius.

   Aquest temps mal sa, ja tira ses darreres coces i apartir de la setmana que ve notarem els primers canvis de temps  tardorenc. A veure si veim els torrents córrer, que ja fa temps que no duen aigua.
Vagi per endavant la meva felicitació a tots els qui porten per nom Francesc o Francesca. Molts d’anys i molta salut!

   Feis bondat i menjau tot lo que vos donin.

   Fins a la setmana que ve.


   Es pagès des Molí d’en Leu.

dissabte, 21 de setembre de 2013

Visca les Illes Balears!

La Via Catalana va ser un clam de la voluntat dels catalans de decidir el futur com a poble i una demostració de la vitalitat de la nostra societat i la seva cohesió i civisme.

Tenim un país que es mou com mai i de manera exemplar tal i com ens estan demostrant ara els compatriotes de les Illes Balears davant la pretensió del PP d'imposar un model educatiu i de liquidar l'ensenyament en català.

La resposta de la comunitat educativa, de les mares i pares d'alumnes, dels mateixos alumnes, de tanta i tanta bona gent de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera ens demostra fins a quin punt el país és viu i fins a quin punt està disposat a plantar cara davant els abusos i les malvestats d'aquells, com el Partit Popular, que estan obstinats a generar problemes on no n'hi ha, guiats per un nacionalisme espanyol que no tolera la pluralitat.

La mobilització a les Illes Balears és admirable, ens en podem sentir molt orgullosos tots aquells que estimem el país i la gent, tots aquells que estimem la llibertat. I necessàriament ens n'hem de sentir partícips i solidaris, per força hem d'estar al seu costat. Allò que avui està en joc a les Balears és el futur del país, amenaçat per aquells que detesten el diáleg, aquells que lluny de voler viure i conviure amb harmonia atien la confrontació.

Aquest és el diáleg que ens ofereix el Partit Popular i l'Estat espanyol, un diàleg de sords, un diàleg que per a més inri quan es produeix acaba en un monòleg del Tribunal Constitucional espanyol, presidit per un militant del PP que s'ha significat per les seves proclames anticatalanes.

El país es mou i ho fa perquè no es resigna, perquè vol un futur digne i perquè no està disposat a doblegar-se davant d'aquells que fan i desfan a conveniència d'uns interessos inconfessables.

Una càlida abraçada des de terra endins a tots els compatriotes mar enllà. Sou un exemple de coratge i dignitat.

Visca les Illes Balears!
Visca la llibertat!

Oriol Junqueras
President d'Esquerra Republicana

divendres, 20 de setembre de 2013

Germans de Catalunya!

Catalans de Catalunya!

A les illes, el nostre patit país, estem patint una situació prou complicada la qual ens pot esdevenir un futur maleït i no gaire plantador. La dictadura s’ha establerta en el nostre redol social i els comandaments polítics no entren en raons. Ens volen fer viure en establies del passat i combregar amb rodes de molí. No toleren altres idees que no siguin les seves, ni doctrina que no sigui la seva. Ens volen imposar lleis i sistemes a costa de decrets. Rebutgen el consens i no volen escoltar a ningú. Ells saben en certesa que el TIL (Tractament Integral de Llengües), serà un fracàs i augmentarà el fracàs escolar. Els nostres fills es juguen el seu futur.

La imposició del TIL té per objectiu amagat la nul·litat i el declivi total de la nostre llengua catalana.

Vivim hores de incertesa, moments massa tensos. Els nostres professors i professores han dit prou i han decidit fer una vaga indefinida, de la qual ja porten cinc dies consecutius de vaga. Tenen tot el suport dels alumnes, de les mares i pares, de la Universitat de les Illes Balears, en general de tota la comunitat educativa, manco del Govern.

Però, malgrat tot, els nostres professors estan disposats a resistir. No sabem fins quan, però estem segurs que al final haurà valgut la pena.


Força i visca la terra!

dijous, 12 de setembre de 2013

Fira d'Artà passada per la pluja. Després de l'estiu, la tardor. Comença l'any agrícola.

Enguany la Fira d’Artà va ser passada per aigua. El mal temps no va saber esperar un poc més. Va ser dia 8, el segon diumenge de setembre, diada de Sa Fira d’Artà on l’estiu ens va dir adéu de manera definitiva. Solen dir que “Pel nom de Maria, el temps canvia.” Idò, aquesta vegada ha estat un parell de dies més prest. Clar que, amb això del temps no hi poden agafar formatat. Tanmateix el temps fa la seva via i no s’escolta ni espera a ningú. Si ho recordau, aquests dies passats mirau si n’hi hagut de moviment meteorològic.

Per cert, hem dir que a Sa Fira d’Artà d’enguany es va canviar el nom de “Fira Agrícola i Ramadera” per posar “Sa Fira Esportiva.” No vos penseu que aquesta iniciativa hagi agradat a tanta gent, per no dir que no ha agradat a ningú, i ous amb caragols no va bé. Malgrat que el temps no va acompanyar gaire, molts diuen que va ser un càstic. Au, idò, que tothom pensi el que vulgui, però sa fira d’Artà ha de tornar ser, Sa Fira d’Artà.

Els pronòstics pagesos asseguren que els niguls espessos de setembre, són pluja al novembre i gelades al desembre. Una bona saó és molt bona i beneficiosa pels sembrats i agrada al pagès. Però no oblideu que per aquestes dates tardorals les tempestes guaiten més sovint a la banda del migdia i són prou perilloses. “Tempestes pel setembre, neu al desembre.” Però no tothom passa gust de que plogui. Els vinyaters sovint miren amb un ull al cel i l’altre al calendari. Dimarts dia 10 va ser Sant Nicolau, patró de tots aquells que han patit alguna injustícia. Diuen que Sant Nicolau és invocat contra els incendis; si és així li fan festa una mica tard, ja que el seu dia hauria de ser pel mes de juliol, abans que els piròmans surtin de la seva hivernació.

Avui és dijous dia 12 i totes les Maries fan festa. Molts d’anys a totes les que teniu per nom Maria. “El Nom de Maria, aigua envia”. A partir d’avui, ens queden dues setmanes d’estiu. Després entrarem a la tardor. Però, en el mes de setembre la vinya fa la seva via. Ara començarà la verema.

A poc a poc, la roda del temps començarà a rodar de bell nou. Això és, tornarem a començar amb les feines i tasques dels nostres camps. Per desgràcia, la vida moderna ha arraconat les agradables vetlades de pelar ametles que normalment es feien en aquests temps i que justificaven unes bones vetlades i gresques al mig de la casa. Quantes xerrades interessants i molt alliçonadores es feien al voltant d’un munt de sacs d’ametles els vespres de tardor! Allò era més que una escola o una classe de la facultat. La jovenesa escoltaven boca badats les converses dels nostres padrins que ensenyaven més que els mestres d’avui en dia. Se parlava de tot i amb saviesa. Allò eren vetlades de mestres doctorats de la pagesia i mestres de la vida.

Ara tornam a començar un nou any agrícola, mentres acabam de fer les darreres collites de l’any anterior pel que fa als raïms o garroves. Un temps el pa de garrova era molt típic de Ciutadella, encara que jo crec, en aquell temps tothom treia farina d’allà on podien per poder menjar pa.

Bona gent, pensau a donar els molts d’anys a les Maries i que salut tenguem tots.

Feis bondat i menjau tot lo que vos donin.

Fins a la setmana que ve.

Es pagès des molí d’en Leu.

diumenge, 8 de setembre de 2013

Dades méteo. 08/09/2013

8 de setembre de 2013. 09:30h.

Artà. Lectura de les dades d'aquest matí.

Temperatura màxima d'ahir: 27.7ºC
Temperatura mínima d'avui: 20.7ºC
Temperatura actual: 20.8ºC
Humitat relativa: 91%
Pressió atmosfèrica: 1020 hPa.
Precipitacions.
Artà - Molí d'en Leu: 3.4 mm.
Campament dels Soldats: 2.1 mm.
Vent encalmat. Cel ennigulat amb plugims intermitents.

divendres, 6 de setembre de 2013

Estació Meteorològica d'Artà - Molí d'en Leu. AEMET. 06/09/2013.

Lectura de les dades méteo d'aquest matí.
Artà, 6 de setembre de 2013. 09:30 h.

Temperatura màxima d'ahir: 28.5ºC
Temperatura mínima d'avui: 17.1ºC
Temperatura actual: 22.0ºC
Humitat relativa: 85%
Pressió atmofèrica: 1014 hPa.

Domini del sol amb alguns núvols que podrien ser d'evolució.
Vent de Ponent, fluix.

dijous, 5 de setembre de 2013

Setembre i tardor. Mare de Déu dels missatges i any agrícola.

     Ja hem començat el mes de setembre. Els dies passen de pressa. Ara venen mesos de canvis de temps i sobtats.  Les calabruixades a partir d’ara ja amenacen els nostres horts i parades. El setembre és un mes que res pot venir de nou. És un mes molt conegut per la seva fama de netejar els torrents. 
   Amb el setembre començam l’any agrícola, que no és lo mateix que l’any natural. Segons la pagesia, l’any agrícola ho comanda tot. És com si el propis pagesos tenguessin el seu propi calendari anual. Tot retorna a començar des del mes de setembre: festes, costums, sembres... i això ja ens ve d’abans del cristianisme. L’any agrícola comença amb les feines de sembrar blat i ordi. Dins aquest temps de dotze mesos, de setembre a setembre, comencen les activitats agrícoles i durant el qual es produeix el canvi climàtic anual complet: sol, vent, pluges, calabruixades, fred, neu, sol i calor. Amb la lluna nova podrem comprovar que és un bon indicador del temps que ha de fer durant el final d’estiu i el començament del temps tardoral. La lluna, dins aquest mes de setembre torna a tenir gran influència.
   Un temps, per saber quin temps faria la resta de l’any, els nostres savis de la pagesia, els nostres padrins i repadrins, i de més enrera, es fitxaven amb els canvis de temps que hi podria haver entre dia 12 de setembre i dia 23 del mateix mes. A partir de dia 12, cada dia que passa representa un més de l’any. És a dir; que dia 12 representaria al mes de setembre, dia 13 el mes d’octubre, i així fins arribar al dia 23 que representaria al mes d’agost. Segons lo que fes durant cada dia d’aquests, sabien lo que faria durant cada mes de l’any. No sé si això és exacte o no, però no deixa de ser curiós. Damunt aquests dies s’elaboraven els parenostics antics, i vos puc assegurar que fallaven poc. Avui en dia, tot va tan desbaratat que el temps i tot desbaraten.
   Ara ja podem començar a collir les figues de moro. Millor si es cullen durant les primeres hores del matí, quan l’aire està encalmat, i així no volen les pues que les cobrixen, a part que la fruita collida a primeres hores del matí és molt fresca. A Menorca les diuen figues de cristià.
   Si alguna vegada heu sentit a dir: “vaja un tinglado que ha estat això o que és això” es deu precisament als canvis que es feien per la Mare de Déu dels missatges. Ho contaré damunt damunt, ja que això mos duria més de tres dies per explicTot això començava, com hem dit, per la Mare de Déu del vuit de setembre amb els canvis dels jornalers a les possessions. En aquelles possessions més grans, solien tenir com a missatges quatre o cinc parellers, un bracer, un pastor i un mosso de pastor, un porquer i un mosso de porquer, i una plantilla de vuit o deu jornalers. El majoral era qui manava les feines que s’havien de fer. fins al vuit de setembre de l’any que venia. Per això es deia la Mare de Déu dels missatges. El sou que es pactava que havien de guanyar, era per tot l’any. En aquell temps, la saldada que guanyaven, per exemple els parellers, solia ser d’uns cent cinquanta duros, i el pareller major uns cent vuitanta.
   Sa majoria de missatges, i també de jornalers, repetien sa lloga varis anys, i alguns quasi tota sa vida. Els jornalers solien guanyar uns devuit reals cada dia, i cobraven cada dissabte després d’haver dinat.
   La primera feina que solien fer els parellers, el dilluns de la Mare de Déu, era sembrar el sementer de la farratge per les ovelles, i seguidament, la civada, llegums, blat i ordi.
   Tot el temps de messes de sembra, sa madona, cada vespre cuinava una ollada de brou de sopes pels missatges berenar l’endemà dematí, deure que havia de fer el pareller major, aixecant-se molt dematí per encalentir el brou, i quan estava apunt d’escaldar, se’n anava dins ses païsses, i quan arribava al portal del sostre, on dormien els missatges, cridava: sooooooooooooopes!!, i tots, parellers i guardians s’aixecaven ben aviat, i cap a menjar sopes s’ha dit. I així ho feien tot l’any, fent les feines de la terra i pastura dels animals que tocava a cada estació.
   Bé bona gent, un servidor ja ha parlat massa. Continuau escoltant aquesta aquesta meravellosa entrevista tan interessant del nostre convidat d’avui.
   Pensau que diumenge és dia de fira. No gasteu molt i comprau lo necessari, que tot està més car de cada dia.
   Feis bondat i menjau tot lo que vos donin.
   Fins la setmana que ve.
   Es pagès des Molí d’en Leu


dimecres, 28 d’agost de 2013

Primeres tempestes i Sant Agustí. L'estiu ens diu adéu. Vi i vinaters.


      Ja ens trobam a finals d’agost i l'estiu ja està a punt de dir adéu, que m’en vaig. Abans d’acabar aquest mes agostenc encara hem estat a temps de veure llamps i de sentir tronades. També hem pogut gaudir de la pluja fresca, d’aquestes primeres pluges; 53 l/m2 a Artà i 69 l/m2 al Campament dels Soldats, ubicat en el Parc de la Península de Llevant. Aquestes pluges però, no agraden gens ni mica als vinaters, ja que si plou molt el most pot tornar dolent. El most és la base dels vins i el seu color depèn de si s'ha obtingut amb raspa (negre) o sense raspa (blanc).
     A poc a poc la nit ja s’allarga i si per l’agost trona, la veremada serà bona. Això és el que diu el refranyer popular, el refranyer de la nostre pagesia que sempre ha estat sàvia.
    
    Ahir vàrem celebrar la festivitat de Sant Agustí, el mestre de filar fi. Aquest sant intercedeix contra les pestes, les epidèmies i els malsons. No vos estranyi, idò, si vos dic que Sant Agustí és el patró dels dormidors.
"Filau, filau, filadora..."
     Un temps deien que “Per Sant Ramon, fila tot el món.” Això era que amb la minva de la claror del dia arribava el moment d’aprofitar les poques hores de llum per filar al vespre:

“Filau, filau, filadores;         
filau, filau, que convé,
perquè ses debanadores
ja no tenen res que fer.”

    Avui és dijous dia 29, i ja quasi podem sentir la tardor. Per altra banda, no sempre plou a gust de tothom. Els vinaters no els agrada gaire que plogui per aquest temps. També celebram Sant Joan Degollat. Els nostres padrins ja deien que si aquest dia tallam un arbre o qualsevol altra planta, no torna a brotar mai més. Per saber si és vera o no, farem el que va fer Sant Tomàs, que tot ho havia de tocar amb so nas. Idò, ara és el temps ideal per tallar les males herbes i totes aquelles plantes que ens puguin fer nosa. No tornaran a sortir pus. Per acabar aquest mes d’agost vos diré que dia 31 serà Sant Ramon Nonat. Direm que va néixer d’una cesària i per això és invocat, “perquè surti tan dolç com ha entrat.” Per Sant Ramon diuen que el vi ja s’ha acabat, però el vi bo sempre se guarda per lo darrer.

     Si pel mes de Maria volem tenir lliris, ara ja convé fer una bona sembradeta d’aquesta planta tan mariana, com també de recollir les figues i escampar-les damunt dels canyissos. Les plogudes d’aquests dies passats seran bones pels esclata-sangs i forts, gírgoles i peu de rata. D’avui a un mes ja serem a Sant Miquel, Sant Rafel i Sant Gabriel, i el s’en demà de d’aquesta festivitat serem a Sant Jeroni. Es nostre pagès des Pou d’Avall, en Jeroni Borró, farà festa. Però d’això ja en parlarem que encara queda una mesada i mos convé anar tira a tira.

Pluges generoses que venen de la muntanya...
     Ja hem tengut els primers canvis de temps. Convé arromangar-se i netejar voreres i aubellons, per si les pluges són generoses i fortes. Ara ja podem regar més sovint els tarongers i llimoneres. També ja és temps d’entrecavar les oliveres.  Encara som a temps de fer confitura de figa. Per altra banda, no vos assusteu si notau que el porc i la truja grunyen més i es deixen sentir. Tenen un deliri per les figues.

     Ara ja comença a ser hora de fer un raconet de vellons i pessetes dins una olla de test, perquè dia 8 del mes que ve, segon diumenge de setembre, és la Fira d’Artà. Firau o comprau lo necessari, i si vos veis en l’obligació de vendre, malament Rai! Supòs que en Jeroni Borró ja deu saber quina eina ha de firar. Li recomanam un arpellot o uns gavilans que amb dos cops secs pugui remoure sa terra i fer unes bones parades de patates tardanes.

     Bé, amics estimats de S’Hort d’en Pèl, per avui no vos dic res més. Tan sols que gaudigueu de la vida, feis bondat i menjau tot lo que vos donin.

     Bona nit i fins a la setmana que ve.

Es pagès des Molí d’en Leu